tag:blogger.com,1999:blog-26562177716458641332024-03-05T08:22:51.115+01:00manel roquetaIntento ser coherent amb el que pensoManel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.comBlogger218125tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-16546683677849864302021-01-12T11:05:00.002+01:002021-01-12T11:12:45.360+01:00Recança <p> Aquesta entrada la vaig publicar al compte de Facebook del PSC Celrà el dia 29 d'octubre del 2019. Perquè la comparteixo avui al bloc? No sé, m'ha vingut al cap i no m'ho he pensat, el bloc sempre ha sigut un espai d'explicar-hi sentiments. </p><p>En el mandat del 2011 al 2015 vaig formar part del govern de l'ajuntament de Santa Coloma de Farners com a primer tinent d'alcalde i regidor de Fires i festes i Participació ciutadana. Malgrat les diferències ideològiques en la qüestió nacional amb CIU vam treballar a gust.</p><p>En les eleccions del 2015 el partit a Santa Coloma es va trencar i vaig entrar com a únic regidor del PSC. Es va formar un govern en minoria format per set regidors d'ERC i una del MES. A l'oposició hi érem set regidors de CIU, una de la CUP i jo com a representant del PSC.</p><p>Durant els tres anys i mig que vaig estar a l'ajuntament en aquest mandat, vaig dimitir quan em vaig presentar com a candidat a Celrà, la meva voluntat a l'oposició sempre va ser constructiva al màxim. He de dir que, malgrat algunes discrepàncies en el meu grup, vaig poder portar a terme una oposició en la que em vaig sentir força còmode. Mentre vaig ser regidor els temes importants de la gestió municipal com són pressupostos i ordenances van sortir endavant amb el nostre suport.</p><p>Vaig manifestar la meva discrepància amb la profusió de símbols independentistes a l'ajuntament. Vaig deixar d'anar als sopars de Festa Major i de la Festa de la Ratafia perquè es van convertir en espais de propaganda política independentista. En el sopar de la Festa de la Ratafia del 2016 el President de la Generalitat Carles Puigdemont va fer un discurs en el que va dir que la Festa del 2017 ja la celebraríem en la independència de Catalunya. En un ple i després al Punt Avui vaig dir que el discurs era una peça d'oratòria ben elaborada però que el sopar no era el lloc més adient per exposar-la ja que era un acte per a tota la població i no tothom tenia el mateix pensament.</p><p>Tot i així vaig tenir la intenció de formalitzar un pacte d'estabilitat amb el govern. Hauria sigut un acord en el que el PSC no hauríem entrat al govern però asseguràvem la governabilitat del poble. Quines eren les contrapatides, què demanàvem a canvi? Tan sols la tranquil·litat, que Santa Coloma no sortís als diaris per la inestabilitat d'un govern en minoria.</p><p>Va arribar la tardor del 2017 i aquell pacte va anar a la paperera. No era el millor moment. Jo deia que hauria sigut bo no només pel nostre poble. Hauríem pogut dir ben alt que sí que era possible que ens entenguéssim per sobre de les diferències del pensament nacional. Santa Coloma, la seva gent, estava per sobre de tot. No va ser possible i aquesta és la recança més gran que m'ha quedat dels meus set anys i mig de regidor.</p>Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-83536652659790835922020-06-09T10:29:00.002+02:002020-06-09T11:58:28.996+02:00El relleu<div style="text-align: justify;">Fa un any vaig sortir elegit regidor a l'ajuntament de Celrà. Un parell de circumstàncies van fer que em presentés a les eleccions d'un poble en el que no hi visc. Val a dir que penso que això no és lògic, crec que els candidats han de viure, fer vida i estar empadronats al municipi en el que es presenten. El fet d'haver treballat dos anys i mig a una botiga del poble poc abans de les eleccions, el fet de que el PSC no es presentés com a tal des del 1995 i que penso que una opció com la que defenso és bo que estigui present en els ajuntaments, van fer que impulsés una candidatura al poble. Tot això tenint present que abans que acabés el mandat, l'Alícia, que anava segona a la llista, em rellevaria a la regidoria.</div><div style="text-align: justify;">La previsió era de fer un regidor amb seguretat i probablement aconseguir el segon. El nombre de vots que vam aconseguir, 266, haurien suposat els dos regidors però segurament que l'espectacular resultat obtingut per la CUP que va augmentar en més d'un 50% els vots respecte el 2015 va impedir que l'Alícia aconseguís l'acta de regidora. </div><div style="text-align: justify;">Estem a l'oposició i crec que ho estem fent de forma correcta. Quan cal donar suport a les propostes del govern ho fem i quan no hi estem d'acord també ho expressem. Cal dir això? Sembla que no hauria de caldre, però moltes vegades els prejudicis, el fet de les distàncies ideològiques, fan que en els ajuntaments es mantinguin posicions contràries amb l'adversari pel fet ideològic i no pel fet de discrepància amb la proposta concreta que afecta el municipi. </div><div style="text-align: justify;">Els socialistes tenim una idea molt diferent de la CUP en el que respecta a la qüestió nacional i així ho he expressat en algun ple de l'ajuntament. Ara bé, no tindria cap inconvenient en compartir govern amb la gent de la CUP de Celrà, estic segur que, malgrat les diferències que tenim, el que més importa en un poble, la dedicació de treballar per la gent, ho faríem bé i m'hi sentiria còmode. He de dir que en tot moment el tracte que estic rebent de tots els membres del consistori i dels treballadors de l'ajuntament ha sigut d'una total amabilitat i respecte.</div><div style="text-align: justify;">Tanmateix penso que ara ja és hora de pensar en el relleu. Havíem pensat que a mig mandat seria el moment oportú per fer el canvi però hi ha hagut una circumstància que em diu que hauríem d'avançar l'entrada de l'Alícia a l'ajuntament. Aquests mesos de confinament no els he passat a Celrà, lògicament ho he fet al poble on visc i hi estic empadronat, Vilafant. Això m'ha causat un sentiment de no estar en el lloc on un regidor d'un ajuntament ha d'estar que és en el poble a on té el càrrec. Sé que el fet d'estar a l'oposició no requereix la mateixa dedicació que si estàs al govern, però hi ha el viure a diari al poble, anar a comprar el pa, anar al súper, saludar i parlar amb la gent del poble. Tot això que ho he fet des del moment de ser elegit, aquests mesos s'ha trencat i em sap greu.</div><div style="text-align: justify;">No sé quan farem el relleu, crec que l'Alícia ho farà bé, té caràcter i capacitat més que suficient per ser una bona regidora, tan sols li cal sentir-se còmode en els plens. En tot cas, tindrà tot el meu suport a l'hora de preparar-los. No cal dir que té el grup de Celrà i la Federació del partit que l'acompanyaran en tot moment. Jo mateix em sentiré lligat a aquest projecte mentre duri aquest mandat. El que també m'haurà deixat aquest projecte és el sentir-me lligat sentimentalment al poble, a la seva gent que m'ha tractat molt bé. El meu pas per Celrà, tant els anys que hi he treballat com el temps a la regidoria em deixaran per sempre el sentiment de formar part del poble.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-35210532458438857892019-07-22T08:15:00.001+02:002019-07-22T08:15:46.062+02:00La meva intervenció al ple de constitució del nou consistori de Celrà.<br />
<div class="Default">
</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
Gràcies,
alcalde.</div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
Felicitats
alcalde, felicitats a tot el grup de la CUP i a la gent que us ha donat suport.
