diumenge, 20 de juny del 2010

Escudella i carn d'olla

Ahir El Periódico publicava una enquesta  sobre les eleccions al Parlament. Ho tenim difícil, els resultats que dóna assenyalen un mapa complicat per als partits que formem l'actual govern de Catalunya. Veurem què passa, s'ha de lluitar i ho farem. A part de les preguntes de caire electoral hi ha una pregunta a l'enquesta a la que penso que val la pena dedicar-hi una estona. Quan es requereix a la gent si vol que Catalunya sigui independent la resposta és sí en un 48% dels casos, mentre que el no  no arriba al 40%. En canvi si mirem l'últim CEO de la Generalitat la resposta a favor de la independència està al voltant d'un 20%. Des d'ahir que li estic donant voltes a aquesta aparent contradicció fins que avui, tot passejant a la Quiara, m'ha vingut al cap un símil gastronòmic que dóna resposta a la meva existencial pregunta. Si a mi em pregunten quin és el plat que més m'agrada i em donen a triar entre , per exemple, uns canelons o un rossejat de fideus, triaré els canelons, però si em pregunten quin és el plat que més m'agrada diré que l'escudella i carn d'olla.
En el mateix CEO, quan es pregunta a la gent com vol que sigui Catalunya respecte a Espanya, un 36% diu que una comunitat autònoma i un 31% un estat federal. Per tant, quan a la gent se li fa triar entre canelons o fideus tria arròs i escudella. Per tant, crec que davant d'un hipotètic referèndum a Catalunya sobre la forma d'estat la pregunta hauria de ser més complexa que un sí o un no a la independència. La riquesa de pensament de la societat catalana és molt més gran que la que reflecteix la pregunta d'el Periódico. I si, ara pregunto jo, es fa dir a la gent si vol un estat centralista o un  estat  federal, quina seria la resposta? Escudella i carn d'olla, segur.

4 comentaris:

popota ha dit...

En resum: segons l'estudi del CEO que contraposes falaçment a l'enquesta del TBO, més del 50% de la població està a favor de models d'estat explícitament contraris a l'ordenament jurídic decretat per la nostra subnormalitat democràtica.
Salut,

Manel Roqueta. ha dit...

No, el que diu exactament la gent quan se li pregunta sense apassionaments i se la deixa triar entre diferents opcions com ho fa el CEO és que un 73'7 vol buscar solucions dintre de l'actual ordre constitucional i un 21'5 a fora. És tan fàcil i simple com això.

popota ha dit...

Benvolgut Manel,
La única cosa que diu la CE sobre el federalisme és una prohibició expressa, prohibició que ni tan sols existeix pel cas sobiranista. És a dir, defensar que el federalisme està a l'ordre constitucional equival intel·lectualment a defensar que l'esclavatge també hi és. Només hi apareix un cop, i és per prohibir-lo: aquesta és la realitat, realitat que d'altra banda forma part de la jurisprudència del TC. Així que tenim per una banda el TC, la CE i els dos partits espanyols majoritaris que diuen que el federalisme no cap a la constitució, i de l'altra tenim gent voluntarista i sense cap coneixement jurídic i polític que diuen que sí que hi cap, tot i que 30 anys de pràctica democràtica no han servit perquè la paraula aparegui en cap text oficial -amb l'excepció de l'estatut abans de la retallada, menció que va ser convenientment laminada pel pacte dels compañeros amb els convergents-.
Si no estàs d'acord amb el fet de que el fedaralisme és incompatible amb la constitució, no estaria de més que en citessis un sol precepte que ho demostri.
Salut,

Manel Roqueta. ha dit...

Popota, vaig fer el batxillerat elemental, ara fa com dues edats glacials, i als 14 anys em vaig posar a treballar a casa meva al negoci familiar. Podia, hauria d'haver estudiat com així m'ho van demanar reiteradament el director i els professors de l'acadèmia on vaig estudiar, però en aquells moments, amb els meus tendres i inexperts 14 anyets, la meva decisió va ser treballar a la botiga de casa. Me n'he penedit moltes vegades de no seguir el consell de l'equip director de l'acadèmia, però el fet és que no ho vaig fer i ara, després de 43 anys, segueixo treballant a casa meva i no sóc ni un advocat, ni un professor, ni un metge o enginyer. Sóc un carnisser.
Això sí, sóc un carnisser que he intentat mantenir-me al dia del que passa al meu país i que, per sobre de tot, me l'estimo i em sento plenament involucrat, ara més que mai, a l'hora de buscar una solució satisfactòria al problema de Catalunya envers Espanya. I, malgrat que no tinc coneixements jurídics, de fet jo sé força de com es fan unes bones botifarres, penso que tinc tot el dret del món a expressar la meva opinió sobre temes que em preocupen, i molt, i que afecten al meu país. Fins i tot em sembla que és bo que la gent que tenim inquietuds les expressem amb el nostre llenguatge poc preparat, però que moltes vegades arriba molt més bé a la gent del carrer que el de grans erudits, molt preparats, però que difícilment connectaran amb el poble. Això sí, sempre i quan aquestes opinions es facin de forma correcta i contrastada.
Per tant, jo no puc entrar a tenir un debat amb tu, com ho fa l'amic Donaire, en termes jurídics; no tinc els coneixements suficients per fer-ho i aquesta batalla la dono per perduda. Però tinc un parell d'arguments per tal de defensar la meva opció cap al federalisme com a única opció viable avui per avui de la relació de Catalunya amb Espanya. El primer és que el PSC, del qual en sóc militant, defensa la solució federalista i aquí sí que hi ha juristes i polítics que tenen tots els arguments que porten al meu partit a fer del federalisme la seva opció, que, a més a més té unes arrels que venen de lluny; socialisme i federalisme són dos conceptes que han anat de la mà tradicionalment.
L'altre argument, i aquest sí que és meu, és el del sentit comú. Espanya és un estat que, com deia al bloc de l'amic Donaire, no està en descomposició, no es trencarà com la Iugoslàvia de després d'en Tito ni com la Unió Soviètica. Aquí tot lo que no s'aconsegueixi mitjançant el pacte i, molt important, la paciència, molta paciència, no s'aconseguirà. I em sembla que estar alimentant la idea que la independència pot ser possible en un curt espai de temps no farà res més que provocar en un bon nombre de gent, sobretot jove, si no s'hi arriba aviat, la decepció, la derrota, la desil·lusió i, al final, l'abandó de la lluita que només beneficiarà a en Mas i la seva política de mitges paraules i indefinicions.
I, per últim, deixa'm agrair-te la teva participació en el meu humil bloc i la teva correcció. Penso que comentaris com el teu me l'enriqueixen.