dissabte, 27 de novembre del 2010

La ceba

Es veu que en Mas va plorar ahir en el míting de CIU. Pot ser, no dic pas que no, va ser un fet objectiu. Ara bé, les llàgrimes d'en Tumàs (la mare d'uns amics li diu així) són espontànies, sinceres o es deuen a una estratègia de campanya? Digueu-me mal pensat, però a aquesta alçada de la peli i tenint en compte que ja n'he vist de tots colors, tinc tot el dret del món a dubtar. A més a més, donant per fet que en Tumàs és de la ceba em ve al cap una pregunta. No podria ser que el seu comitè de campanya pensés que posar en escena un candidat sensible, capaç de plorar en públic, els podria aportar una bona colla de vots? I que li posessin a la butxaca de l'americana un tros de ceba? No sé pobre de mi, jo només ho dic. Ara, el que sí sé segur és que si el  resultat que s'esperen no es produeix i acaben pactant amb el PP molts dels seus votants acabaran plorant. I aquests ho faran sense ceba.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Carpa a La Rambla

Continuant amb les accions de la campanya avui hem parat la carpa a La Rambla. El millor dia és el dissabte o el dilluns, pel mercat, avui no passarà tanta gent, però ahir vam anar al míting central de Girona. La parada, lo típic, donar informació, repartir el nostre butlletí, globus, caramels, venem loteria, en fi campanya. Aquesta és la foto que he fet fa una estona. Lo que vaig dir unes entrades abans, per treball no quedarà la cosa. Apa, ara vaig a aixecar a la mare i quan hagi esmorzat me'n tornaré a la carpa fins l'hora de dinar.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Taula rodona

Dilluns a la tarda Consulta Colomenca, l'entitat que va convocar la consulta independentista l'any passat, va organitzar una taula rodona de partits per parlar de les eleccions. Hi vam intervenir CIU, PSC, ERC i Reagrupament. En la seva primera intervenció En Solà, de CIU, va dir que ell era independentista, per lo qual la cosa va anar de tres independentistes i jo defensant l'estatut i el federalisme. Tot això en un acte convocat per una entitat independentista i amb un públic majoritàriament independentista. Apa aquí! I jo allà aguantant el tipus després d'uns 25 anys de no posar-me a parlar en un acte públic.
El debat va transcórrer amb respecte però amb moments de certa duresa. El de CIU i el de Reagrupament van atacar el govern de Progrés amb dades sobretot econòmiques, el d'esquerra defensava el seu referèndum i jo l'obra feta i el projecte federalista. Quan parlava jo i defensava la impossibilitat de la independència, com crec que així serà, hi havia comentaris i rialletes en un sector del públic. Res que no m'esperés. De fet m'esperava alguna pregunta amb to ofensiu però no hi va ser.
Pel que fa a la meva intervenció n'estic content tenint en compte el temps d'inactivitat i que mai havia fet un debat d'aquest tipus. Estava nerviós, però vaig controlar bé les emocions, que eren grans. Mirant-ho fredament vaig tenir un parell d'errors provocats pels nervis. El que més em sap greu és no haver fet servir l'argument de que CIU digui si pactarà amb el PP. L'important era trencar el gel, començar a preparar-me per l'any que ve, anar agafant confiança i això ho vaig aconseguir. Els companys de l'agrupació em van dir que havia donat una imatge serena, tranquil·la, de seny. Si és així vaig estar en la línia del partit. De totes maneres no podria fer-ho de cap altra manera, jo sóc així.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Campanya electoral

Ha començat la campanya de les eleccions del dia 28. Són uns dies de molta feina. He acabat el butlletí que passarem la setmana que ve, divendres vaig assistir al míting de la foto i demà, ostres demà! intervinc en una taula rodona de partits per parlar sobre les eleccions. Fa molts anys que no parlo en públic, estic content i emocionat de poder-ho fer i estic segur que, malgrat els nervis que tindré segurament, sabré comunicar el que vull dir. Dimarts tenim penjada de plafons a les faroles, avui passejada per la Fira de la Ratafia. No podré anar al míting de Girona perquè el fan dissabte al matí i  tinc feina. En fi, a pencar, a veure si som capaços de canviar la tendència que marquen les enquestes.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Tribuna oberta del Ressò de novembre

Partit dels Socialistes de Catalunya
El canvi real a Santa Coloma
Quan aquest Ressò vegi la llum faltaran pocs dies perquè comenci la campanya de les eleccions del dia 28. En veurem de tots colors: promeses impossibles de complir, projectes inviables que no tenen un altre sentit que tenir un motiu per poder gemegar temps i temps (llegiu el concert econòmic que defensa CIU), propostes oportunistes per pescar uns quants vots en temps de crisi.
Tanmateix les dones i els homes d'aquest país tindrem uns elements sòlids per poder decidir quina opció és la que més ens convé. A més a més de les propostes que es puguin fer, els socialistes podrem presentar al poble català un catàleg de feina feta espectacular. En el Ressò del mes passat ja repassàvem els fets  d'arreu de Catalunya. Aquest mes ho fem de Santa Coloma.  Fixeu-vos, aquesta ha sigut una part de l'obra de govern dels Presidents Maragall i Montilla a casa nostra:
Construcció de 66 pisos de protecció oficial al carrer Moragues
Construcció de l'escola Castell de Farners
Subvenció per a la piscina coberta
Subvenció per a la Llar d'infants Mainada
Subvenció per a l'auditori
Augment de les línies d'autobusos a Girona i Sils
Arranjament de la carretera vella de Girona
Subvenció per a la Casa de la paraula
Inici de les obres del desdoblament de l'eix transversal
Arranjament de la carretera de Sant Hilari
Subvenció per a la construcció de la biblioteca Joan Vinyoli
Construcció de l'arxiu comarcal
Aquests són els nostres arguments, són fets tangibles, tan reals com ho seran les nostres propostes electorals. Com ha dit el President Montilla: "Presentaré el meus propis compromisos, que seran col·lectius del conjunt del partit, que seran molt concrets i tocaran de peus a terra. Propostes, la majoria d'elles, centrades en combatre la crisi econòmica i seguir modernitzant el nostre país, fugint de les proclames, dels eslògans, de les propostes de dues línies buides i sense contingut d'altres candidats".
Agrupació socialista de Santa Coloma

diumenge, 7 de novembre del 2010

Entrada sene títol

En Serrat va escriure una cançó en la que explica que vol fer una cançò per al seu amor i no s'en surt i es distreu amb qualsevol cosa. No és que sigui aquest el meu cas avui. Jo el que vull fer és una entrada al bloc, mantenir-lo al dia, respectar el compromís que vaig prendre amb mi mateix de fer una entrada a la setmana com a mínim. La semblança amb la cançó d'en Serrat és que jo m'he posat davant de l'ordinador sense tenir pensat cap tema. I ara de que parlo? Perquè d'aquí en sortirà alguna cosa o altra, segur. Podria parlar d'un tema personal que aquests dies em té preocupat, però penso que és millor mantenir-lo en l'espai privat. Del Papa? No m'interessa massa. Ni m'agrada ni em desagrada que vingui a Barcelona, m'és ben igual. De política? Això sí que m'agrada però avui no en tinc ganes. I això sí que donaria per escriure estona. De mica en mica la entrada va prenent cos, com el sonet d'en Lope de Vega. Ja està, és tard i tinc son. Entrada feta.