La veritat és que heu tingut un resultat maco de veritat. Vull donar les
gràcies, en primer lloc, a un tema que no és menor. Per a nosaltres no va ser
un tema menor i demostra que a vegades a la política hi ha el que es diu el joc
net, el <i>fair-play. </i><o:p></o:p></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
Parlo
dels cartells que es varen penjar als fanals. No sé si la gent ho sap però
nosaltres, al no haver-nos presentat a les últimes eleccions ens tocaven un 5
%, una petita quantitat, però l’alcalde va proposar i els dos grups, tant
Esquerra com Junts, van acceptar que tots els grups tinguéssim el mateix. I,
després de tants anys de no estar aquí, una presència important. I us dono les
gràcies als tres grups. <o:p></o:p></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
Les
gràcies també a la gent que ens ha votat, els 266 electors, al poble en conjunt
amb la seva acollida, al personal de l’Ajuntament i a tots els que han fet
possible aquest projecte i el partit també. <o:p></o:p></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
Des
de l’any 1995 que no ens presentem en aquest poble i, per tant, el dia d’avui
per a la nostra candidatura és molt important i emotiu, fins i tot. Vull llegir
un petit fragment que vaig escriure l’any 2014 i que vaig penjar en el meu <i>blog
</i>i que sigui com una reentrada en aquesta casa de la sobirania popular del
poble de Celrà. <o:p></o:p></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
Vaig
dir: <o:p></o:p></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
Estic
orgullós de pertànyer al PSC, és un partit que recull el meu ideal de justícia
social, que és per això que estic en política. Justícia social en el seu sentit
més ampli. És a dir, un món just en què no hi hagi diferències de cap tipus, on
tothom tingui els mateixos drets i la mateixa capacitat d’accedir als serveis
necessaris per tenir una vida digna, independentment del color de la seva pell,
de la seva religió, de la seva llengua, del país on visqui. Per a mi no hi ha
diferència entre un infant que pateixi mal nutrició a Catalunya o en un altre
país del món. És un ésser humà que pateix i això és injust. Estic orgullós del
què ha fet i representa el PSC per a Catalunya, un partit que ha treballat per
cohesionar la societat catalana com una prioritat, un partit defensor dels
drets nacionals catalans, de la immersió lingüística, de la llengua i la
cultura catalanes, un partit històric que defensa la justícia global des de
Catalunya. <o:p></o:p></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Default" style="page-break-before: always; text-align: justify;">
<span style="color: windowtext;">En un dels fulls que vam passar durant aquests
mesos, textualment diu: <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext;">Celrà no és indiferent dels pobles del nostre entorn. És un
poble viu i, per tant, divers. La diversitat és riquesa, la diversitat amb
comprensió, generositat, tolerància es converteix en la millor eina per a una
bona convivència. Cal que aportem aquesta diversitat al nostre Ajuntament ja
que avui no la té. L’actual consistori no reflecteix la diversitat de pensament
polític que Celrà va expressar a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre
de 2017. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext;">En les últimes eleccions generals del 28 d’abril, més d’una
tercera part de la població de Celrà va votar opcions constitucionalistes i,
per tant, és bo que en aquest consistori hi hagi algú que defensi aquesta
posició. I, per tant, estem molt contents de poder estar aquí i fer-ho. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext;">Malgrat això i tot el que he llegit abans, aquí anem a
treballar per a la gent, per a les coses més petites i més ínfimes fins als
grans projectes i és el que venim a fer aquí i ho farem des d’aquest humil escó
de l’oposició. Seguirem el nostre programa i, per tant, en tot el que podrem
ajudar els propers quatre anys aquí estarem amb vosaltres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext;">Estem passant uns anys que els ajuntaments es converteixen en
petits parlaments on parlem i treballem i votem per qüestions que no ens
pertocarien, sinó que pertocarien més als parlaments però que ho fem. També
serem aquí, defensant la nostra idea. L’altre dia, preparant una mica això,
vaig recordar el lema que van presentar els socialistes en les primeres
eleccions generals de l’any 1977 on el partit encara no tenia aquesta
estructura, amb en Joan Raventós, i amb un lema que per a mi és una declaració
de principis i que deia </span><i><span style="color: windowtext;">Per
una Catalunya lliure, pròspera i sense classes. </span></i><span style="color: windowtext;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext;">Defensarem això, una Catalunya lliure, respectuosa amb la
Constitució i amb l’Estatut, una Catalunya lliure en un Estat federal i amb el
somni i el projecte d’una Europa unida. Catalunya ha sigut pròspera sempre,
però sembla que últimament ens costa més d’arrencar i tant de bo siguem tots
capaços, plegats, de fer un país més normalitzat i que aquests milers
d’empreses que han hagut de marxar de Catalunya tornin. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext;">I, després, el sense classes. Aquest és el moll de l’os del
socialisme i vol una societat justa en tot el seu sentit. I acabo i em
dirigeixo a l’alcalde i el grup de la CUP: tindreu un mandat molt plàcid, teniu
majoria suficient per tirar endavant tots els projectes que vulgueu. Teniu un
mandat amb vuit regidors i teniu un 60 % de vots, que és moltíssim, que us
donen suport. Però, precisament, a banda d’aquest 60 % heu de recordar que un
40 % no us ha votat i que l’heu d’escoltar també. I amb un règim parlamentari
com és aquest, aquest 40 % el representem els que estem a l’oposició i, per
tant, us demano que ens escolteu. Molta sort i moltes gràcies. Endavant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /><br />
Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-32362867156884315562019-02-19T08:28:00.003+01:002019-02-19T08:30:02.633+01:00El socialisme avui<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">El
socialisme avui<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Diu
el poeta que “tot està per fer i tot és possible”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquest vers d’un poema preciós de Miquel
Martí Pol pot tenir, i de fet les té, moltes lectures. Si el llegim amb mirada
dels que tenim en el nostre pensament la creença que un món millor és possible
i necessari i lluitem perquè <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>algun dia
sigui una realitat, té tota la vigència i la força que la realitat dels temps
que estem vivint li donen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">És
indubtable que la vida dels humans en el nostre planeta avança cada dia cap a
espais de millor qualitat. Les noves tecnologies, aplicades a l’alimentació, la
medicina, la cultura, la indústria, provoquen uns nivells de vida cada vegada
més grans. Malgrat això segueix pervivint en totes les societats, de les més
avançades a les més pobres, una lacra que som incapaços de vèncer: la misèria,
la pobresa, les insuportables desigualtats que dibuixen uns sistemes de vida, a
hores d’ara encara, inacceptables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">En
aquest context, malgrat les crisis que els diferents partits socialistes del
món hem patit, els fonaments sobre els que es va construir el pensament
socialista segueixen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>intactes, necessaris,
imprescindibles si volem que algun dia el nostre planeta sigui un lloc en el que
les dones i els homes d’arreu hi visquin dignament. Arribar als governs dels
països a partir de la voluntat de fer realitat l’ideari del socialisme és
l’única via per poder fer possible un món millor, un món just.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Aplicar
el model socialista en societats estructurades sobre el capitalisme no és
fàcil. Intentar revertir el sistema capitalista amb mesures socials avançades
sempre es troba amb la resistència dels més poderosos. La por a perdre el
poder, el desig de mantenir permanentment el control de la riquesa i el seu
repartiment fa que la alternativa socialista es trobi amb obstacles de difícil
superació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Tanmateix,
no tenim alternativa. Si volem canviar un món injust per un altre més humà, més
digne, caldrà no perdre mai de vista l’ideari socialista. Caldrà adaptar-lo als
temps, donar-li la forma idònia perquè els que més necessiten de reformes
profundes per viure millor identifiquin el missatge socialista com el que els
permetrà assolir graus més alts de benestar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">Una
mostra ben recent de com es pot arribar la aplicar les polítiques socialistes
han sigut les mesures adoptades pel govern socialista de Pedro Sánchez, d’un
altíssim contingut social destinat a retornar a la societat el què havia perdut
en els llargs anys de crisi econòmica. Tan sols els interessos partidistes del
nacionalisme català, amb l’interès de guanyar l’hegemonia en l’espai
independentista ha ocasionat que els pressupostos presentats pel govern
socialista no s’hagin aprovat. Un govern que, a més a més, ha afrontat la
situació de Catalunya amb una decisió i valentia com mai s’havia fet. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-51314767036603423442018-12-20T11:35:00.000+01:002019-01-25T04:31:32.441+01:00Presentació de la candidatura de Celrà<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #212121;">
<div class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-p1" style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Benvolgudes, benvolguts,</span></div>
<div class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-p2" style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la presentació de la meva candidatura a l’alcaldia de Celrà el passat dia 13 de setembre vaig recordar el lema que les candidatures del Partit dels Socialistes de Catalunya<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-Apple-converted-space"> </span>vam fer servir durant la campanya electoral a les eleccions municipals de l’any 1979. Aquest lema era “Entra amb nosaltres a l’Ajuntament”. Sortíem de quaranta anys de dictadura i era necessari, imprescindible, tornar la veu al poble. La manera de fer-ho, en aquelles eleccions, era que les forces polítiques que durant la Dictadura no ens podíem expressar amb llibertat entréssim als ajuntaments amb unes eleccions democràtiques.<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-p2" style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Amb el record d'aquell lema vaig dir que seria escaient en les properes eleccions municipals del mes de maig vinent fer servir a Celrà un lema que digués: “Torneu entrar amb nosaltres a l’Ajuntament”. Des de les eleccions del 1995 que al PSC no ens presentavem al poble amb les nostres sigles i, en aquesta convocatòria, hi som un grup de gent que tenim la il·lusió de construir una candidatura municipal. Som un partit que ha estat des del primer moment als ajuntaments democràtics del nostre país treballant pels pobles i ciutats catalans, tenim vocació de servei, de portar el nostre pensament de progrés a aquest primer esglaó de l’administració política que és el municipalisme. I ara ho volem tornar a fer al nostre poble.</span></div>
<div class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-p2" style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els temps han canviat, ara no sortim d’una dictadura, ara vivim en una democràcia que està en tots el organismes internacionals, una democràcia reconeguda i acceptada com una de les que millor funcionen del nostre entorn. Venim d’un gran pacte, un acord que ens va portar d’una dictadura a una democràcia. Un pacte que van subscriure la major part de les forces polítiques, sindicals y socials en la Transició política que va començar el 1976 i que es va materialitzar en la Constitució del 1978. Hem viscut i vivim uns temps de llibertat com mai havíem tingut en aquest país. Però el nostre Ajuntament té una carència important que els socialistes volem solucionar el proper maig.</span></div>
<div class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-p2" style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Volem estar presents en el proper consistori que sortirà de les properes eleccions municipals. Amb humilitat, sent conscients del moment, de l’espai, dels sentiments en els que treballem, però amb la ferma convicció de que som necessaris a Celrà. En els anys de regidor a Santa Coloma de Farners vaig defensar sempre que els ajuntaments han d’ocupar-se de les competències que li són pròpies. Els temps que estem vivint han convertit els ajuntaments en petits parlaments en els que es tracten temes en què no són competents. Venim a treballar per les dones i els homes de Celrà, a tractar del porta a porta, del polígon, de la carretera de Palamós, de les escoles, de la cultura i de la gent, en definitiva.</span></div>
<div class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-p2" style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A més, també serem ferms defensors de la democràcia que va néixer el 1976. Si hem de debatre mocions sobre política general sempre estarem amb les lleis que el poble ha votat lliurament. La Constitució del 1978 la vam votar 2.700.000 catalanes i catalans. La defensarem, com defensarem l’Estatut, com defensarem l’esperit de la Transició del 76 que recuperava l’ideal de la República del 1931. Defensarem la democràcia, una Catalunya unida i que visqui en concòrdia, una Espanya federal integrada en el gran projecte de construir una Europa federal.<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-Apple-converted-space"> </span></span></div>
<div class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-p2" style="color: black; line-height: normal; margin-bottom: 10px; text-align: justify;">
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Candidatura municipal PSC 2019 <span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-Apple-converted-space"> </span>Manel Roqueta Casalprim</span></div>
<div>
<span class="m_589494152190540299m_-3872432039616162995gmail-s1"><br /></span></div>
</div>
Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-420981154089150332018-02-28T07:52:00.001+01:002018-03-11T07:45:59.084+01:00LlibreNo sé si m'acaba d'agradar el títol d'aquesta entrada. Escriure un llibre és una cosa molt seriosa i que requereix molt de treball i dedicació. Bé, el fet és que m'he proposat fer un recull de les entrades que més m'agradin d'aquest bloc i convertir-les en un llibre digital. Per tant que el material ja el tinc i ara la feina, que serà important, serà la de classificar, ordenar i comentar les entrades que donaran forma al llibre. És aquesta una idea que ja fa temps que em volta pel cap i aquest any vull que sigui el moment de portar-la a terme. Coincideixen dos esdeveniments que han fet que tiri endavant amb el projecte: en primer lloc el bloc fa deu anys aquest 2018, el 18 d'octubre del 2008 vaig fer la primera entrada. En segon lloc aquest és l'any de la meva jubilació, que gran que m'he fet! Malgrat que els anys els compleixo a l'abril, la jubilació efectiva serà a l'octubre. Com que és a l'octubre que es compliran els deu anys del bloc m'agradaria publicar-lo aquell mes.<br />
Aquest és un projecte, ara a fer-lo realitat.Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-38593830442105460532017-10-04T12:17:00.000+02:002018-04-23T12:39:13.493+02:00El meu somniSe m'està esvaint un somni. Un somni que neix en l'adolescència, cap al final dels anys 60. Un somni de pau, de justícia, de país. Un somni que en aquells anys veig reflectit en el moviment hippie, amb el seu missatge de pau contra la guerra del Vietnam. Uns anys més tard vaig trobar en el socialisme l'eina de fer possible lluitar per un món més just des del meu país, Catalunya. Sempre he pensat que la lluita dels socialistes no té fronteres, allà on hi hagi una persona que pateixi fam, desigualtats, opressió, hi ha el nostre objectiu, sigui d'on sigui qui ho pateixi. També he pensat que, en el meu cas, aquesta lluita l'he de portar a terme a on visc.<br />
I visc en una nació, Catalunya, que forma part d'un estat, Espanya. I el somni també em diu que vull per a la meva terra el màxim de llibertat possible, com ho desitjo per a totes les terres del món. El socialisme vol la màxima llibertat per cadascun dels éssers humans. Els paisos estan formats per gent, per tant una terra que tingui el desig de ser lliure ha de poder gaudir-ho.<br />
La meva família va lluitar per la República del 31. A França hi tinc enterrats avis i oncles que es van exiliar després de la Guerra Civil. Aquella República, que el meu pare sempre em deia que era de les més avançades del món, es va acabar després d'un cop d'estat i una guerra que va enfrontar gent que fins aquell moment haurien compartit tot el que tenien. Així de injustes són les guerres. Després van venir quaranta anys de dictadura.<br />
Quan acaba la dictadura la major part de les forces polítiques, sindicals i socials d'Espanya es posen d'acord per començar un nou camí de democràcia i llibertat. Catalunya va estar d'acord amb aquest camí. D'això fa 42 anys que no han estat fàcils, amb un intent de cop d'estat inclòs.<br />
Sempre he pensat que en democràcia tot ha de ser possible, tan sols cal respectar les regles del joc que el poble s'ha donat lliurement. I així, en democràcia, tots el somnis són possibles.<br />
Avui el meu somni s'esvaeix. Avui a la meva terra s'està imposant l'enfrontament. Avui els clams pel diàleg no s'escolten. Avui, si entre tots no ho parem, si no ens posem d'acord, la meva terra va cap a espais de patiment que mai hauríem de tornar a veure, un patiment que recaurà, com sempre, sobre la gent.<br />
<br />
<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-63897668023582413692016-01-11T12:27:00.000+01:002016-01-11T12:27:41.312+01:00Diàleg, acord.Penso que en democràcia s'ha de poder plantejar qualsevol tema, per impossible que pugui semblar posar-lo en pràctica. En un parlament, la paraula ja porta implícita aquesta possibilitat, s'han de poder debatre totes les idees, sempre i quan no atemptin contra els drets humans. Per tant, no em sembla malament que en el Parlament de Catalunya es parli sobre la possible independència del nostre país ja que és una opció com d'altres de governar-nos. Més, quan prop del 48% de la població ha votat en els últimes eleccions opcions independentistes.<br />
Com hem arribat a aquest 48% si fins fa uns cinc anys els qui es declaraven favorables a la independència no arribaven al 20%. De fet, parlant amb gent que forma part del 48% et diuen que per a ells la independència no es possible però han votat aquestes opcions per fer més pressió a Espanya i aconseguir unes millors condicions, per exemple, de finançament. Què ens ha portat fins aquí? Des del meu punt de vista hi ha hagut una conjunció de factors que han provocat aquest canvi. Un debat llarguíssim i frustrat de la reforma de l'estatut d'autonomia, la campanya del PP contra Catalunya per tot Espanya amb motiu de la tramitació del projecte de reforma estatutària, la majoria absoluta del PP i la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, tot això en un clima de greu crisi econòmica que, junt amb un mal finançament d'algunes autonomies, entre elles Catalunya, la idea de que "Espanya ens roba" ha acabat quallant. Faltava només un mitjà potent per escampar aquestes idees i aquest no ha sigut altre que els mitjans d'informació públics amb TV3 al davant. Aquella minoria que ja no va estar d'acord amb la transició i que llavors ja volia una ruptura troba en tot aquest gruix de motius l'argument per trencar amb Espanya.<br />
Després d'anys de mobilització hem arribat a què un Parlament amb majoria d'escons però no de vots populars decideix trencar amb la legalitat espanyola i començar el camí cap a un estat propi. I, és aquí precisament com, de la mateixa manera que crec que tot es pot parlar en un parlament, no tot és possible portar-ho a terme. El respecte a les normes que lliurement s'ha donat un poble és bàsic pel bon funcionament democràtic d'un país. Sense aquest respecte no hi ha democràcia.<br />
La independència de Catalunya no arribarà saltant-se les lleis d'un estat democràtic, membre de tots els organismes internacionals. Malgrat que es digui dels somriures, avui no és possible una revolució que acabi portant a la desaparició d'un estat membre de la Unió Europea arrossegant-la a una crisi d'una magnitud imprevisible. Estic convençut que no hi ha cap sortida per a Catalunya que no passi per l'acord amb l'Estat i la UE. Crec que un estat federal que reconegui el nostre fet nacional és la solució per tal de que Catalunya se senti molt còmoda i pugui desenvolupar tot el seu potencial. I aquesta sí que és una solució possible.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-22376228947465881192015-11-24T10:28:00.002+01:002015-11-24T14:55:52.102+01:00Gràcies PSC<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 150%;">Vull donar les
gràcies al Partit dels Socialistes de Catalunya, especialment a la Federació de
les Comarques Gironines i al cap de llista per Girona, Marc <span class="hiddenspellerror1">Lamuà</span>, per donar-me l'oportunitat de formar part
de la candidatura pel Congrés de Diputats per a les pròximes eleccions generals
del 20 de desembre. Us asseguro que és una satisfacció i una gran emoció per un
militant que vaig participar en la unitat dels socialistes catalans el 1978,
poder representar a les nostres comarques en uns moments tan transcendentals
pel nostre país. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 150%;">El 20 de
desembre hi hauran dues alternatives per a presidir el futur govern
d’Espanya: Mariano Rajoy o Pedro
Sánchez. Cal un canvi, el necessitem, ja n’hi ha prou de retallades, de
retrocessos en els avenços socials aconseguits durant els governs socialistes.
Cal sortir de la crisi però cal fer-ho amb una visió progressista, mirant els
qui més han patit i estan patint la crisi econòmica: els treballadors, les
classes populars. I això no ho pot fer qui ha governat aquests darrers anys amb
una manca de sensibilitat cap els que menys tenen.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 150%;">M’il·lusiona
formar part d’aquesta candidatura tan sols pel fet de ser-hi, però sento orgull
de militar al PSC quan escolto dir als caps de llista al congrés i al senat,
Marc Lamuà i Cristina López, el dia de la presentació del programa del PSC per
a les comarques gironines: “Els socialistes recuperem l’anàlisi de classes per
efectuar un gir a l’esquerra que serà clau per combatre l’excessiva diferència
de classes i per assegurar l’equitat i la justícia”. Aquesta és la raó de ser
del socialisme, lluitar per una societat justa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 150%;">Diàleg,
negociació i pacte, aquesta és la solució de l’encaix entre Catalunya i
Espanya. L’enfrontament, l’aïllament internacional, la divisió social de
Catalunya, serien la conseqüència de la proposta dels partits independentistes.
No hi haurà solució que no passi per un gran acord amb l’estat, que es
materialitzi en una profunda reforma de la Constitució i l’evolució de
l’actual estat de les autonomies cap a un Estat Federal. El PSOE i Pedro
Sánchez han recollit aquest idea en el seu programa de govern i seran els grans
aliats de Catalunya per anar cap endavant sense traumes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt; line-height: 150%;">Per
acabar us vull demanar el vostre suport
el proper 20 de desembre. Un suport per fer realitat el canvi, un canvi de
progrés, un canvi que porti a Pedro Sánchez a la presidència del govern
d’Espanya. Les candidates i els candidats, per a les eleccions del dia 20, amb
tots els militants i simpatitzants socialistes treballarem per fer realitat el
canvi necessari. Vull repetir les gràcies a tots el qui han confiat amb mi per
formar part de la candidatura al Congrés i també us vull donar les gràcies per
endavant pel vostre suport.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-52367459773443442212015-06-27T19:03:00.000+02:002015-06-27T19:03:40.781+02:000,158%Vagi per endavant que prefereixo a la Colau abans que en Trias per a l'alcaldia de Barcelona. Dit això explico un petit conte.<br />
La Lluïsa i l'Enric són una parella que tenen uns ingressos moderats, treballen tots dos i venen a guanyar a l'any uns 25.000 euros. En Pau, el seu fill, estudia música i necessita que se li repari el violí. La reparació de l'instrument val uns 40 euros. La família no té dificultats per viure però tampoc li sobra res i per pagar aquests diners han de pensar de on els trauran. Després de parlar-ne molt l'Enric diu que els 40 euros coincideixen amb la despesa en gasolina que ell té per anar a fer un treball eventual i que la solució pot ser deixar de fer aquest treball i així podran estalviar els diners per arreglar el violí d'en Pau. Els 40 euros venen a representar, aproximadament, el 0,158% dels ingressos anuals de la família. L'Enric deixa la feina i ja tenen solucionat el finançament de la reparació de l'instrument.<br />
Una de les primeres mesures que ha anunciat la Ada Colau, després de ser elegida alcaldessa de Barcelona, és la de retirar la subvenció de quatre milions d'euros que l'ajuntament de Barcelona dóna al circuit de Montmeló. Aquests diners, que representen el 0,158% del pressupost anual de l'ajuntament de Barcelona, es destinaran a beques menjador. L'alcaldessa ha dit que les beques tenen prioritat sobre la fórmula 1. I té raó.<br />
Ara bé, recordeu els 40 euros que l'Enric estalvia deixant la feina? Quins guanys tenia la família amb aquesta feina? Siguin els que siguin amb tota seguretat són molts més que la despesa que ocasionaven els desplaçaments en cotxe. Si la família volia estalviar els 40 euros ho podia haver fet no anant a fer el sopar d'aniversari que els costarà 50 euros i fer un sopar més discret a casa per 10 euros i ja tenien els 40 pel violí.<br />
Quatre milions d'euros en un pressupost de dos mil cinc cents milions és una xifra que de ben segur es pot estalviar en moltes partides que no aporten riquesa a la ciutat. No m'agrada la fórmula 1, la trobo pesada, però mils de milions d'espectadors la segueixen arreu del món i veuen el nom de Barcelona a les seves televisions i això reporta uns beneficis indubtables a la ciutat.<br />
Això sí, la mesura fa goig i ha merescut les portades de diaris i telenotícies.<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-48796769791297471572015-06-13T13:34:00.000+02:002015-06-13T13:34:21.292+02:00Paraules en el nou ajuntament<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">En primer lloc vull felicitar al nou alcalde. Joan, sincerament, et desitjo
a tu i el teu equip de govern tots els èxits, si ho feu bé el poble el poble
avançarà. Vull també donar les gràcies a la candidatura i a la gent que ens va
votar en les passades eleccions, gràcies a tots ells avui el PSC té
representació en aquest consistori.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Permeteu-me que us llegeixi uns fragments d’un article que tinc penjat al
meu bloc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Sí, hi serem, com ho hem fet des del 1979. Hi serem defensant el nostre
programa de govern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Hi serem malgrat les dificultats, perquè el PSC és un partit molt fort,
venim de molt lluny defensant els que menys tenen, treballant per la justícia
social al món des de Catalunya. Perquè aquest és l’ideal socialista, per
nosaltres no hi ha diferències entre els qui tenen llengües, religions, o llocs
de naixement diferents. La nostra lluita és universal i ens agermanem amb tots
els socialistes del món en el mateix objectiu: aconseguir un món just.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Hi serem per treballar per a Santa Coloma com ho he fet els darrers quatre
anys. Han sigut uns anys profitosos pel nostre poble. Hem sabut
trobar l’equilibri necessari per tal de conformar un govern estable en el que
m’hi he sentit molt còmode en les meves obligacions com a regidor de Fires i
Festes i Participació ciutadana. Santa Coloma sempre ha estat per sobre de tot.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Hi serem amb l’ànim de tornar a governar. Naturalment, governar en un
projecte atractiu, sòlid, responsable, en el que les relacions personals entre
els membres de l’equip de govern facilitin les tasques del dia a dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Presentem un programa de govern que es pot complir al cent per cent. No fem
propostes irrealitzables, sabem perfectament el que és governar i en som
responsables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">I
ara,vull donar les gràcies als dos grups majoritaris per haver-nos convidat a
participar del govern, però he de dir que aquesta vegada no es donen les
circumstàncies per acceptar la proposta, i ens sap greu. El lema del nostre
programa de govern és Pel que realment importa. Per el PSC el que realment
importa és Santa Coloma quan estem parlant de governar el nostre ajuntament.
Mireu, els darrers quatre anys hem votat unes quantes mocions que feien
referència al debat nacional que vivim. Al cap d’un dia, d’una setmana, d’un
mes, un, dos, tres o quatre anys, cap d’aquestes mocions ha incidit ni positiva ni negativament sobre
la gent de Santa Coloma. Això sí, han generat els debats més brillants i alhora
els més allunyats dels problemes reals de la població. No ens hauríem sentit
còmodes en un govern que té com una de les seves prioritats intensificar el
debat nacional al nostre ajuntament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Defensarem
el nostre programa, serem responsables al màxim, si hem d’arribar a acords mai
tindrem el no per endavant. He demostrat durant els quatre anys passats que els
socialistes som gent compromesa amb millorar la qualitat de vida de la gent de
Sta. Coloma. Estarem vigilants en que el nostre ajuntament protegeixi els que
pateixen amb més cruesa aquesta crisi econòmica que encara no ha acabat. Que
cap família es quedi sense un sostre per viure-hi dignament, cap infant amb
malnutrició, crear ocupació, un local per els joves, crear la regidoria de
Santa Coloma residencial, un poble més participatiu. Aquestes són algunes de
les prioritats que sí farien de Santa Coloma una ciutat millor, Per això
treballarem els propers quatre anys. Esperem que el nou govern sigui receptiu a
la nostra voluntat sincera de participar en la tasca de fer avançar el nostre
poble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Moltes
gràcies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-35838311775154781452015-05-08T20:50:00.001+02:002018-02-27T08:54:06.369+01:00<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Hi serem<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
Deixeu-me començar pel final.
