dimecres, 29 de desembre del 2010

CNN+ i la Viuda valenciana

Vull fer una entrada sobre en Ferran Mascarell, però hi vull dedicar una estona. Avui escriuré de dues notícies de mitjans de comunicació, una de molt dolenta i l'altre molt bona. La dolenta és la desaparició del canal de notícies CNN+ que serà substituït per 24 hores de Gran Hermano. Apa aquí! El meu pare diria " lo que va de un convento de monjas a la finca de Don Juan". Perdem una bona cadena, amb un programa magnífic: Hoy de l'Iñaki Gabilondo. Aquesta fusió, venda o el que sigui de Cuatro i Tele 5 portarà una pèrdua de qualitat la la graella televisiva. Sempre ens quedarà internet.
La bona notícia és la recuperació de Estudio 1 per part de la 2 de TVE. Ahir van emetre una comèdia de Lope de Vega, La Viuda valenciana. Espectaculars Aitana Sánchez Gijón i Fran Perea en els papers principals i divertida l'obra amb una posta en escena moderna que connectava amb la sensualitat que desprèn l'obra. A mi em va molt bé ja que últimament no puc anar al teatre.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Gràcies

Aquest és l'escrit que vaig enviar als militants i simpatitzants de l'Agrupació socialista de Santa Coloma pel fet d'haver-me elegit candidat a l'alcaldia a les eleccions municipals de l'any que ve.


Benvolgudes, benvolguts:

El passat dijous l'agrupació socialista de Santa Coloma em vareu elegir com a candidat a alcalde per al nostre poble a les eleccions municipals del mes de  maig de l'any que ve. Gràcies a tothom. Estic molt content. Ha passat molt de temps d'ençà d'aquell 1979 quan se'm va demanar per primera vegada. Llavors les circumstàncies personals em van impedir poder fer realitat encapçalar la llista socialista al nostre poble. Ara sí, ara ho he pogut acceptar i em fa molta il·lusió. Espero saber transmetre-us aquest sentiment per tal de que ens doni força per aconseguir fer un bon resultat a les eleccions de la primavera.
No ho tenim fàcil, el nostre principal adversari és fort a Santa Coloma, han governat sempre i compten amb un electorat fidel com s'ha demostrat a les últimes eleccions autonòmiques. Però el PSC és un gran partit, tenim un ideal que ens fa forts i necessaris i, per tant, presentarem un projecte al poble de Santa Coloma que estic segur que generarà les complicitats que ens faran decisius a l'hora de formar govern al nostre ajuntament. Ara és l'hora de treballar per fer realitat aquest projecte.
Compto amb tots vosaltres per fer possible el canvi a Santa Coloma. Tots som necessaris, cadascun de nosaltres, militants i simpatitzants, podem aportar quelcom que ajudi a sumar esforços. Caldrà parlar de quina Santa Coloma volem, quin model de ciutat volem oferir als nostres conciutadans, preguntar-lis quins són els problemes que els preocupen, què esperen de nosaltres a l'ajuntament. Vénen uns mesos apassionants en els que tots i cadascun de vosaltres en sereu els protagonistes. Farem un gran projecte, no ho dubteu, que ens portarà al govern de Santa Coloma. Aquestes han de ser les eleccions del canvi a Santa Coloma. Moltes gràcies a totes i a tots.


        Manel Roqueta

dilluns, 20 de desembre del 2010

Torticoli

Avui és dilluns i no he pogut obrir la botiga. Estic fotut. Dissabte a la nit em vaig quedar adormit a la cadira al menjador i em vaig despertar a dos quarts de tres amb un fort dolor al coll. Diumenge, quan em vaig despertar, tenia una torticoli de cavall. M'estic medicant, em poso pomades, bufandes calentes, però el dolor no em passa i he decidit que aquest matí faig festa. I ja parlarem de si a la tarda sóc capaç d'obrir la barraca.
Em sol passar que a la nit em quedo adormit al menjador al davant de l'ordinador o mirant la tele. I els cops de cap son habituals, el que passa que el del dissabte devia ser olímpic i m'ha deixat clavat. Per a mi, quan tothom és a dormir, quedar-me sol al menjador amb les meves coses és un plaer. És l'únic moment del dia en que puc gaudir d'una mica de soledat. Repasso diaris, entro al facebook, al bloc, miro algun programa de tele, penso; en fi, estic una mica per a mi. El problema és que a aquelles hores també estic cansat de tot el dia i la son fa estralls. I aquesta vegada el meu coll n'ha sigut el perjudicat.

