CNN+ i la Viuda valenciana

Vull fer una entrada sobre en Ferran Mascarell, però hi vull dedicar una estona. Avui escriuré de dues notícies de mitjans de comunicació, una de molt dolenta i l'altre molt bona. La dolenta és la desaparició del canal de notícies CNN+ que serà substituït per 24 hores de Gran Hermano. Apa aquí! El meu pare diria " lo que va de un convento de monjas a la finca de Don Juan". Perdem una bona cadena, amb un programa magnífic: Hoy de l'Iñaki Gabilondo. Aquesta fusió, venda o el que sigui de Cuatro i Tele 5 portarà una pèrdua de qualitat la la graella televisiva. Sempre ens quedarà internet.
La bona notícia és la recuperació de Estudio 1 per part de la 2 de TVE. Ahir van emetre una comèdia de Lope de Vega, La Viuda valenciana. Espectaculars Aitana Sánchez Gijón i Fran Perea en els papers principals i divertida l'obra amb una posta en escena moderna que connectava amb la sensualitat que desprèn l'obra. A mi em va molt bé ja que últimament no puc anar al teatre.

Gràcies

Aquest és l'escrit que vaig enviar als militants i simpatitzants de l'Agrupació socialista de Santa Coloma pel fet d'haver-me elegit candidat a l'alcaldia a les eleccions municipals de l'any que ve.

Benvolgudes, benvolguts:

El passat dijous l'agrupació socialista de Santa Coloma em vareu elegir com a candidat a alcalde per al nostre poble a les eleccions municipals del mes de  maig de l'any que ve. Gràcies a tothom. Estic molt content. Ha passat molt de temps d'ençà d'aquell 1979 quan se'm va demanar per primera vegada. Llavors les circumstàncies personals em van impedir poder fer realitat encapçalar la llista socialista al nostre poble. Ara sí, ara ho he pogut acceptar i em fa molta il·lusió. Espero saber transmetre-us aquest sentiment per tal de que ens doni força per aconseguir fer un bon resultat a les eleccions de la primavera.

No ho tenim fàcil, el nostre principal adversari és fort a Santa Coloma, han governat sempre i compten amb un electorat fidel com s'ha demostrat a les últimes eleccions autonòmiques. Però el PSC és un gran partit, tenim un ideal que ens fa forts i necessaris i, per tant, presentarem un projecte al poble de Santa Coloma que estic segur que generarà les complicitats que ens faran decisius a l'hora de formar govern al nostre ajuntament. Ara és l'hora de treballar per fer realitat aquest projecte.

Compto amb tots vosaltres per fer possible el canvi a Santa Coloma. Tots som necessaris, cadascun de nosaltres, militants i simpatitzants, podem aportar quelcom que ajudi a sumar esforços. Caldrà parlar de quina Santa Coloma volem, quin model de ciutat volem oferir als nostres conciutadans, preguntar-lis quins són els problemes que els preocupen, què esperen de nosaltres a l'ajuntament. Vénen uns mesos apassionants en els que tots i cadascun de vosaltres en sereu els protagonistes. Farem un gran projecte, no ho dubteu, que ens portarà al govern de Santa Coloma. Aquestes han de ser les eleccions del canvi a Santa Coloma. Moltes gràcies a totes i a tots.

        Manel Roqueta

Torticoli

Avui és dilluns i no he pogut obrir la botiga. Estic fotut. Dissabte a la nit em vaig quedar adormit a la cadira al menjador i em vaig despertar a dos quarts de tres amb un fort dolor al coll. Diumenge, quan em vaig despertar, tenia una torticoli de cavall. M'estic medicant, em poso pomades, bufandes calentes, però el dolor no em passa i he decidit que aquest matí faig festa. I ja parlarem de si a la tarda sóc capaç d'obrir la barraca.
Em sol passar que a la nit em quedo adormit al menjador al davant de l'ordinador o mirant la tele. I els cops de cap son habituals, el que passa que el del dissabte devia ser olímpic i m'ha deixat clavat. Per a mi, quan tothom és a dormir, quedar-me sol al menjador amb les meves coses és un plaer. És l'únic moment del dia en que puc gaudir d'una mica de soledat. Repasso diaris, entro al facebook, al bloc, miro algun programa de tele, penso; en fi, estic una mica per a mi. El problema és que a aquelles hores també estic cansat de tot el dia i la son fa estralls. I aquesta vegada el meu coll n'ha sigut el perjudicat.

Article per a la revista de l'ajuntament

Ara ve l'hora de la realitat

Ja ha passat el 28 de novembre, els  catalans  hem votat i hem decidit quin serà el Parlament que regirà la política de Catalunya els propers quatre anys. La decisió del poble català ha sigut clara encarregant a CIU governar, malgrat que no tingui la majoria absoluta. Els socialistes acceptem democràticament el paper d'oposició que ens ha atribuït el poble. Com ha assenyalat Joaquim Nadal no farem la oposició destructiva que fa el PP a Espanya. L'oposició del PSC serà dura, rigorosa, exigent i crítica però constructiva al mateix temps.
Amb tot això, les rebaixes de gener ja han arribat el dotze de desembre. Quan encara no s'ha fet ni tan sols el debat d'investidura, del concert econòmic ara a CIU ja en diuen pacte fiscal i anuncien que si no és segur  no lluitaran per tenir-lo. Res de nou ni res que més o menys no fos d'esperar. En Mas sabia perfectament durant la campanya electoral que prometre el concert era enganyar a la gent ja que no cap a la Constitució. Però anava bé per treure vots. Ara és qüestió de rebaixar el to, tornar a la realitat i deixar passar el temps. I començar a escampar culpes per no poder aconseguir les falses promeses de la campanya. En fi, què hi farem.  A partir d'ara, ja coneixem la cantarella, tota la culpa és de Madrid.
El que sí és realitat és l'obra dels governs de progrés, que vam explicar durant la campanya i que ara ja no repetirem.  El temps, amb tota la seva perspectiva,  donarà la mesura exacta de la feina feta pels governs dels Presidents Maragall i Montilla. En aquests moments, amb una crisi econòmica que ho emmascara tot, ha sigut difícil fer arribar al poble la realitat d'una obra de govern sensacional. Però aquesta obra hi és i quedarà per tal de que en gaudim ara i en el futur.
I pel que fa a Santa Coloma, a més a més de la feina feta, volem indicar els projectes que estaven en cartera dels governs d'esquerra i que potenciaven la nostra capitalitat. Són tota una sèrie d'actuacions que estaven pendents, en diferents fases. Ens referim a la variant, al nou CAP, a l'estació de tren, al soterrament o desviació del ramal de la MAT, als nous jutjats o la nova seu del Consell Comarcal. Són uns projectes als que els socialistes de Santa Coloma no hi renunciem i volem que siguin una realitat per a la nostra ciutat.
Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners

Article del full d'eleccions

La parada de la ratafia
Aquest any els socialistes de Santa Coloma no hem estat a la Fira de la Ratafia amb la nostra parada a les mesures. L'alcalde de Santa Coloma ha prohibit, amb un decret d'alcaldia, que els partits polítics participéssim de la festa. La decisió de l'alcalde ve donada pel fet de que aquest any, amb la coincidència del començament de l'inici de la campanya electoral, altres grups polítics havien demanat un lloc a la fira i, segons ell, s'hauria polititzat la festa.
L'expressió polititzat potser és una mica exagerada. Amb tota la colla de parades que s'exposen a la fira, que cinc o sis d'elles siguin de grups polítics probablement haurien passat força desapercebudes. La nostra experiència de tots els anys que fa que hi parem és que la gent va a la fira a passar una bona estona i, al menys en el nostre cas, a fer un tastet de ratafia, provar unes galetes de Santa Coloma, emportar-se'n algun paperet, algun globus, caramels, comprar-nos loteria i fer petar la xerrada una estona, la majoria de les vegades amb temes que no tenen res a veure amb la política. Malgrat això, la gent del PSC de Santa Coloma hem fet un ingent esforç de posar-nos a la pell de l'alcalde i hem arribat a la conclusió que l'entenem una mica. No massa, però una mica sí. La profusió de missatges polítics, alguns de tan mal pair com el  concert econòmic que defensa el seu partit, enmig d'una festa eminentment popular i festiva, l'haurien pogut espatllar una mica.
Ara, això sí, nosaltres ens sentim perjudicats amb la decisió de l'alcalde. Aquell raconet de les mesures, al costat d'aquella parada de la mel i dels vailets de l'institut que venen coca pel viatge de fi de curs, ja és com una mica nostre, ens hi sentim bé. I estem segurs que hi ha gent que ja ens hi espera i que aquest any ens hi ha trobat a faltar. Ja són uns quants anys que, amb eleccions o sense, els socialistes de Santa Coloma participem d'aquesta festa tan maca amb la nostra parada. Hem espatllat la fira o hem contribuït a fer-la popular, viva?  L'experiència al llarg dels anys  ens diu que la nostra presència a la fira ha sigut la d'una parada més. No hi hem fet mítings ni proclames, hem compartit amb la gent dos dies d'alegria, de festa. És per això que els socialistes de Santa Coloma estem  enfadats amb l'alcalde per haver-nos prohibit parar la nostra carpa. No massa, però una mica enfadats, sí.

Cal trobar el camí

En un dels cursos que vaig fer a l'Escola Xavier Soto del PSC un dels companys va dir que en Montilla era massa independentista. Vaig pensar que si per a ell el President era independentista què deuria pensar de la gent d'ERC. Uns quants mesos més tard, en una reunió al Consell Comarcal  de la Selva, un militant del partit va explicar que el seu pare, nascut a Iznájar, el poble del President Montilla, va dir que no tornaria a votar-lo perquè havia presidit la manifestació independentista del 10 de juliol. Ja eren dues opinions que anaven en el mateix sentit. I quan sents dos arguments iguals que venen de canals diferents és que hi deu haver molta gent que pensa igual.
Està clar que aquesta és una de les causes que van provocar la nostra derrota a les eleccions del 28N. N'hi ha d'altres, la crisi, el cansanci de la gent amb els governs de progrés entre d'altres. Segur que el pacte amb ERC ha fet que molta gent que no té el sentiment catalanista molt arrelat els ha portat a no votar-nos. No hi fa res que la manifestació del 10 de juliol no fos només independentista, però el tractament dels mitjans de comunicació, per exemple TV3, va fer que la percepció d'una bona part dels catalans fos que efectivament ho era. Per tant, per aquest costat, s'ens van escapar molts milers de vots.
El problema és que per l'altre costat, el de l'electorat més nacionalista, també ens van marxar molts votants. Una noia em va dir durant la campanya electoral que no ens votaria pel fet d'haver passat uns tríptics en català i castellà. I, entre uns i altres, aquells magnífics resultats que obtenim a les generals s'empetiteixen d'una forma alarmant a les autonòmiques. Ja hi estem acostumats però, potser perquè aquesta vegada ha sigut especialment forta la davallada que hem tingut, fa més mal. I a mi això no em fa cap gràcia. Per a mi, entre les generals i les autonòmiques, són prioritàries les segones. Hem de fer un bon resultat a les generals per aconseguir que a Espanya governem els socialistes, però el PSC, com a partit català, té la obligació de guanyar a casa seva. I és precisament aquí, al nostre Parlament, on fem els pitjors resultats. Alguna cosa tenim mal plantejada.
El PSC és un gran partit, amb gent molt preparada i capaç d'analitzar les situacions per complexes que siguin. Tots esperem que ens donin solucions a aquest problema que ens porta a no tenir la suficient força per ser una alternativa de govern per nosaltres mateixos. I, donat el rumb radical que ha pres ERC, fa pensar que serà impossible  la reedició d'un altre pacte amb ells. Què hem de fer doncs? Un pacte a la basca amb el PP? Ni pensar-hi. Hem de ser prou potents per ser opció de govern tots sols. Difícil? Ara sí, quasi impossible. Però aquesta és la via. El que sí està clar és que aquest partit és absolutament imprescindible a Catalunya. Sense aquest PSC la justícia social no seria la mateixa.
Sabeu què he pensat moltes vegades? Doncs que si no s'hagués fet la unitat socialista del 78 i ens presentéssim a les eleccions catalanes dos partits socialistes diferenciats, un PSC sense lligams amb el PSOE i amb un to marcadament nacionalista, sense arribar a ser independentista, i la federació catalana del PSOE amb un discurs més centralista, entre tots dos faríem molt més bon resultat que el que fem ara junts. Aquells electors que ara ens deixen pels dos costats, el catalanista i el centralista, llavors trobarien en els dos partits el seu referent. Què vull dir amb això? Que hem de desfer la unitat dels socialistes catalans? De cap manera. Penso que aquell 1978, amb la fusió dels tres col·lectius socialistes que vam fundar l'actual PSC, vam aconseguir crear una de les eines cabdals de la democràcia a casa nostra. Hem de mantenir aquest partit unit pel bé de les classes treballadores catalanes. Ara bé, tot i mantenint aquesta unitat, serem capaços de trobar un discurs que agradi a tothom? Un discurs que ens faci atractius a les autonòmiques a tots aquells que ara se'n van cap a l'abstenció o a d'altres partits. Aquest és el repte per al nostre partit els propers anys.

La ceba

Es veu que en Mas va plorar ahir en el míting de CIU. Pot ser, no dic pas que no, va ser un fet objectiu. Ara bé, les llàgrimes d'en Tumàs (la mare d'uns amics li diu així) són espontànies, sinceres o es deuen a una estratègia de campanya? Digueu-me mal pensat, però a aquesta alçada de la peli i tenint en compte que ja n'he vist de tots colors, tinc tot el dret del món a dubtar. A més a més, donant per fet que en Tumàs és de la ceba em ve al cap una pregunta. No podria ser que el seu comitè de campanya pensés que posar en escena un candidat sensible, capaç de plorar en públic, els podria aportar una bona colla de vots? I que li posessin a la butxaca de l'americana un tros de ceba? No sé pobre de mi, jo només ho dic. Ara, el que sí sé segur és que si el  resultat que s'esperen no es produeix i acaben pactant amb el PP molts dels seus votants acabaran plorant. I aquests ho faran sense ceba.

Carpa a La Rambla

Continuant amb les accions de la campanya avui hem parat la carpa a La Rambla. El millor dia és el dissabte o el dilluns, pel mercat, avui no passarà tanta gent, però ahir vam anar al míting central de Girona. La parada, lo típic, donar informació, repartir el nostre butlletí, globus, caramels, venem loteria, en fi campanya. Aquesta és la foto que he fet fa una estona. Lo que vaig dir unes entrades abans, per treball no quedarà la cosa. Apa, ara vaig a aixecar a la mare i quan hagi esmorzat me'n tornaré a la carpa fins l'hora de dinar.

Taula rodona

Dilluns a la tarda Consulta Colomenca, l'entitat que va convocar la consulta independentista l'any passat, va organitzar una taula rodona de partits per parlar de les eleccions. Hi vam intervenir CIU, PSC, ERC i Reagrupament. En la seva primera intervenció En Solà, de CIU, va dir que ell era independentista, per lo qual la cosa va anar de tres independentistes i jo defensant l'estatut i el federalisme. Tot això en un acte convocat per una entitat independentista i amb un públic majoritàriament independentista. Apa aquí! I jo allà aguantant el tipus després d'uns 25 anys de no posar-me a parlar en un acte públic.
El debat va transcórrer amb respecte però amb moments de certa duresa. El de CIU i el de Reagrupament van atacar el govern de Progrés amb dades sobretot econòmiques, el d'esquerra defensava el seu referèndum i jo l'obra feta i el projecte federalista. Quan parlava jo i defensava la impossibilitat de la independència, com crec que així serà, hi havia comentaris i rialletes en un sector del públic. Res que no m'esperés. De fet m'esperava alguna pregunta amb to ofensiu però no hi va ser.
Pel que fa a la meva intervenció n'estic content tenint en compte el temps d'inactivitat i que mai havia fet un debat d'aquest tipus. Estava nerviós, però vaig controlar bé les emocions, que eren grans. Mirant-ho fredament vaig tenir un parell d'errors provocats pels nervis. El que més em sap greu és no haver fet servir l'argument de que CIU digui si pactarà amb el PP. L'important era trencar el gel, començar a preparar-me per l'any que ve, anar agafant confiança i això ho vaig aconseguir. Els companys de l'agrupació em van dir que havia donat una imatge serena, tranquil·la, de seny. Si és així vaig estar en la línia del partit. De totes maneres no podria fer-ho de cap altra manera, jo sóc així.

Campanya electoral

Ha començat la campanya de les eleccions del dia 28. Són uns dies de molta feina. He acabat el butlletí que passarem la setmana que ve, divendres vaig assistir al míting de la foto i demà, ostres demà! intervinc en una taula rodona de partits per parlar sobre les eleccions. Fa molts anys que no parlo en públic, estic content i emocionat de poder-ho fer i estic segur que, malgrat els nervis que tindré segurament, sabré comunicar el que vull dir. Dimarts tenim penjada de plafons a les faroles, avui passejada per la Fira de la Ratafia. No podré anar al míting de Girona perquè el fan dissabte al matí i  tinc feina. En fi, a pencar, a veure si som capaços de canviar la tendència que marquen les enquestes.

Tribuna oberta del Ressò de novembre

Partit dels Socialistes de Catalunya
El canvi real a Santa Coloma
Quan aquest Ressò vegi la llum faltaran pocs dies perquè comenci la campanya de les eleccions del dia 28. En veurem de tots colors: promeses impossibles de complir, projectes inviables que no tenen un altre sentit que tenir un motiu per poder gemegar temps i temps (llegiu el concert econòmic que defensa CIU), propostes oportunistes per pescar uns quants vots en temps de crisi.
Tanmateix les dones i els homes d'aquest país tindrem uns elements sòlids per poder decidir quina opció és la que més ens convé. A més a més de les propostes que es puguin fer, els socialistes podrem presentar al poble català un catàleg de feina feta espectacular. En el Ressò del mes passat ja repassàvem els fets  d'arreu de Catalunya. Aquest mes ho fem de Santa Coloma.  Fixeu-vos, aquesta ha sigut una part de l'obra de govern dels Presidents Maragall i Montilla a casa nostra:
Construcció de 66 pisos de protecció oficial al carrer Moragues
Construcció de l'escola Castell de Farners
Subvenció per a la piscina coberta
Subvenció per a la Llar d'infants Mainada
Subvenció per a l'auditori
Augment de les línies d'autobusos a Girona i Sils
Arranjament de la carretera vella de Girona
Subvenció per a la Casa de la paraula
Inici de les obres del desdoblament de l'eix transversal
Arranjament de la carretera de Sant Hilari
Subvenció per a la construcció de la biblioteca Joan Vinyoli
Construcció de l'arxiu comarcal
Aquests són els nostres arguments, són fets tangibles, tan reals com ho seran les nostres propostes electorals. Com ha dit el President Montilla: "Presentaré el meus propis compromisos, que seran col·lectius del conjunt del partit, que seran molt concrets i tocaran de peus a terra. Propostes, la majoria d'elles, centrades en combatre la crisi econòmica i seguir modernitzant el nostre país, fugint de les proclames, dels eslògans, de les propostes de dues línies buides i sense contingut d'altres candidats".
Agrupació socialista de Santa Coloma