Gràcies alcalde, gràcies <span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Loli</span></span> per acompanyar-nos i
donar-nos el vostre suport tancant la llista del PSC. Joan Arrú va liderar
l'època més important del PSC a Santa <span class="hiddenspellerror1"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Coloma</span></span> en
tota la nostra història. En Joan va ser un bon alcalde i per això ens omple
d'alegria que hagi acceptat tancar la nostra candidatura aquest any. Moltes
gràcies.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sí, hi serem, com ho hem fet des
del 1979. Hi serem defensant el nostre programa de govern.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hi serem malgrat les dificultats,
perquè el PSC és un partit molt fort, venim de molt lluny defensant els que
menys tenen, treballant per la justícia social al món des de Catalunya. Perquè
aquest és l’ideal socialista, per nosaltres no hi ha diferències entre els qui
tenen llengües, religions, o llocs de naixement diferents. La nostra lluita és
universal i ens agermanem amb tots els socialistes del món en el mateix
objectiu: aconseguir un món just.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hi serem per treballar per a
Santa Coloma com ho he fet els darrers quatre anys. Han sigut uns anys profitosos pel nostre poble. Malgrat les
diferències ideològiques amb els regidors i l’alcalde de CIU hem sabut trobar l’equilibri necessari per tal de
conformar un govern estable en el que m’hi he sentit molt còmode en les meves
obligacions com a regidor de Fires i Festes i Participació ciutadana. Santa
Coloma sempre ha estat per sobre de tot. Amb l’experiència aconseguida en
aquesta passada legislatura crec que puc assumir amb fermesa i responsabilitat
l’alcaldia de la nostra ciutat.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hi serem amb l’ànim de tornar a
governar, és governant que es prenen les decisions que milloren la qualitat de
vida de la gent. Naturalment, governar en un projecte atractiu, sòlid,
responsable, en el que les relacions personals entre els membres de l’equip de
govern facilitin les tasques del dia a dia.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hi serem amb una candidatura
renovada, amb gent jove i moltes ganes de treballar per a Santa Coloma.
Presentem un programa de govern que es pot complir al cent per cent. No fem
propostes irrealitzables, sabem perfectament el que és governar i en som
responsables.</div>
<span style="text-align: justify;">Hi serem per a tots vosaltres,
per a Santa Coloma.</span>Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-28811936540961903662014-12-04T13:35:00.001+01:002014-12-05T21:29:07.446+01:00Amb el PSC de sempreSempre havia dit que si el PSC es dividís en dos partits, un de totalment autònom, i un altre que seguís amb vinculació al PSOE, jo estaria en el primer. Quan vam fer la unitat socialista l'any 1978 jo era militant del PSC (C), partit que no tenia lligams de cap tipus amb cap partit estatal. Bé, dissortadament, ha arribat un moment en què el partit no ha pogut mantenir l'estructura que vam crear amb la fundació del 78. El procés sobiranista ha ocasionat que un sector, el mal anomenat sector catalanista, hagi pensat que no tenia lloc al partit i en fundaran un altra. Dic mal anomenat perquè tot el PSC és catalanista, ho és des de la seva fundació i mai ha deixat de ser-ho. El que el PSC no ha sigut mai és un partit independentista.<br />
Perquè, doncs, no estic jo en el nou partit escindit del PSC? En primer lloc, perquè l'actual PSC segueix sent el partit de sempre, manté intactes els tres eixos que el van configurar com el gran partit de l'esquerra catalana, és a dir: socialista, catalanista i federalista. Res ha canviat. En el tema que ha provocat l'escissió, la consulta del 9n, el partit ha mantingut una posició adient amb els seus principis: dret a decidir, sí, però legal i pactat amb l'estat. Proposta de solució per a Catalunya: reforma de la constitució i estat federal.<br />
No em sentiria còmode en el nou partit que ja ha pres posició a favor de la independència, entrant a formar part d'un moviment nacionalista que crec que no li cal a Catalunya. No crec que l'enfrontament de nacionalismes sigui la solució de Catalunya. El pacte, l'acord, per difícil que sigui, i ho és, ha de ser la millor solució. El PP no estarà sempre al poder, podria ser que les eleccions generals de l'any que ve dibuixessin un mapa molt diferent de l'actual. Llavors pot ser el moment de trobar aquesta solució tan necessària.<br />
Em sento molt còmode al PSC, com sempre, i estic treballant amb altres companyes i companys per oferir a Santa Coloma una candidatura de progrés per a les properes municipals. Estic segur que hi ha molta gent que espera seguir donant-nos la confiança. Per això treballem.Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-22884545603834709412014-05-14T11:16:00.000+02:002015-06-06T08:57:07.110+02:0010.000Deu mil visites. Aquests dies el contador que fa un temps he instal·lat a la dreta del bloc ha registrat deu mil visites. No sé si són moltes o poques, no té importància, però és una xifra rodona i em fa gràcia. En tot cas, moltes gràcies a tots els qui heu dedicat alguna estona a llegir-me.<br />
Vaig crear el bloc el 18 d'octubre del 2008 quan ja pensava que podria presentar-me a les eleccions municipals del 2011, per tant, la intenció de tenir un bloc era la de disposar d'un canal d'informació per arribar a la gent. Quan vaig començar a escriure-hi no tenia clar què hi posaria i aquesta ha sigut la línia que hi he seguit des de llavors.<br />
El bloc és un espai íntim en el que hi he escrit entrades de tot tipus, si bé les polítiques hi tenen molta importància. Però també n'hi han moltes de personals. Hi ha un fil conductor en la pràctica totalitat de totes elles que és haver-les escrit a raig, tal i com les idees anaven sorgint sense filtres. Molts cops he tingut de retocar faltes d'ortografia quan l'article ja estava penjat.<br />
He volgut així que fos un espai que reflectís com sóc. Hi busco la espontaneïtat per sobre de tot, la sinceritat, el diàleg clar amb qui em pugui llegir. Un espai a on sincerar-me i, fins i tot, contradir-me. He penjat entrades que ara no les escriuria però no les tocaré ja que reflecteixen estats d'ànim concrets en moments determinats. És un espai en el que parlo amb mi mateix i amb els potencials lectors com si ho féssim asseguts en una terrassa tot fent un cafè.<br />
El bloc, per tant, és un amic al que un dia li expliques idees profundes i un altre petites anècdotes. Fins i tot hi he penjat un relat eròtic amb to humorístic. Tot hi té cabuda.<br />
Hi ha hagut temporades que no hi he escrit per diferents motius però sempre l'he volgut mantenir viu i vull que ho segueixi sent. Independentment del que faci a la vida el meu bloc serà un bon amic que m'acompanyarà. Per molts anys, bloc amic.<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-71920222465366966262014-05-05T09:25:00.001+02:002014-05-05T09:50:50.011+02:00Sóc del PSCSóc militant del PSC. Vaig entrar a la militància política el 1976 al PSC (congrés) d'en Joan Reventós i el 1978, amb la fundació de l'actual PSC, en vaig ser militant. Em vaig donar de baixa del partit per motius personals, la feina a la botiga no em donava temps per la militància, i torno al partit amb motiu de les eleccions municipals del 2007. Sempre m'he considerat afiliat al PSC, amb carnet o sense.<br />
Estic orgullós de pertànyer al PSC. És un partit que recull el meu ideal de justícia social, que és per això que estic en política. Justícia social en el seu sentit més ampli, és a dir: un món just en el que no hi hagi diferències per cap tipus de motiu, en el que tothom tingui els mateixos drets i la mateixa capacitat d'accedir als serveis necessaris per tenir una vida digna. Independentment del color de la seva pell, de la seva religió, de la seva llengua, del país a on visqui. Per a mi no hi ha diferència entre un infant que pateixi malnutrició a Catalunya o a qualsevol altre país del món. És un ésser humà que pateix i això és injust.<br />
Estic orgullós del que ha fet i representa el PSC per a Catalunya. Un partit que ha ajudat a cohesionar la societat catalana com cap altre, un partit defensor dels drets nacionals catalans, de la immersió lingüística, de la llengua i la cultura catalanes. Un partit històric que defensa la justícia global des de Catalunya.<br />
Estic d'acord amb tot el que ha fet i fa el PSC? No. Hi ha coses que s'haurien d'haver fet diferent des del meu punt de vista. Ara bé, hi ha algun militant a qualsevol partit que al llarg de la seva vida ha estat d'acord amb tot el que ha fet el seu partit? Jo diria que no. Però això no em fa renegar del que ha sigut i és el PSC.<br />
No són temps fàcils pels socialistes catalans. El tema del dret a decidir ens està portant moltes dificultats per mantenir-nos units i jo crec que una escissió quasi és inevitable, malgrat que es podria evitar. Cap dirigent del PSC se'n sortiria massa bé en aquests moments. Cap.<br />
Estic orgullós del meu partit i vull seguir treballant amb ell. No estaré a cap altre partit que defensi aquest procés sobiranista que portarà a Catalunya a una situació de confrontació interna i externa que farà patir als catalans. Dret a decidir, sí, però legal i pactat amb l'estat i la UE. Si ara no pot ser ens esperem a tenir les condicions que ho han fet possible al Regne Unit amb Escòcia.<br />
Em vull presentar a les eleccions municipals sota les sigles del PSC. Si no ho aconsegueixo potser serà hora d'abandonar qualsevol militància política. El que no vol dir que deixi de preocupar-me i lluitar per la justícia social al món.<br />
