dissabte, 30 d’octubre del 2010

Miguel Hernández, 100 anys.

Amb aquesta foto del seu fill, Miguel Hernández es va inspirar per crear les Nanas de la cebolla. Maleïdes guerres, maleïdes dictadures. Avui fa cent anys que el poeta va nèixer a Orihuela.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Dia al Montseny

Fa uns dies vaig penjar aquesta foto al facebook. En Manel ha estrenat una multi-funció i he decidit que penjaria al bloc i al facebook fotos que guardo  fa temps. Aquesta la vaig fer un dia que uns amics vam anar a fer una sortida al Mointseny. L'Enric, en Miquel, en Balta i jo vam anar a passar el dia a la neu. La foto ja té temps, suposo que devíem tenir uns divuit anys.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Condició humana

Potser perquè no vaig passar del meu batxillerat elemental sempre he tingut en gran consideració a la gent amb carrera universitària o que tinguin algun ofici que els faci destacar com, per exemple, els cuiners d'elit. És una admiració pel que considero de l'esforç d'estudi i treball que comporta arribar a llocs preeminents de la cultura, les arts o d'algun ofici que doni notorietat. Tanmateix, al llarg dels anys, he après a deslligar les virtuts professionals de les humanes de la gent. El temps m'ha ensenyat que, a vegades, les qualitats que una persona té en el seu ofici no estan a l'alçada d'altres que tenen a veure amb la seva manera de ser.
En el primer curs de cuina que vaig fer a l'Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona, el primer dia, el cuiner, panxa gran, grans bigotis, ens va rebre amb un "a jugar"! imitant a Joaquín Prat que aquella temporada presentava El Precio justo a la televisió. Em va sobtar que aquell professor ens rebés amb aquell crit tan allunyat de lo que jo pensava del que tenia que fer un professional que, per a mi, estava molt amunt.
Aquesta setmana l'escriptor Arturo Pérez-Reverte es va despenjar amb unes frases ofensives cap al ministre Miguel Angel Moratinos pel fet que aquest plorés en el moment d'acomiadar-se dels seus companys al deixar el càrrec. Sembla mentida que algú que té el seu èxit escrivint llibres sigui capaç de caure tan baix i insultar i humiliar a una altre persona pel fet de no reprimir els seus sentiments. Ho trobo inconcebible.
Avui ha mort el filòleg i lingüista Joan Solà. Catedràtic, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, autor d'innombrables llibres sobre la nostra llengua, articulista a la premsa,  entre d'altres activitats fan d'aquest home una figura eminent de la conservació del català. En canvi, un dia, li vaig sentir a dir una cosa d'aquelles que et fan caure l'ànima als peus. En una entrevista a la ràdio, poc després de les eleccions generals del 2008, va dir que no entenia com la gent va votar tant al PSC amb tots els problemes que hi havia hagut a les vies dels trens al voltant de Barcelona. Està clar que en unes eleccions generals la gent té en compte coses molt més transcendents que les molèsties que puguin ocasionar unes obres que a la fi comportaran un bé per a tothom. La veritat és que em va sobtar que una persona de la seva categoria intel·lectual fes servir un argument tan feble, tan prim com deia ell.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

