Devia ser per això i pel temps que feia que no participava en un acte d'aquest tipus que en els primers moments de la meva intervenció vaig tenir feina a controlar la veu, tenia por que se'm trenqués. El resultat va ser que al principi em vaig oblidar de dir un parell de coses.
Quan li vaig agafar l'onda, que va ser aviat, la cosa va anar molt bé, em vaig sentir còmode i el discurs brollava fluid. Em van dir que vaig estar molt bé, a mi em va donar la sensació que arribava bé a la gent. Vaig fer un repàs de la meva vida, vaig presentar la candidatura, després un anàlisi dels últims quatre anys que hem governat i vaig donar a conèixer les línies mestres del nostre programa de govern.
Va ser un dia ple d'emocions, de retrobaments i de repte personal per veure si respondria bé al fet de parlar davant d'un auditori. El resultat va ser plenament satisfactori, la gent estava contenta i, en l'aspecte personal, ja he trencat el gel de parlar en públic. Segurament que una part de cosa innata hi deu ser, però també els cursos d'oratòria de l'escola Xavier Soto hi van tenir molt a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada