La botiga

Ja he escrit en alguna altra entrada que aquest 2011 és un any de canvis importants a la meva vida. Van arribant esglaonadament i van transformant el meu dia a dia. Primer va ser el presentar-me com a candidat a alcalde a les properes eleccions municipals, ara ha arribat el moment de fer un canvi important a la meva vida laboral. Després de quasi quaranta-quatre anys de fer la mateixa feina, he tancat la botiga. Hi vaig començar a treballar als catorze anys, tot just acabat el batxillerat elemental i fins avui. Ara fa uns onze anys ja la vaig tancar però hi vaig tornar al cap de dos mesos.
El motiu de que plegui no és altre que el cansament després de deu anys de portar-la tot sol. Han sigut deu anys en els quals m'he cuidat dels pares i dels fills. Així que em vaig separar els fills van venir a viure amb mi, vaig ajudar a la meva mare a cuidar al meu pare i ara cuido a la meva mare que té Alzheimer. Han sigut deu anys en els que he estat més estones a dalt a casa que a la botiga. És clar que una persona sola en una carnisseria avui dia no arriba enlloc, si a sobre li toca  cuidar a quatre persones més el resultat és que el negoci no funciona. He aguantat deu anys de pujar i baixar escales, intentar mantenir la botiga en les millors condicions però ara ja no podia més. La malaltia de la meva mare m'obliga a estar moltes hores cuidant-la i la situació a la botiga ja era insostenible.
Las qüestió política no ha sigut gens determinant a l'hora de prendre aquesta decisió. El fet de presentar-me a les eleccions és una cosa a part i, en principi, no compto amb res. Si del resultat electoral en surt algun càrrec millor, però en principi no és aquesta la via que contemplo per tirar endavant la família. Ara el que m'importa és llogar la botiga quan més aviat millor per poder viure sense problemes.