dilluns, 5 de maig del 2014

Sóc del PSC

Sóc militant del PSC. Vaig entrar a la militància política el 1976 al PSC (congrés) d'en Joan Reventós i el 1978, amb la fundació de l'actual PSC, en vaig ser militant. Em vaig donar de baixa del partit per motius personals, la feina a la botiga no em donava temps per la militància, i torno al partit amb motiu de les eleccions municipals del 2007. Sempre m'he considerat afiliat al PSC, amb carnet o sense.
Estic orgullós de pertànyer al PSC. És un partit que recull el meu ideal de justícia social, que és per això que estic en política. Justícia social en el seu sentit més ampli, és a dir: un món just en el que no hi hagi diferències per cap tipus de motiu, en el que tothom tingui els mateixos drets i la mateixa capacitat d'accedir als serveis necessaris per tenir una vida digna. Independentment del color de la seva pell, de la seva religió, de la seva llengua, del país a on visqui. Per a mi no hi ha diferència entre un infant que pateixi malnutrició a Catalunya o a qualsevol altre país del món. És un ésser humà que pateix i això és injust.
Estic orgullós del que ha fet i representa el PSC per a Catalunya. Un partit que ha ajudat a cohesionar la societat catalana com cap altre, un partit defensor dels drets nacionals catalans, de la immersió lingüística, de la llengua i la cultura catalanes. Un partit històric que defensa la justícia global des de Catalunya.
Estic d'acord amb tot el que ha fet i fa el PSC? No. Hi ha coses que s'haurien d'haver fet diferent des del meu punt de vista. Ara bé, hi ha algun militant a qualsevol partit que al llarg de la seva vida ha estat d'acord amb tot el que ha fet el seu partit? Jo diria que no. Però això no em fa renegar del que ha sigut i és el PSC.
No són temps fàcils pels socialistes catalans. El tema del dret a decidir ens està portant moltes dificultats per mantenir-nos units i jo crec que una escissió quasi és inevitable, malgrat que es podria evitar. Cap dirigent del PSC se'n sortiria massa bé en aquests moments. Cap.
Estic orgullós del meu partit i vull seguir treballant amb ell. No estaré a cap altre partit que defensi aquest procés sobiranista que portarà a Catalunya a una situació de confrontació interna i externa que farà patir als catalans. Dret a decidir, sí, però legal i pactat amb l'estat i la UE. Si ara no pot ser ens esperem a tenir les condicions que ho han fet possible al Regne Unit amb Escòcia.
Em vull presentar a les eleccions municipals sota les sigles del PSC. Si no ho aconsegueixo  potser serà hora d'abandonar qualsevol militància política. El que no vol dir que deixi de preocupar-me i lluitar per la justícia social al món.



2 comentaris:

YuriBCN ha dit...

Tot i que essencialment d'acord, és curiós que advoques el que és meritocràcia mentre contemples descansar en els llorers del que ha fet el PSC en el passat.
Per altra banda, el que ens separa és la renúncia a un dret, el d'autodeterminar-nos, a una eventual condició futura que qui sap si es donarà mai. I un partit d'esquerres ha d'aspirar a canviar la societat d'acord amb la voluntat de la seva ciutadania.

Anònim ha dit...

Totalment d´acord Manel. Són temps difícils per tots però especialmente per als que no defensem, ja no la consulta, sinò la independencia de Catalunya... i que a més creiem que hi han altres solucions menys traumàtiques i que no presenten tantes incerteses. Ànims company!