dissabte, 28 de febrer del 2009

Xerrada amb en Pere

Avui he tingut una conversa amb en Pere Garcia, més breu de lo que m'hauria agradat, d'aquelles que m'agrada dir profitoses. Recordant lo que ens va dir la Marina Geli amb motiu de les últimes eleccions municipals, li hem estat buscant l'ànima a Santa Coloma. Hem estat parlant del programa electoral del 2011, de com podem començar a fer-lo, de quina orientació li hem de donar. Caldran moltes d'aquestes xerrades, fer-les molt més àmplies, parlar amb molta gent i recollir propostes, queixes, idees. Caldrà destriar el que s'ha fet be durant els anys de govern de CIU del que s'hauria d'haver fet. Serà una feina en la qual la ponderació, el sentit comú, la mirada serena ens ha de portar a elaborar un programa factible alhora que agosarat, valent, socialista en definitiva. Aquest és el gran repte: fer socialisme a l'Ajuntament.

divendres, 27 de febrer del 2009

Article Ressò

Penjo avui al bloc l'article que l'Agrupació de Santa Coloma hem publicat a la revista de la nostra ciutat, el Ressò. Si m'agrada ho faré cada mes. Apa.


PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Fa un any

Aquest mes es compleix un any de la celebració de les eleccions generals que van suposar una nova victòria socialista i de José Luis Rodríguez Zapatero. A Catalunya el PSC va guanyar amb una absoluta claredat i a Santa Coloma els resultats van ser espectaculars. Som la cinquena capital de comarca de tot Catalunya en augment de vot socialista del 2004 al 2008, tenint en compte que les altres quatre es concentres a les comarques tarragonines. Per tant som la capital de comarca de Lleida, Barcelona i Girona que més augmenta de vot i de les ciutats de més de 10.000 habitants de Catalunya som de les capdavanteres en augment de vot per al nostre partit. I tot això en una ciutat on fins fa tant sols dues eleccions guanyava CIU sempre. Si al 2000 CIU guanyava les eleccions generals a Santa Coloma , el 2004 les guanyava el PSC per tres vots i el 2008 la diferència entre el nostre partit i CIU va ser de 612 vots a favor del PSC. D'acord que els resultats del PSC van ser molt bons a tot Catalunya, però a Santa Coloma van ser especialment satisfactoris. I està clar que això vol dir que alguna cosa està canviant a Santa Coloma.

A l'Agrupació socialista de Santa Coloma som conscients que cada una de les eleccions té el seu registre propi, però també pensem que hi ha un nexe d'unió entre tots els comicis. Aquest fil que uneix les eleccions no és altre que la ideologia, en aquest cas la demanda de progrés que es desprèn del resultat de les eleccions generals del 2008. I volem respondre a aquell clam que el poble de Santa Coloma va fer el març de l'any passat oferint-li un projecte que ens porti a governar el nostre Ajuntament a les eleccions municipals del 2011. Serà un projecte capaç de sintetitzar en unes propostes programàtiques concretes la voluntat de canvi expressada de forma inequívoca l'any passat. Són 2085 veus las que ens ho demanen i hi donarem la resposta que esperen de nosaltres.

A l'Agrupació ja hi estem treballant, però ens cal la opinió de tots aquells que ens vulgueu ajudar a fer realitat el programa que ens ha de portar al govern del nostre poble. Properament us convocarem a parlar de casa nostra, de Santa Coloma, de què li falta, de què podem fer per tal de fer de la nostra ciutat un lloc on viure-hi confortablement, de què farem per construir una ciutat moderna, una vertadera capital de la nostra comarca. La vostra opinió ens és imprescindible per tirar endavant aquest projecte que té com a estació de destí les eleccions municipals del 2011.

Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners.