El futur comença ara

Després de les presentacions d'en Rafel Reixach i en Quim Curbet la Pepa Celaya va dir que "El futur comença ara", el llibre de la Pia Bosch i en Quim Nadal, és una invitació generosa per a tots aquells que vulguin llegir-lo. Va afegir que no és una autocomplaença dels seus autors ni és oportunista ni pretén ser un balanç de govern. La Pepa Celaya va destacar la vàlua política i personal d'en Quim i la Pia.
La Pia Bosch, Diputada al Parlament de Catalunya i candidata a les properes eleccions catalanes, ens va explicar que el llibre vol reflectir un amor actiu dels seus autors per a les comarques gironines i que, quan el van idear, en Quim Nadal i ella, es van proposar ser capaços d'explicar què s'ha fet i què s'ha de fer per al futur. Per tal d'aconseguir un creixement equilibrat va proposar tres grans eixos en els quals ha de girar la solució per al moment delicat que estem travessant: dinamisme econòmic, mantenir la cohesió social i protegir el territori.
Parlant del moment de crisi actual Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i cap de llista per Girona per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, després d'assenyalar que és polític en representació del poble, va dir que venim d'una època de riquesa i ara, que estem en temps de crisi, cal que enfoquem el futur per tal de que les comarques gironines tornin a ser líders en creixement i els 750.000 gironins i gironines puguem assegurar el futur pels que venen sense malmetre el que tenim. En Quim ens va parlar de solucions locals per poder obtenir serveis que beneficiïn a molta gent. Ens va donar com exemple la necessitat del pas subterrani a l'estació de Sils per preparar-se per la vinguda dels trens de rodalies que han d'arribar a Girona. Va ressaltar, com a gran obra generadora de riquesa, la reforma de la carretera vella de Girona. Va fer un repàs de la realitat social i econòmica de Santa Coloma ressaltant que per al futur del nostre poble cal comptar amb el territori, Farners, Argimon, la Casa de la Paraula. Va ressaltar la gran tasca que fa la Fundació Riera amb les beques que dóna per estudiar anglès i que aquesta fundació es va avançar al model que defensa la Generalitat de que els estudiants aprenguin tres llengües. Va acabar la seva intervenció puntualitzant que cal crear oportunitats per viure millor.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Endreçar l'ànima

Aquests són dies de presentacions de llibres. Fa uns dies va venir a la biblioteca la Marina Geli a presentar Endreçar l'ànima.  La Marina ens va dir que era un  llibre íntim, que va ser escrit a raig, que naixia dels sentiments, que no tenia la vocació de ser polític sinó de mostrar els seus pensaments, les seves emocions, les seves inquietuds i projectes per a Catalunya i, sobretot, per a la seva gent. La conferència ens va mostrar a la Consellera de Salut que ha fet 750.000 Km travessant Catalunya, que coneix bé la seva geografia humana, però, sobretot, ens va mostrar a la Marina dona, propera, compromesa amb la gent.  Ens va parlar la dona feminista, lluitadora pels drets de les dones, per la igualtat d'oportunitats. Ens va parlar la Marina metgessa, de la seva experiència quan va dedicar una part de la seva trajectòria professional a combatre la sida, a percebre la mort com una part més de la vida. Ens va dir que no hem de retrocedir davant dels qui volen eixamplar les diferències entre les persones, que cal lluitar per la cohesió social des de la solidaritat. Va alertar sobre el perill de les fractures personals davant de la crisi econòmica, de la importància de ser lliure, del plaer pel coneixement, per les relacions personals.
Va dir que, al davant de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, que provoca una escletxa a Catalunya que pot dividir la societat, cal liderar un pacte amb Espanya per refermar el canvi que va produir la transició política que va portar la democràcia. Finalment ens va parlar de l'ampli consens social que cal a Catalunya per avançar, un consens que ha de superar els partits polítics. La Marina va dir que cal fer un gran moviment humanista al voltant de la cultura, la ciència i la tecnologia que generi una nova època d'esplendor a casa nostra.



dimarts, 12 d’octubre del 2010

L'armari

Quan en Manel va venir a viure amb mi després de separar-me es va instal·lar a l'habitació que havia sigut dels meus pares fins que en les últimes obres una caixa d'escala la va empetitir. Al venir a viure amb nosaltres la Núria, un armari que hi havia a la que és ara la seva habitació li feia nosa i el vam col·locar en un racó del quarto d'en Manel que havia quedat al fer l'escala d'anar a baix. Al cap d'un temps en Manel em va demanar si podríem treure l'armari per posar-hi l'ordinador i la play, però la meva mare ens va dir que li feia falta  i no el vam poder treure.
En Manel ha començat a estudiar un curs pont per poder accedir a un grau superior i s'ha comprat una multifunció i un portàtil nou. Ara la meva mare ja no ha posat impediments a treure l'armari i l'hem posat al corredor de les habitacions.
Un armari rober en un corredor fa lleig, fa nosa, emprenya, fins i tot comporta el perill d'ensopegar-hi una nit que busques el lavabo. Un armari al corredor representa un sacrifici, petit però sacrifici, per a tota la família. Tots, ens agradi o no, ens haurem d'acostumar a viure amb aquella nosa allà al mig. S'hi pot viure, però emprenya.
Però ara en Manel té el seu petit espai per estudiar. Aquesta petita comunitat que és aquesta família haurà de sacrificar una mica la seva comoditat per tal de que un dels seus membres pugui fer realitat el seu objectiu d'estudiar i preparar-se.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Mi idea de Europa