dijous, 16 de desembre del 2010

Article per a la revista de l'ajuntament

Ara ve l'hora de la realitat

Ja ha passat el 28 de novembre, els  catalans  hem votat i hem decidit quin serà el Parlament que regirà la política de Catalunya els propers quatre anys. La decisió del poble català ha sigut clara encarregant a CIU governar, malgrat que no tingui la majoria absoluta. Els socialistes acceptem democràticament el paper d'oposició que ens ha atribuït el poble. Com ha assenyalat Joaquim Nadal no farem la oposició destructiva que fa el PP a Espanya. L'oposició del PSC serà dura, rigorosa, exigent i crítica però constructiva al mateix temps.
Amb tot això, les rebaixes de gener ja han arribat el dotze de desembre. Quan encara no s'ha fet ni tan sols el debat d'investidura, del concert econòmic ara a CIU ja en diuen pacte fiscal i anuncien que si no és segur  no lluitaran per tenir-lo. Res de nou ni res que més o menys no fos d'esperar. En Mas sabia perfectament durant la campanya electoral que prometre el concert era enganyar a la gent ja que no cap a la Constitució. Però anava bé per treure vots. Ara és qüestió de rebaixar el to, tornar a la realitat i deixar passar el temps. I començar a escampar culpes per no poder aconseguir les falses promeses de la campanya. En fi, què hi farem.  A partir d'ara, ja coneixem la cantarella, tota la culpa és de Madrid.
El que sí és realitat és l'obra dels governs de progrés, que vam explicar durant la campanya i que ara ja no repetirem.  El temps, amb tota la seva perspectiva,  donarà la mesura exacta de la feina feta pels governs dels Presidents Maragall i Montilla. En aquests moments, amb una crisi econòmica que ho emmascara tot, ha sigut difícil fer arribar al poble la realitat d'una obra de govern sensacional. Però aquesta obra hi és i quedarà per tal de que en gaudim ara i en el futur.
I pel que fa a Santa Coloma, a més a més de la feina feta, volem indicar els projectes que estaven en cartera dels governs d'esquerra i que potenciaven la nostra capitalitat. Són tota una sèrie d'actuacions que estaven pendents, en diferents fases. Ens referim a la variant, al nou CAP, a l'estació de tren, al soterrament o desviació del ramal de la MAT, als nous jutjats o la nova seu del Consell Comarcal. Són uns projectes als que els socialistes de Santa Coloma no hi renunciem i volem que siguin una realitat per a la nostra ciutat.
Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners

diumenge, 12 de desembre del 2010

Article del full d'eleccions

La parada de la ratafia
Aquest any els socialistes de Santa Coloma no hem estat a la Fira de la Ratafia amb la nostra parada a les mesures. L'alcalde de Santa Coloma ha prohibit, amb un decret d'alcaldia, que els partits polítics participéssim de la festa. La decisió de l'alcalde ve donada pel fet de que aquest any, amb la coincidència del començament de l'inici de la campanya electoral, altres grups polítics havien demanat un lloc a la fira i, segons ell, s'hauria polititzat la festa.
L'expressió polititzat potser és una mica exagerada. Amb tota la colla de parades que s'exposen a la fira, que cinc o sis d'elles siguin de grups polítics probablement haurien passat força desapercebudes. La nostra experiència de tots els anys que fa que hi parem és que la gent va a la fira a passar una bona estona i, al menys en el nostre cas, a fer un tastet de ratafia, provar unes galetes de Santa Coloma, emportar-se'n algun paperet, algun globus, caramels, comprar-nos loteria i fer petar la xerrada una estona, la majoria de les vegades amb temes que no tenen res a veure amb la política. Malgrat això, la gent del PSC de Santa Coloma hem fet un ingent esforç de posar-nos a la pell de l'alcalde i hem arribat a la conclusió que l'entenem una mica. No massa, però una mica sí. La profusió de missatges polítics, alguns de tan mal pair com el  concert econòmic que defensa el seu partit, enmig d'una festa eminentment popular i festiva, l'haurien pogut espatllar una mica.
Ara, això sí, nosaltres ens sentim perjudicats amb la decisió de l'alcalde. Aquell raconet de les mesures, al costat d'aquella parada de la mel i dels vailets de l'institut que venen coca pel viatge de fi de curs, ja és com una mica nostre, ens hi sentim bé. I estem segurs que hi ha gent que ja ens hi espera i que aquest any ens hi ha trobat a faltar. Ja són uns quants anys que, amb eleccions o sense, els socialistes de Santa Coloma participem d'aquesta festa tan maca amb la nostra parada. Hem espatllat la fira o hem contribuït a fer-la popular, viva?  L'experiència al llarg dels anys  ens diu que la nostra presència a la fira ha sigut la d'una parada més. No hi hem fet mítings ni proclames, hem compartit amb la gent dos dies d'alegria, de festa. És per això que els socialistes de Santa Coloma estem  enfadats amb l'alcalde per haver-nos prohibit parar la nostra carpa. No massa, però una mica enfadats, sí.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Cal trobar el camí

