Això enganxa

Ei, ei! que això enganxa molt, val? M'ho hauré d'agafar amb més calma, hi ha més coses a la vida a part dels blocs. Vaig a provar d'afegir-hi una imatge.
M'ha quedat bé. Aquesta foto la va fer la meva filla Núria un dia que una bona volada de cigonyes van passar per Santa Coloma i hi van descansar una estona. Una monada.
He d'escriure més coses per acabar d'omplir tot l'espai que queda al costat de la foto. I ara de que parlo jo? Del campanar, de les cigonyes, de la senyera, del taulat, de l'arbre, del cel tant blau?
Recordo que era un dilluns al matí. Ho recordo perquè encara veig a la gent del mercat mirant a la Núria quan feia fotos des del balcó de casa. Bé, no deixa de ser un aconteixement que una volada de cigonyes faci parada a Santa Coloma, el Ressò, la revista del poble, també les va incloure al número del mes. Es veu que n'hi havia a diversos llocs del poble.
Bé ja està, a veure si ara queda més ple això. En tot cas sempre puc fer-hi un vers.
Doncs encara falta un tros i no tinc ganes de fer versos ara. Per cert, fa temps que no en faig cap. El primer vers meu que ha vist la llum va ser el famosíssim Poema de les eleccions,obra cabdal de la lírica catalana i que algun dia penjaré al meu bloc, que em va publicar el full informatiu del PSC de Santa Coloma, el Per a Santa Coloma. Apa, ja està.