dilluns, 23 de febrer del 2009

Patxi López


Vaig estar a  l'homenatge que cada any la Federació gironina del PSC fa al'Ernest Lluch al cementiri de Maià de Montcal. Aquest any hi va assistir en Patxi López, candidat del PSE a les eleccions d'Euskadi. Els diaris publicaven ahir una serie d'enquestes en les quals els bons resultats dels socialistes fan preveure una possibilitat real de canvi. Si els resultats de diumenge que ve són com diuen les enquestes el PSE podria tenir l'oportunitat de formar govern al quedar lluny de la majoria absoluta l'actual tripartit que està governant. Les típiques manifestacions de la dreta nacionalista, escampant missatges catastròfics tot cercant el vot de la por, van centrar seus mítings ahir. En el del PNB hi havia l'Artur Mas que es va cuidar prou d'explicar els desastres que el Govern d'Entesa està fent a Catalunya, tot recordant, això sí que no hi falti, la dependència absoluta del PSC del PSOE.
Algú se'n recorda de la Yenka? Un dos tres delante detrás un dos tres...; doncs bé aquesta cançoneta de l'Ibarretxe i en Mas està més passada de moda i és més carrinclona que la Yenka. Què ens ha de venir a explicar ara en Mas després d'haver fet la primera casa gran al Majèstic amb el PP. Es pensa que la gent és tonta o que no té memòria?. Clar, com que ells són els únics que tenen l'essència del catalanisme poden fer el que vulguin que sempre serà bo per a Catalunya. Encara que sigui pactant un finançament catastròfic que ha portat a Catalunya a l'asfixia econòmica. Que no home que no, que això ja no s'ho creu ningú.
Tant de bo que en Patxi López i el PSE tinguin un gran resultat a les eleccions i que Euskadi pugui gaudir d'un Lehendakari socialista capaç de portar la racionalitat al seu govern.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Juan y José

He escoltat al Spotify aquesta cançó d'en Serrat i l'he penjada. És una història d'amor i amistad preciosa. Pocs cantants podrien explicar la relació entre dos amics d'una forma tan emotiva com ho fa en Serrat.

Juan y José
sentados contra el muro del frontón
hacían planes mientras reponían fuerzas.
Dudaban
entre ir a la escuela o al río a pescar,
cuatro cangrejos para la merienda.
Nadie jamás
vio amigos más unidos que esos dos
que a un tiempo descubrieron
el fuego del licor, el brillo del dinero,
el automóvil, el cine y la mujer.

Tibio era el Sol,
ancha la mar
y el mundo aún
por estrenar.

A Juan y a José
se les acabó pronto la niñez
segada con la mies, pisada por los bueyes.
Y mientras José
tomaba los caminos de la mar
el otro le despidió desde el muelle.
Del que se fue
llegaron cartas con olor a ron
cargadas de promesas
que Juan leía mientras ponían la mesa
y releía sin prisa en el café.

Caña dulce,
mamey colorao,
verde la palma,
blanca la garza,
con un ojo abierto, en la charca,
vigila el caimán.

Cómo puedes conformarte, Juan
con un solo cielo si hay toda una América
del otro lado del mar.

José viajó
de las Antillas a la Cruz del Sur,
Huaquero en Fundación, buhonero en la Puna,
cafisho
en un quilombo flotante en el Paraná,
y con los años llegó a hacer fortuna.
Juan se quedó
trabajando la tierra y se casó
con su novia de siempre.
Después los años discurrieron mansamente...
Frío en invierno y en verano calor.

Tibio era el Sol
los días que
llegaban cartas
de José.

Juan y José
volvieron a encontrarse en el frontón
medio siglo después, y como si tal cosa
Juan preguntó:
"¿A cuál le vas... azul o colorao...?"
y respondió el indiano: "Al que vaya a esa moza...
Qué cosas, Juan,
tanto rodar y estamos otra vez
en donde lo dejamos..."
"Pero a ti, Pepe, que te quiten lo bailado...
Y gracias, Pepe, por llevarme a bailar."

Caña dulce,
mamey colorao.
Tú cabalgabas
y yo iba a la grupa
en las largas tardes junto a la estufa
del viejo café.

Con las alas de tus cartas, José,
atravesé todos los cielos de América
contigo,
¡Amigo!

dijous, 12 de febrer del 2009

Sopar d'hivern 09


Demà hauríem d'haver fet el sopar d'hivern d'aquest any però l'hem tingut de suspendre per falta de gent. És una pena perquè venia la Manuela de Madre, per la que tinc una gran debilitat. I em consta que no sóc sol. Sempre m'ha agradat la seva forma de fer política, però el dia que va presentar el projecte d'Estatut al Congrés de Diputats, em va robar el cor. A mi i a tota Catalunya. Bé, tota tota potser no, deixem com terreny erm a tots aquells que son incapaços de estremir-se i de que se'ls faci un nus a la gola escoltant les paraules que va pronunciar. Doncs bé, hem perdut la fantàstica possibilitat de gaudir d'una vetllada amb la Manuela. Espero que un altre dia ho podrem recuperar.

dijous, 5 de febrer del 2009

Conferència Marina Geli


Unes quaranta persones vam seguir a la biblioteca Joan Vinyoli amb interès la exposició pausada i ben documentada que la Marina va fer de la problemàtica de les drogues, la seva incidència en la població, sobretot en la més jove, els tractaments i l'actuació de la Generalitat per tal de combatre aquest problema. Al final de l'acte hi va haver un torn de preguntes dels assistents que en un moment va derivar en un diàleg entre entre ells mateixos.