En un dels cursos que vaig fer a l'Escola Xavier Soto del PSC un dels companys va dir que en Montilla era massa independentista. Vaig pensar que si per a ell el President era independentista què deuria pensar de la gent d'ERC. Uns quants mesos més tard, en una reunió al Consell Comarcal  de la Selva, un militant del partit va explicar que el seu pare, nascut a Iznájar, el poble del President Montilla, va dir que no tornaria a votar-lo perquè havia presidit la manifestació independentista del 10 de juliol. Ja eren dues opinions que anaven en el mateix sentit. I quan sents dos arguments iguals que venen de canals diferents és que hi deu haver molta gent que pensa igual.
Està clar que aquesta és una de les causes que van provocar la nostra derrota a les eleccions del 28N. N'hi ha d'altres, la crisi, el cansanci de la gent amb els governs de progrés entre d'altres. Segur que el pacte amb ERC ha fet que molta gent que no té el sentiment catalanista molt arrelat els ha portat a no votar-nos. No hi fa res que la manifestació del 10 de juliol no fos només independentista, però el tractament dels mitjans de comunicació, per exemple TV3, va fer que la percepció d'una bona part dels catalans fos que efectivament ho era. Per tant, per aquest costat, s'ens van escapar molts milers de vots.
El problema és que per l'altre costat, el de l'electorat més nacionalista, també ens van marxar molts votants. Una noia em va dir durant la campanya electoral que no ens votaria pel fet d'haver passat uns tríptics en català i castellà. I, entre uns i altres, aquells magnífics resultats que obtenim a les generals s'empetiteixen d'una forma alarmant a les autonòmiques. Ja hi estem acostumats però, potser perquè aquesta vegada ha sigut especialment forta la davallada que hem tingut, fa més mal. I a mi això no em fa cap gràcia. Per a mi, entre les generals i les autonòmiques, són prioritàries les segones. Hem de fer un bon resultat a les generals per aconseguir que a Espanya governem els socialistes, però el PSC, com a partit català, té la obligació de guanyar a casa seva. I és precisament aquí, al nostre Parlament, on fem els pitjors resultats. Alguna cosa tenim mal plantejada.
El PSC és un gran partit, amb gent molt preparada i capaç d'analitzar les situacions per complexes que siguin. Tots esperem que ens donin solucions a aquest problema que ens porta a no tenir la suficient força per ser una alternativa de govern per nosaltres mateixos. I, donat el rumb radical que ha pres ERC, fa pensar que serà impossible  la reedició d'un altre pacte amb ells. Què hem de fer doncs? Un pacte a la basca amb el PP? Ni pensar-hi. Hem de ser prou potents per ser opció de govern tots sols. Difícil? Ara sí, quasi impossible. Però aquesta és la via. El que sí està clar és que aquest partit és absolutament imprescindible a Catalunya. Sense aquest PSC la justícia social no seria la mateixa.
Sabeu què he pensat moltes vegades? Doncs que si no s'hagués fet la unitat socialista del 78 i ens presentéssim a les eleccions catalanes dos partits socialistes diferenciats, un PSC sense lligams amb el PSOE i amb un to marcadament nacionalista, sense arribar a ser independentista, i la federació catalana del PSOE amb un discurs més centralista, entre tots dos faríem molt més bon resultat que el que fem ara junts. Aquells electors que ara ens deixen pels dos costats, el catalanista i el centralista, llavors trobarien en els dos partits el seu referent. Què vull dir amb això? Que hem de desfer la unitat dels socialistes catalans? De cap manera. Penso que aquell 1978, amb la fusió dels tres col·lectius socialistes que vam fundar l'actual PSC, vam aconseguir crear una de les eines cabdals de la democràcia a casa nostra. Hem de mantenir aquest partit unit pel bé de les classes treballadores catalanes. Ara bé, tot i mantenint aquesta unitat, serem capaços de trobar un discurs que agradi a tothom? Un discurs que ens faci atractius a les autonòmiques a tots aquells que ara se'n van cap a l'abstenció o a d'altres partits. Aquest és el repte per al nostre partit els propers anys.