Entrada sene títol

En Serrat va escriure una cançó en la que explica que vol fer una cançò per al seu amor i no s'en surt i es distreu amb qualsevol cosa. No és que sigui aquest el meu cas avui. Jo el que vull fer és una entrada al bloc, mantenir-lo al dia, respectar el compromís que vaig prendre amb mi mateix de fer una entrada a la setmana com a mínim. La semblança amb la cançó d'en Serrat és que jo m'he posat davant de l'ordinador sense tenir pensat cap tema. I ara de que parlo? Perquè d'aquí en sortirà alguna cosa o altra, segur. Podria parlar d'un tema personal que aquests dies em té preocupat, però penso que és millor mantenir-lo en l'espai privat. Del Papa? No m'interessa massa. Ni m'agrada ni em desagrada que vingui a Barcelona, m'és ben igual. De política? Això sí que m'agrada però avui no en tinc ganes. I això sí que donaria per escriure estona. De mica en mica la entrada va prenent cos, com el sonet d'en Lope de Vega. Ja està, és tard i tinc son. Entrada feta.

Miguel Hernández, 100 anys.

Amb aquesta foto del seu fill, Miguel Hernández es va inspirar per crear les Nanas de la cebolla. Maleïdes guerres, maleïdes dictadures. Avui fa cent anys que el poeta va nèixer a Orihuela.

Dia al Montseny

Fa uns dies vaig penjar aquesta foto al facebook. En Manel ha estrenat una multi-funció i he decidit que penjaria al bloc i al facebook fotos que guardo  fa temps. Aquesta la vaig fer un dia que uns amics vam anar a fer una sortida al Mointseny. L'Enric, en Miquel, en Balta i jo vam anar a passar el dia a la neu. La foto ja té temps, suposo que devíem tenir uns divuit anys.

Condició humana

Potser perquè no vaig passar del meu batxillerat elemental sempre he tingut en gran consideració a la gent amb carrera universitària o que tinguin algun ofici que els faci destacar com, per exemple, els cuiners d'elit. És una admiració pel que considero de l'esforç d'estudi i treball que comporta arribar a llocs preeminents de la cultura, les arts o d'algun ofici que doni notorietat. Tanmateix, al llarg dels anys, he après a deslligar les virtuts professionals de les humanes de la gent. El temps m'ha ensenyat que, a vegades, les qualitats que una persona té en el seu ofici no estan a l'alçada d'altres que tenen a veure amb la seva manera de ser.
En el primer curs de cuina que vaig fer a l'Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona, el primer dia, el cuiner, panxa gran, grans bigotis, ens va rebre amb un "a jugar"! imitant a Joaquín Prat que aquella temporada presentava El Precio justo a la televisió. Em va sobtar que aquell professor ens rebés amb aquell crit tan allunyat de lo que jo pensava del que tenia que fer un professional que, per a mi, estava molt amunt.
Aquesta setmana l'escriptor Arturo Pérez-Reverte es va despenjar amb unes frases ofensives cap al ministre Miguel Angel Moratinos pel fet que aquest plorés en el moment d'acomiadar-se dels seus companys al deixar el càrrec. Sembla mentida que algú que té el seu èxit escrivint llibres sigui capaç de caure tan baix i insultar i humiliar a una altre persona pel fet de no reprimir els seus sentiments. Ho trobo inconcebible.
Avui ha mort el filòleg i lingüista Joan Solà. Catedràtic, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, autor d'innombrables llibres sobre la nostra llengua, articulista a la premsa,  entre d'altres activitats fan d'aquest home una figura eminent de la conservació del català. En canvi, un dia, li vaig sentir a dir una cosa d'aquelles que et fan caure l'ànima als peus. En una entrevista a la ràdio, poc després de les eleccions generals del 2008, va dir que no entenia com la gent va votar tant al PSC amb tots els problemes que hi havia hagut a les vies dels trens al voltant de Barcelona. Està clar que en unes eleccions generals la gent té en compte coses molt més transcendents que les molèsties que puguin ocasionar unes obres que a la fi comportaran un bé per a tothom. La veritat és que em va sobtar que una persona de la seva categoria intel·lectual fes servir un argument tan feble, tan prim com deia ell.

El futur comença ara

Després de les presentacions d'en Rafel Reixach i en Quim Curbet la Pepa Celaya va dir que "El futur comença ara", el llibre de la Pia Bosch i en Quim Nadal, és una invitació generosa per a tots aquells que vulguin llegir-lo. Va afegir que no és una autocomplaença dels seus autors ni és oportunista ni pretén ser un balanç de govern. La Pepa Celaya va destacar la vàlua política i personal d'en Quim i la Pia.
La Pia Bosch, Diputada al Parlament de Catalunya i candidata a les properes eleccions catalanes, ens va explicar que el llibre vol reflectir un amor actiu dels seus autors per a les comarques gironines i que, quan el van idear, en Quim Nadal i ella, es van proposar ser capaços d'explicar què s'ha fet i què s'ha de fer per al futur. Per tal d'aconseguir un creixement equilibrat va proposar tres grans eixos en els quals ha de girar la solució per al moment delicat que estem travessant: dinamisme econòmic, mantenir la cohesió social i protegir el territori.

Parlant del moment de crisi actual Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i cap de llista per Girona per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, després d'assenyalar que és polític en representació del poble, va dir que venim d'una època de riquesa i ara, que estem en temps de crisi, cal que enfoquem el futur per tal de que les comarques gironines tornin a ser líders en creixement i els 750.000 gironins i gironines puguem assegurar el futur pels que venen sense malmetre el que tenim. En Quim ens va parlar de solucions locals per poder obtenir serveis que beneficiïn a molta gent. Ens va donar com exemple la necessitat del pas subterrani a l'estació de Sils per preparar-se per la vinguda dels trens de rodalies que han d'arribar a Girona. Va ressaltar, com a gran obra generadora de riquesa, la reforma de la carretera vella de Girona. Va fer un repàs de la realitat social i econòmica de Santa Coloma ressaltant que per al futur del nostre poble cal comptar amb el territori, Farners, Argimon, la Casa de la Paraula. Va ressaltar la gran tasca que fa la Fundació Riera amb les beques que dóna per estudiar anglès i que aquesta fundació es va avançar al model que defensa la Generalitat de que els estudiants aprenguin tres llengües. Va acabar la seva intervenció puntualitzant que cal crear oportunitats per viure millor.

Endreçar l'ànima

Aquests són dies de presentacions de llibres. Fa uns dies va venir a la biblioteca la Marina Geli a presentar Endreçar l'ànima.  La Marina ens va dir que era un  llibre íntim, que va ser escrit a raig, que naixia dels sentiments, que no tenia la vocació de ser polític sinó de mostrar els seus pensaments, les seves emocions, les seves inquietuds i projectes per a Catalunya i, sobretot, per a la seva gent. La conferència ens va mostrar a la Consellera de Salut que ha fet 750.000 Km travessant Catalunya, que coneix bé la seva geografia humana, però, sobretot, ens va mostrar a la Marina dona, propera, compromesa amb la gent.  Ens va parlar la dona feminista, lluitadora pels drets de les dones, per la igualtat d'oportunitats. Ens va parlar la Marina metgessa, de la seva experiència quan va dedicar una part de la seva trajectòria professional a combatre la sida, a percebre la mort com una part més de la vida. Ens va dir que no hem de retrocedir davant dels qui volen eixamplar les diferències entre les persones, que cal lluitar per la cohesió social des de la solidaritat. Va alertar sobre el perill de les fractures personals davant de la crisi econòmica, de la importància de ser lliure, del plaer pel coneixement, per les relacions personals.
Va dir que, al davant de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, que provoca una escletxa a Catalunya que pot dividir la societat, cal liderar un pacte amb Espanya per refermar el canvi que va produir la transició política que va portar la democràcia. Finalment ens va parlar de l'ampli consens social que cal a Catalunya per avançar, un consens que ha de superar els partits polítics. La Marina va dir que cal fer un gran moviment humanista al voltant de la cultura, la ciència i la tecnologia que generi una nova època d'esplendor a casa nostra.