<br />
<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-19322753078537928992014-04-30T10:52:00.000+02:002014-04-30T10:52:58.366+02:00Mentrestant, què fem?Qualsevol canvi en l'estructura de l'estat espanyol necessitarà anys de treball. Per tant, crec que Catalunya no serà independent, ni aviat ni d'aquí en molt de temps. Parlant de la independència de Catalunya estem parlant de la desaparició d'un estat membre de la Unió Europea, i això és un canvi molt gran a Europa. Si Catalunya s'independitza també ho farà Euskadi i potser Les Canàries i Les Illes Balears i potser Galícia. Desapareix Espanya. Un canvi d'aquesta envergadura requereix molts anys si es vol fer de forma democràtica.<br />
I mentrestant, què fem? Governarem el país, governarem els ajuntaments? Resoldrem els problemes de la gent o esperarem un canvi impossible que vingui a solucionar-ho tot. Què farem?<br />
Què farem a les properes eleccions municipals? Ens posarem a governar o esperarem que vinguin uns canvis que ens ho resolguin tot. Algú voldrà fer servir els ajuntaments per aconseguir aquesta independència que no vindrà? En tot cas aquests no serem els socialistes.<br />
El que sí us puc assegurar és que els regidors socialistes ens arremangarem i ens posarem a treballar de valent amb els recursos que tinguem a la mà com ho estem fent ara. Treballarem perquè vinguin empreses als nostres polígons, cuidarem de que ningú quedi desprotegit i pateixi els efectes de la crisi econòmica, seguirem treballant perquè les finances de l'ajuntament tinguin un bon curs com el que tenen ara. Vetllarem perquè tots els grans equipaments ( piscina, museu, arxiu, pavellons esportius, auditori, etc.) tinguin els recursos suficients per funcionar amb normalitat. Cuidarem les escoles, el CAP, els carrers. Treballarem, en definitiva, per a Santa Coloma com ho haurem fet aquesta legislatura. I tot això ho farem amb la il·lusió de que Santa Coloma tindrà un alcalde socialista.<br />
El nostre compromís és amb el nostre poble i també amb el nostre país, però no defugirem en cap cas la nostra obligació de treballar pels que tenim més a prop, és a dir, les dones i homes de la nostra ciutat, Santa Coloma.<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-24316150313635919612014-04-08T02:04:00.001+02:002014-04-08T02:20:25.375+02:00Joia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC1dd0EUPR8a1WJCbannMijHtI8xFC7AVbIlHb0EYT0iJmzYYDG8eA89YiU-Hqls3mCSN360TuJZ8kDAx-INaIcmxDMxTyYwlEZ00p-BqHW1oAwnGioKZ2xs5RU7NEVbvjq8bDlkCtXu8/s1600/10172741_10202845300047075_398181878503856007_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC1dd0EUPR8a1WJCbannMijHtI8xFC7AVbIlHb0EYT0iJmzYYDG8eA89YiU-Hqls3mCSN360TuJZ8kDAx-INaIcmxDMxTyYwlEZ00p-BqHW1oAwnGioKZ2xs5RU7NEVbvjq8bDlkCtXu8/s1600/10172741_10202845300047075_398181878503856007_n.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
M'il·lusiona treballar perquè un dia les generacions futures puguin decidir en llibertat el futur del nostre país.<br />
M'apassiona lluitar perquè un dia desaparegui la pobresa i la fam al món.<br />
Em fa feliç sentir-me amic dels meus companys del PSC.<br />
Sento joia quan sóc coherent amb el què penso.<br />
<div>
M'engresca pensar que potser em presentaré a alcalde les properes eleccions.</div>
M'agrada treballar pel meu poble des de l'equip de govern de l'ajuntament.<br />
M'alegra pensar que amb la meva militància política contribueixo a la felicitat del meu poble.<br />
M'emociona veure els resultats de la meva tasca com a regidor.<br />
Em fa goig mostrar-me políticament tal i com penso.<br />
Em complau ser fidel als meus ideals de joventut.<br />
Em satisfà compartir equip de govern amb gent que no pensa com jo però amb els que coincideixo en treballar pel meu poble.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-49231259221166335262014-04-01T12:24:00.000+02:002014-04-03T05:52:35.854+02:00Decidir en llibertat i democràcia<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 9pt; line-height: 115%;">Vaig entrar en política d’una manera activa el
dia de 1976 que em vaig adherir a l’Assemblea de Catalunya a Farners amb una
colla de gent. Eren dies de grans il·lusions col·lectives: la dictadura que
havia governat Espanya durant quasi quaranta anys s’estava acabant i arribaven
temps de llibertat i democràcia. Amb el crit de Llibertat, amnistia i estatut
d’autonomia demanàvem la llibertat individual i la del nostre país, Catalunya,
amb la recuperació de les nostres institucions. Compartíem aquests anhels amb
totes les forces democràtiques d’Espanya, Europa i el món que demanaven la recuperació de la democràcia que
havíem perdut amb la guerra civil. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 9pt; line-height: 115%;">Avui Catalunya torna a viure un altre moment de
gran il·lusió. Una part del nostre país demana que Catalunya se separi
d’Espanya. Molta gent creu que l’encaix de Catalunya amb Espanya ja no és
possible. El sentiment nacional, la incomprensió de la dreta espanyola cap a
Catalunya i la sentència del tribunal constitucional contra l’Estatut, han
alimentat la desconnexió amb Espanya que viu la meitat de Catalunya. I tot, no
ho oblidem, en un context de crisi econòmica que radicalitza les posicions
polítiques arreu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 9pt; line-height: 115%;">He volgut ressaltar les semblances amb els dos
processos que he relatat abans. Però també hi ha diferències. Si bé en la
transició de la dictadura a la democràcia hi havia complicitats que afavorien
els anhels catalans, l’actual demanda d’independència genera sentiments contraposats.
La gran majoria de forces polítiques espanyoles i dels ciutadans de la resta de
l’Estat no volen el trencament d’Espanya. La Unió Europea no desitja la
desestabilització política que pot produir la independència de Catalunya i ens
recorda que, en cas de produir-se, Catalunya quedaria fora automàticament de la
UE. I, sobretot, segons la majoria d’enquestes, la meitat de Catalunya no desitja
la independència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 9pt; line-height: 115%;">Està clar que no podem seguir en l’actual
situació. L’estat no tracta bé Catalunya. La fiscalitat espanyola ens perjudica,
estem retrocedint en l’àmplia autonomia que tenim des de la transició; les
ingerències de l’estat en un tema cabdal com és la immersió lingüística a les
escoles, són una mostra, entre d’altres, del tractament injust que rebem. És
inaudit el comportament del PP, que en comptes de fer un esforç per entendre el
malestar de Catalunya, de parlar i pactar solucions, es nega a qualsevol diàleg.
La dreta espanyola, amb aquesta posició intransigent, vol aparèixer davant el
seu electorat com la garantia de la unitat d’Espanya. Més encara quan el PSOE
demana la reforma de la Constitució cap un estat federal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 9pt; line-height: 115%;">Quina és la millor solució? La que el poble
català esculli, sense cap dubte. Som una nació i les nacions han de poder triar
lliurement el seu destí. Si em pregunteu quin és el millor camí, us diré que el
que no provoqui enfrontaments, que arribi consensuat amb Espanya i la Unió
Europea; el que permeti que Catalunya exerceixi lliurement el seu dret a
construir el seu futur en llibertat. El Regne Unit i Escòcia en són el millor
exemple. En tot cas ha de ser un procés que no divideixi els catalans en bons i
dolents. Ningú és millor o pitjor pel fet de pensar d’una o altra forma, totes
les opinions són respectables sempre i quan respectin les dels altres. Hem
desitjat, exigit, durant cents d’anys, un marc de llibertats per fer escoltar
la nostra veu i ara el tenim. Molta gent ha patit l’exili, la presó o la mort
per arribar on estem. Conservem-ho. I, no ho dubteu, el camí cap a més espais
de llibertat serà lent i complicat. Les presses no ens portaran al destí
desitjat, al contrari, poden fer que caminen en sentit contrari al que prevèiem.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-size: 9pt; line-height: 115%; text-align: justify;">Tots els moviments polítics són legítims si són
democràtics. La independència és una opció com ho és el federalisme i l’estat
unitari. L’independentisme és potent, té un discurs clar i entenedor. Altres,
com el federalisme, costen més d’explicar, però crec que avui és la millor
solució, que no és fàcil, però és la que ens pot fer avançar cap a més altes
quotes d’autogovern sense traumes</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 115%; text-align: justify;">.</span><span style="font-size: 9pt; line-height: 115%; text-align: justify;"> Sé que molta gent pensa
així i que potser no veu reflectit el seu pensament en cap proposta política. Els
socialistes ens hem basat des de sempre en la concòrdia, el pacte, el diàleg i
el respecte. Catalanisme, democràcia i socialisme són els tres eixos en els què
es mou el treball del PSC. No esteu sols els qui penseu així, som molta gent
que creiem que aquesta és la millor proposta. </span>Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-57519933185978548522014-03-28T18:43:00.003+01:002014-03-28T18:43:38.857+01:00El clau per la cabota.Fa uns dies em vaig trobar al carrer a una persona que em va fer la pregunta tòpica que se'ns fa als militants del PSC els últims temps, o sigui que si jo era d'en Pere Navarro o dels altres. Li vaig contestar que jo era del PSC. No transcriuré el catàleg inacabable d'insults dirigits al PSC i a en Pere Navarro que va proferir el meu interlocutor, més aviat monologuista, ja que no val la pena perdre-hi ni un segon. Però sí que vull fer un comentari sobre una cosa que va dir i que també l'he sentit altres vegades. Em va dir que si el procés independentista falla serà per culpa de la Camacho i en Navarro.<br />
No cal dir que no són el mateix ni representen les mateixes idees les dues persones que va citar qui m'insultava. El PSC defensa el dret a decidir i un estat federal, la immersió lingüística a les escoles i que Catalunya és una nació, entre altres coses que ens diferencien del PP com la nit del dia. Tampoc cal donar-hi més explicacions.<br />
Ara bé, si Catalunya veu retardat durant molts anys el fet de poder exercir el dret a ser escoltada en el fet nacional no serà culpa del PSC. Si això passa serà per culpa del tenim pressa, del ara o mai que ha esdevingut una de les grans consignes del moviment sobiranista. El que s'està fent ara és voler fer entrar el clau per la cabota. Obrir un procés en contra de les normes que Catalunya va votar com ho és la constitució. I aquest no és l'argument del PP, la constitució s'ha de canviar, ha servit fins ara per fer la transició d'una dictadura a una democràcia però ara cal reformar-la en profunditat. Això el PP no ho diu.<br />
El model és clar com l'aigua: Regne Unit i Escòcia. Que aquí no es pot donar, i clar que no. Aquí fa quatre dies vivíem en una dictadura. Ens calen molts anys de pràctica democràtica per arribar a la maduresa dels escocesos i britànics, cal un canvi de mentalitat a Espanya i que entenguin que les nacions han de tenir dret a escollir el seu camí en llibertat. Però cal fer-ho dintre la legalitat, com ho fan al Regne Unit. Lo altre és anar directes al fracàs. Un altre fracàs.<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-87954849789183836212014-03-11T12:20:00.002+01:002014-03-11T12:20:44.553+01:00Coherència Fa uns dies vaig afegir a l'encapçalament del bloc la frase "intento ser coherent amb el que penso". Bé, ahir al ple del mes de març de l'ajuntament, em vaig sentir bé, el meu vot en una moció sobre la recollida de vots per la independència que es farà aquest mes, em va fer sentir que era coherent. I no va ser fàcil, dels quinze regidors que érem al ple vaig ser l'únic que no vaig votar sí, em vaig abstenir.<br />
Per què no vaig votar sí o no? No podia votar sí a una moció que en la seva exposició diu que la recollida de signatures serà per convocar un referèndum d'autodeterminació i en el cas de que l'estat no l'autoritzi es declararà la independència unilateralment. Està clar que l'estat no pot autoritzar un referèndum que modifiqui una part de la constitució sense haver seguit tot el procés de reforma que marca la mateixa constitució. Per tant la DUI serà l'única sortida i jo estic totalment en contra de fer-la. Altra cosa és que l'estat hauria de permetre la consulta del dia 9 de novembre<span style="color: red;">. <a href="http://www.manelroqueta.blogspot.com.es/2014/02/consulta-o-referendum.html">En el ben entès que seria una consulta, no un referèndum</a>.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
Estic en contra de la DUI per ser antidemocràtica. En primer lloc perquè una opció determinada, en aquest cas la independentista, decideix pel seu compte, per tota la població, imposant el seu criteri. Això representaria saltar-se totes les lleis i normes d'un estat democràtic de la UE. En el cas de fer-se, quantes signatures calen per representar els set milions i mig de ciutadans de Catalunya? </div>
<div style="text-align: justify;">
No podia votar que no per dos motius. En primer lloc perquè en la part dels acords s'aprovava cedir un local per fer la recollida. En segon lloc perquè mai votaré el mateix que el PP o C,s en qualsevol moció relacionada amb el tema del dret a decidir.</div>
Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-50547328169323190942014-02-24T12:25:00.001+01:002014-03-14T10:53:01.476+01:00Balmón o Marina?Tu ets d'en Balmón o de la Marina Geli? Aquesta pregunta li van fer a un company socialista fa uns dies. No li deuen haver fet a ell sol, la reducció intencionada del què és el PSC a balmons i marines està a l'ordre del dia. A mi encara no me l'han fet directament malgrat que m'han situat en aquest sector que es diu crític. Apa, em fa gràcia contestar la pregunta.<br />
Mireu, jo sóc del PSC. Naturalment que tinc la meva manera personal d'entendre el socialisme català, però, per sobre de qualsevol reducció, sóc militant del PSC. Jo sóc d'aquell andalús que als anys seixanta va deixar família i terra per venir a viure a Catalunya i que va trobar en el PSC el seu partit, sóc d'aquell català de soca-rel que se sent independentista però que creu en el projecte del PSC, sóc d'aquell petit empresari que pensa que la socialdemocràcia és un model just per aconseguir el benestar de la gent i sóc d'aquell obrer que creu que el marxisme encara és vàlid per trobar solucions a un món tan injust. Tots ells han fet gran aquest partit que ara té problemes per fer escoltar el seu projecte.<br />
I també sóc d'aquells que amb un idioma que no conec, que professen una religió que no és la meva, que tenen un color de pell diferent del meu, lluiten pel mateix que fa que jo sigui militant del meu partit. És a dir, els qui des de qualsevol racó de la Terra lluiten per un món just a on no hi hagi desigualtats i tothom tingui el mateix dret a viure dignament.<br />
I també sóc d'en Balmón malgrat que no m'agraden algunes de les seves expressions ni com dirigeix el PSC. I també sóc de la Marina Geli malgrat que crec que hauria d'haver votat junt amb els seus companys diputats en la votació sobre la consulta.<br />
I potser no ens en sortirem i aquest partit acabarà trencat, i aquest dia serà molt trist perquè un partit socialista fort és necessari a Catalunya. I em sabria greu que passés malgrat que els partits són eines al servei d'una idea i quan una eina no s'ajusta a la seva tasca cal trobar-ne una altra. Però espero que des de la direcció s'adoptin tota una sèrie de mesures per tornar a connectar amb la gent i desitjo que les bases entenguem que dirigir aquest partit en aquests moments no és fàcil.<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-77758736867823268022014-02-21T10:34:00.000+01:002014-02-21T10:39:30.700+01:00Consulta o referèndumUna de les qüestions que més em sobten del moment polític que vivim a Catalunya és la utilització que es fa d'algunes expressions per tal de justificar accions o idees. El cas de la consulta programada per la Generalitat de Catalunya pel proper novembre n'és un cas ben clar. La utilització de les paraules consulta i referèndum per anomenar el mateix esdeveniment pot crear confusió. No cal ser jurista, jo no ho sóc, per adonar-se que no són el mateix una cosa i l'altra. Tan sols cal llegir les definicions que els diccionaris fan de les dues paraules. Una consulta és copsar l'opinió sobre un determinat tema i referèndum és que el poble decideixi a les urnes sobre una llei o proposta política. La consulta no té, per tant, efectes legislatius i el referèndum sí.<br />
<div>
La consulta programada pel 9N és una consulta o un referèndum? En el cas de que es faci, el seu resultat tindrà efectes legislatius o tan sols serà vàlida a efectes de saber què pensa el poble català? Pot la Generalitat convocar un referèndum que canviï articles de la Constitució espanyola? En el cas de que quan es presenti a les Corts Generals la demanda per poder fer la consulta, quedarà clar què es pretén?<br />
L'article 167 de la Constitució diu que per poder fer una reforma constitucional cal, com a mínim, l'aprovació per les tres cinquenes parts del Congrés i el Senat, o sigui 210 diputats. Després, si un 10% dels diputats o senadors ho demanen es convocarà un referèndum per tal de que el poble decideixi sobre la reforma.<br />
Per tant queda clar que la consulta del 9N no pot ser més que una consulta. Sigui quin sigui el seu resultat no es canviarà cap llei ni cap article de la Constitució.<br />
<br /></div>
Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-84996820572776618682013-02-04T23:35:00.000+01:002013-04-02T05:50:35.724+02:00Incendi a la fila 5<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Segur que cap dels 124
espectadors que assitien a aquella sessió de cinema podia imaginar-se que a la
meitat de la projecció del film haurien d'abandonar la sala de forma
precipitada. Les escenes de la pel·lícula s'anaven succeint de forma ordenada,
de fet la cinta no és que cridés massa l'atenció per la seva qualitat a part de
contenir escenes d'una dubtosa finor eròtica. Els espectadors es deixaven
portar per l'argument poc substanciós de la cinta i ningú estava sorprès, les
crítiques anunciaven que la pel·lícula era de les de passar l'estona i poca
cosa més.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Però al minut 47 de la projecció
una lleugera remor continguda va trencar l’apatia que es respirava a la sala. Els
espectadors van pensar aviat que el soroll provenia d'una dona que s'havia
abandonat als plaers de la carn empesa segurament per la temàtica argumental
del film. Ningú en va fer massa cas, "hi ha gent que s'esvera per ben poca
cosa" li va comentar un home a la seva companya mentre aquesta començava a
tocar les seves parts íntimes excitada pels gemecs que provenien de dues files
davant de la seva. Què fas! exclamà ell
sorprès.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A mida que passaven els minuts el
to i la intensitat decibèlica de les expressions sexuals de la noia de la fila
5 anaven pujant de to, aquells gemecs somorts van anant prenent la forma d’un
crit potent i estripat. En mig d’aquell brogit es podia sentir la veu d’un home
