divendres, 29 de maig del 2009

Alternança i món local

Penjo avui la carta que publico al Ressò del juny. Tinc l'impressió que en Quim Torra em contestarà qualsevol cosa que jo digui. Sempre que ho cregui oportú li tornaré la resposta però tampoc vull que això sigui la cançó enfadosa. Aquí està la carta.
Voldria fer un parell de puntualitzacions a la resposta que el Sr. Quim Torra em fa a la meva carta del mes d'abril i que titulava Patxi López. Dels resultats de les eleccions de Catalunya i Euskadi només hi ha una cosa que es correspon i és que dos partits nacionalistes, que de cap manera tenen l'exclusiva del dret a governar, deixen el govern i se'n van a l'oposició. Això és important, necessari i molt beneficiós per al bon desenvolupament democràtic i s'ha d'acceptar amb total normalitat. A part d'això, les realitats de Catalunya i Euskadi són diferents. A Euskadi no es podia repetir el model d'alternança català per una cosa tan simple com que els partits d'esquerra no tenen majoria. Així de senzill.
Pel que fa a l'arribada del PP al govern de Catalunya, ara per ara, només ho ha fet de la mà de CIU. I no era un PP qualsevol, era el del Sr. Aznar, poca broma. I em pregunto si per tal de recuperar el poder CIU repetirà la jugada, malgrat el recurs contra l'Estatut, la campanya contra Catalunya amb motiu del debat estatutari o, més recentment, les posicions contra la llei d'ensenyament que manté el PP. Difícilment veurem mai al PSC pactant amb un partit que fa de l'agressió constant a Catalunya el seu mètode per augmentar uns quants vots.
Pel que fa a l'Ajuntament de Barcelona estic segur que si algun company socialista barceloní va llegir la meva carta va pensar que jo hauria estat molt més maco anant a buscar cargols en vers d'escriure-la. Clar, traslladar el tema de la alternança al món local ens pot portar a unes lògiques contradiccions. Els ajuntaments són com les cases, cadascun és un món. És habitual que el canvi que demanem els partits en ciutats on estem a l'oposició no el volem allà on estem governant. Potser faria riure veure un partit de govern demanant l'alternança.
De totes maneres, si he de ser sincer, quan vaig escriure aquella carta jo pensava en un ajuntament. Naturalment no era el de Barcelona sinó el del meu poble, el de Santa Coloma, per al que somniava que un bon dia arribava la beneficiosa, la necessària alternança.

divendres, 22 de maig del 2009

La campanya

No recordo haver començat mai una campanya electoral així, amb un cubata, un portàtil al davant i escrivint encara no sé ben bé què. Com diu un amic meu: "cosas veredes". Avui, quan he donat per acabat el dia, eren dos quarts de dotze. Tancar la botiga, fer el sopar, menjar el sopar, un bacallà fregit boníssim i pa amb tomàquet, anar a passejar la Chiara (hem anat a veure els cartells que ens van venir a penjar ahir), posar un rentaplats, endreçar la roba seca i estendre una maquinada. Quan he estat de tot això eren, això, dos quarts de dotze ben tocats. I m'he dit tot cofoi: "nano, t'has guanyat un premi". I el premi és aquest, la soledat i tranquil·litat d'un menjador només per a mi sòl, tots ja son a dormir, un cubata, feia mesos que no en prenia cap, i el meu bloc que el tinc una mica desemparat. I aquí estic, teclat a tot drap sense saber com acabarà tot això.
I de que parlaré?, doncs de política, perquè de la feina no en tinc ganes, de la meva vida amorosa tampoc, només faltaria que algú em llegís, del temps em sembla massa tòpic a part de que no hi entenc res i, a més a més de que tan se me'n fot de si plou, neva o fa sol. Parlaré de política.
Bé, tampoc em posaré ara a filosofar i a analitzar les causes de la crisi econòmica. No, el tema d'avui serà molt més bàsic, més de primer d'agrupació com diu en Miquel Iceta. Parlaré de la activitat de l'Agrupació durant la campanya electoral de les europees del dia 7 de juny. Està clar que l'objectiu primer d'aquesta campanya és arrencar tots els vots possibles a Santa Coloma per tal de que el PSC guanyem a Catalunya, el PSOE a Espanya i el PSE a Europa. Intentarem fer una campanya tant potent com podrem, dintre les nostres possibilitats i les directrius que ens marca el partit. El que més em preocupa en aquests moments és si podrem disposar del full informatiu, el Per a Santa Coloma, pel final de campanya. Estic convençut que per les generals va ser una peça clau de la nostra victòria a Santa Coloma. Segurament que no farem cap acte, sí que farem passejades, dilluns que ve ja tenim a la Sònia d'Anglès al mercat, el porta a porta també, un article al Ressò i una carta meva, una penjada de cartells i jo diria que ja ho tindrem fet.
Tanmateix aquestes eleccions per a l'Agrupació tenen una importància doble. Primer guanyar les europees a Santa Coloma i, segon, tenir presència al carrer i si tenim la sort de guanyar, capitalitzar aquesta victòria de cara a les municipals del 2011. Sempre dic que si podem passar un paper agraint el vot després d'haver guanyat, és un tant important que ens apuntem de cara a les munis.
Doncs apa, ja son tres quarts d'una, plego, me'n vaig a dormir que demà hi ha feina. El cubata m'ha sentat de meravella i aquesta estona tot solet també. Apa.

dimecres, 6 de maig del 2009

Polítiques d'igualtat


Avui la Federació de les Comarques Gironines ha organitzat una trobada de militants i simpatitzants per parlar de Polítiques d'igualtat. L'acte s'ha celebrat al Consell Comarcal de la Selva i ens han parlat la Pepa Celaya, senadora i la Marian Sais, consellera de formació de la Federació.
La Pepa i la Marian ens han explicat quina és la situació de la dona avui i han fet un repàs de quina ha sigut la evolució els últims anys pel que fa a l'assoliment de majors quotes d'igualtat. Si bé hi han hagut avenços importants tan l'una com l'altre han assenyalat que encara queda molt de camí per arribar a aconseguir una igualtat total entre home i dona. La Pepa ha assenyalat que tot un seguit de lleis estan ajudant a fer aquest difícil camí i que sense elles no seria possible aconseguir-ho.
Després hi ha hagut un torn de paraules que ha estat interessant i, en certs moments, tens.
Ara penso que és el moment de que des de les agrupacions, a cada poble, fem un seguit d'accions que ajudin a assolir aquesta igualtat.