Comentàvem amb la Maite Melich i en Josep Ballell que en Felipe González està per sobre de tots els polítics de la seva època de governant. I ara ho segueix estant. La seva capacitat de comunicar les seves idees, la seva experiència de govern, la manera de dir les coses ( a Barcelona ens va fer riure més d'una vegada), la capacitat d'anàlisi i el seu profund sentiment democràtic fan d'ell un polític únic. Dijous passat, a la LLotja de Mar a Barcelona, entrevistat per la Gemma Nierga, ens va presentar el seu llibre Mi idea de Europa. La Sala de Contractacions estava plena de gent, autoritats, el President de la Generalitat, consellers, diputats, l'alcalde de Barcelona i molta gent omplíem el magnífic saló de la Llotja. No faré ara una explicació del que va dir, per això millor us remeto a la crònica del Periodico, només vull penjar al bloc una de les fotos que vaig fer de l'acte en la que es pot comprovar quin era el meu punt de vista del conferenciant.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Enllaços

De blocs n'hi ha a milions; blocs interessants, no tants. Fer un seguiment d'uns quants blocs dels que s'en treuen idees, arguments, pensaments o bones estones llegint-los és un dels plaers que la xarxa ens dóna. La barra lateral d'aquest meu humil bloc n'està plena d'aquests blocs dels quals en trec bons moments de lectura. Però, a més a més, hi ha dies, hi ha entrades, que estan per sobre de la mitjana, que tenen alguna cosa especial que les fa superiors a les altres. Avui dono els enllaços de dues amb les que hi he gaudit. Una ja fa dies que la va publicar la Rosa Peroy, vaig riure molt amb aquest LL.U.R.S.. L'altre l'ha penjat avui mateix la Misia al seu Quédate a dormir. Són dues mostres de bona literatura.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Carta al Ressò

Aquesta carta me la publica el Ressò d'aquest mes. Responc a en Roger Vilà que el mes passat en la seva secció del Ressò deia que no hi ha federalistes, de fet va fer un comentari molt divertit dient que hi deuen haver més carlistes que federalistes. També dubtava de la catalanitat del PSC. Bé, aquesta és la resposta que li faig.


Roger, sí que n'hi ha
Manel Roqueta

Benvolgut Roger, en el Ressò del mes passat dubtaves del catalanisme del PSC. El PSC  és catalanista, plenament catalanista. Intenta ser tan objectiu com la teva adscripció política et permeti, mira-t'ho imparcialment, desapassionadament; analitza el nostre discurs i sobretot els fets, la pràctica del PSC,  i veuràs que la trajectòria dels socialistes catalans és impecablement catalanista. I federalista.
I mira, ara que surt el tema, si els busques bé de federalistes en trobaràs una bona colla. Observa l'últim Baròmetre d'Opinió Política de la Generalitat i veuràs que, quan als catalans se'ls pregunta com volen que sigui la relació de Catalunya amb Espanya, un 33% diu que vol un estat autonòmic, un 31% diu que un estat federal, un 24% vol la independència de Catalunya,  i un 5% que Catalunya sigui una regió d'Espanya. Aquesta és la realitat.
Saps què passa Roger? que el discurs federalista no és impactant. Parlar de que el federalisme és empatia, pacte, solidaritat compatible amb la discrepància, com li vaig sentir dir al catedràtic gallec Ramón Máiz a Barcelona, semblen uns jocs florals per a mainada comparat amb la simplicitat i la potència del discurs: Espanya no ens entén?, doncs marxem-ne. El que passa és que la solució federal és la única viable, ara per ara, per donar una sortida possible a la demanda de més autogovern per a Catalunya. I no dic que sigui fàcil ni ràpid, però és la única.
Els socialistes no ens equivoquem Roger, som catalanistes i realistes, per això ara volem tot l'Estatut i evolucionar gradualment, amb fermesa, però alhora en democràcia i  seguretat, cap a un horitzó d'un estat federal.