que li deia a la noia que no cridés tant. Tota la sala va entendre llavors que
la noia cridanera no estava sola en els seus jocs eròtics. Així els crits de la
femella van anar pujant de to de tal manera que feien imperceptible el so que
emetia la pantalla. La gent es començava a incomodar i pensava que allò no era
normal. Un noi que estava assegut a la fila 16 li deia compungit a la seva
companya “ per què tu no crides tant, és que no arribes? mentre ella se’l
mirava arquejant les celles i movent el cap amb expressió de “aquests homes no
entenen res”. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El moment crític va arribar quan
enmig del crit orgàsmic la noia va deixar anar un potent “és que m’encens”. Un espectador
que no s’adonava massa del que estava passant va captar aquestes paraules
apassionades de la noia i, aixecant-se de la butaca amb els braços enlaire i
cara de terror cridà: foc! en el mateix moment en que ella arribava al punt
àlgid dels seu orgasme i amb un crit fora de tota lògica humana va dir “tinc un
foc que em puja de baix que m’encén tota”. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La convulsió i estrèpit
col·lectiu que van generar aquestes paraules no van deixar sentir el final de
la frase que segur hagués aportat una mica de serenor a la sala embogida. La
dona va acabar el seu crit descomunal amb un “amor meu”, però ja era massa
tard, ningú el va sentir. Les llums enceses del cinema mostraven les cares
aterrides dels espectadors que buscaven la sortida a l’ordre de l’acomodador:
“salvi’s qui pugui”! La fugida va ser desordenada, caòtica, hi va haver
atropellaments, trepitjades, cops de colze per salvar la vida mentre més d’un
es preguntava on era el foc. Però ja no hi havia res a fer, el pànic empenyia a
tothom fora de la sala on l’únic incendi que hi havia era a l’entrecuix de la noia de la fila 5 que, per
cert, també va començar a córrer (després d’escórrer-se a gust) amb el seu
company que era el que la masturbava i li provocava l’incendi.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Una vegada a fora de la sala i
conscients de les conseqüències del seu comportament, la parella es va prometre
que a partir d’ara mesurarien molt bé els efectes de les seves fantasies
sexuals abans de portar-les a terme.</div>
Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-32441005668026912082012-09-29T07:05:00.000+02:002012-09-29T07:08:55.994+02:00Respecte, democràcia Estem vivim uns moments apassionants de la nostra història. Aquesta frase ja la vam comentar en la manifestació del juliol del 2010 un grup de gent de Santa Coloma. L'altre dia en Quim Nadal ho expressava així mateix en una entrevista a Catalunya Ràdio. Mai des del 1714 hi havia hagut un moviment ciutadà tan potent com el que hem vist el passat 11 de setembre demanant la independència de Catalunya. Les motivacions de fons són les mateixes que històricament han motivat les reivindicacions del nostre poble, és a dir, som una nació que reivindiquem el dret a tenir un estat. Ara bé, al meu entendre hi ha hagut un canvi substancial en la forma de comunicar-nos que ha propiciat aquesta gran eclosió del sentiment popular. Els mitjans de comunicació, especialment TV3 i internet, amb la immediatesa de difusió de missatges que propicien les xarxes socials, fan que les notícies, les reivindicacions i les consignes a la mobilització arribin a totes les llars pràcticament en el moment en que es produeixen.<br />
Tanmateix hi ha una cosa que no ha canviat gens ni mica i és que la dificultat rau en transformar el desig popular en projecte polític. Malgrat que les actuals circumstàncies també són noves, estem vivint un període democràtic molt llarg i Espanya està en tots els organismes internacionals polítics i de defensa, la resistència de l'estat a deixar que el clam popular es converteixi en realitat política hi serà com hi ha sigut sempre. I, malgrat que les formes d'aquesta resistència han canviat, avui ningú creu que l'exèrcit acabi intervenint com ho ha fet sempre, l'estat espanyol farà servir tots els mecanismes que tingui al seu abast per impedir que Catalunya es constitueixi en un nou estat.<br />
Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha votat una proposta en la què es compromet a preguntar al poble català què vol ser. Ràpidament s'han sentit veus del govern d'Espanya dient que impediran la realització d'aquesta consulta. És lògica aquesta resposta si tenim en compte que el que es posarà en discussió va contra la constitució. Per un altre costat el poble de Catalunya té tot el dret a dir què vol fer amb la seva vida. Com es farà això si l'estat no autoritza, com és de preveure, el referèndum? Aquesta serà una decisió que hauran de prendre els propers Parlament i Govern que sorgeixin de les eleccions que se celebraran el proper mes de novembre. Veurem quina forma li donem al legítim dret a l'autodeterminació que tenim com tenen tots els pobles del món.<br />
Per acabar vull assenyalar que caldrà que tots els que tenim el sentiment de viure en una Catalunya en plena llibertat ens hem de sentir implicats en aquest procés. Ningú s'ha de sentir exclòs i ningú ha d'excloure a qui d'una forma o altra, pugui ser crític amb el procés que estem vivint. Com més avancem més estic notant que qui s'atreveix a verbalitzar o publicar algun dubte sobre el procés corre el perill de ser etiquetat com a mal català, com a traïdor. En el moment decisiu caldran tots el vots, tots els esforços si volem que això arribi a bon port. L'altre dia escoltava un periodista que explicava que l'Artur Mas, l'any 1995, quan va visitar El Quebec amb motiu del referèndum sobre la seva independència, va parlar amb un líder sobiranista que li va dir que està comprovat que entre un 10 i un 15 per cent de la gent que en les enquestes diu que votaria sí a la independència, quan arriba el moment decisiu acaba votant no. Aquest canvi de vot es deu a les pressions que l'estat fa sobre la població, sobretot amb argument econòmics, i que fan que aquest percentatge de votants s'espanti i acabi canviant el sentit del seu vot.<br />
Per tant que serà bo que no excloguem ningú, venen temps en què haurem de ser<br />
molt respectuosos amb totes les sensibilitats i que cap català que tingui el sentiment de viure en un estat català se senti apartat pel fet de expressar dubtes o discrepar del procés. Hem de ser escrupolosos amb les formes democràtiques i amb el respecte a totes les opinions. Si no ho fem així correm el risc de no convertir en realitat els desitjos del nostre poble.<br />
<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2656217771645864133.post-7682913237127675242012-09-09T20:11:00.002+02:002014-02-21T11:11:42.999+01:0012 de setembre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Amb aquesta entrada no vull preguntar-me el perquè hem arribat a on estem, es a dir, a punt de que dimarts que ve hi hagi una manifestació multitudinària a Barcelona demanant la independència de Catalunya. O que les últimes enquestes que surten als mitjans de comunicació i al CEO de la Generalitat ens diguin que una majoria de catalans votaria sí en un hipotètic referèndum per la independència. Això és motiu per fer una altra entrada que, per altre costat, no cal que jo la faci perquè han sortit milers d'articles als diaris els últims temps explicant-ho. Em vull centrar en què hem de fer a partir del dia 12 si volem ser conseqüents amb el què el poble reclama.<br />
En la meva última entrada jo donava dues opcions per arribar a la independència. La via constitucional i la via de la ruptura o de la revolució. Bé, estem en el dia 12, les institucions, Parlament i Govern de Catalunya, no podran de cap manera mantenir-se al marge del clam popular, hauran de donar alguna resposta, alguna satisfacció al poble si no volen crear més desafecció amb la política. Ja ni ha prou, les institucions han de reflectir el què vol la gent.<br />
La primera pregunta que em ve al cap és: la via constitucional, o sigui, reforma de la constitució per tal de que reconegui el dret d'autodeterminació de les comunitats autònomes és viable? Segueixo? No cal, no? Algú creu que avui PP i PSOE impulsarien la reforma constitucional que portés a la secessió de Catalunya i Euskadi? Fan falta molts anys per arribar aquí. I cal donar una resposta ràpida als catalans.<br />
Llavors, què ens queda per fer? Quan el PP ens hagi dit que no a la proposta de pacte fiscal que va aprovar el Parlament, que quedarà per fer? Si el govern espanyol acceptés el pacte el clam per la independència potser, dic potser, baixaria el to, però no crec que l'accepti. A on ens portarà aquesta situació? Diuen els analistes polítics que el següent pas serà la convocatòria de eleccions anticipades en les que CIU inclourà en el seu programa la demanda de l'estat propi. I aquí, precisament aquí, és on hi ha el canvi decisiu al mapa polític català: el parlament passarà a ser d'una majoria clara independentista. I el poble estarà esperant una resposta ràpida i clara al seu neguit.<br />
Quines seran les sortides? Referèndum per la independència? No es pot fer ja que seria proposar una il·legalitat, recordem que la constitució no permet la secessió. Declaració unilateral d'independència? No es pot fer per les mateixes raons del referèndum. Anar a buscar aliats a Europa? Europa dirà que no pot modificar les constitucions dels estats sobirans. Ho sento, jo ja no arribo més enllà, us ho asseguro, no sé què pot passar després de la Diada d'aquest 2012. L'única cosa que no acceptarà el poble serà la inactivitat, el deixar passar el temps.<br />
<br />
<br />
<br />Manel Roqueta.http://www.blogger.com/profile/15079320958341113964noreply@blogger.com0