divendres, 28 de març del 2014

El clau per la cabota.

Fa uns dies em vaig trobar al carrer a una persona que em va fer la pregunta tòpica que se'ns fa als militants del PSC els últims temps, o sigui que si jo era d'en Pere Navarro o dels altres. Li vaig contestar que jo era del PSC. No transcriuré el catàleg inacabable d'insults dirigits al PSC i a en Pere Navarro que va proferir el meu interlocutor, més aviat monologuista, ja que no val la pena perdre-hi ni un segon. Però sí que vull fer un comentari sobre una cosa que va dir i que també l'he sentit altres vegades. Em va dir que si el procés independentista falla serà per culpa de la Camacho i en Navarro.
No cal dir que no són el mateix ni representen les mateixes idees les dues persones que va citar qui m'insultava. El PSC defensa el dret a decidir i un estat federal, la immersió lingüística a les escoles i que Catalunya és una nació, entre altres coses que ens diferencien del PP com la nit del dia. Tampoc cal donar-hi més explicacions.
Ara bé, si Catalunya veu retardat durant molts anys el fet de poder exercir el dret a ser escoltada en el fet nacional no serà culpa del PSC. Si això passa serà per culpa del tenim pressa, del ara o mai que ha esdevingut una de les grans consignes del moviment sobiranista. El que s'està fent ara és voler fer entrar el clau per la cabota. Obrir un procés en contra de les normes que Catalunya va votar com ho és la constitució. I aquest no és l'argument del PP, la constitució s'ha de canviar, ha servit fins ara per fer la transició d'una dictadura a una democràcia però ara cal reformar-la en profunditat. Això el PP no ho diu.
El model és clar com l'aigua: Regne Unit i Escòcia. Que aquí no es pot donar, i clar que no. Aquí fa quatre dies vivíem en una dictadura. Ens calen molts anys de pràctica democràtica per arribar a la maduresa dels escocesos i britànics, cal un canvi de mentalitat a Espanya i que entenguin que les nacions han de tenir dret a escollir el seu camí en llibertat. Però cal fer-ho dintre la legalitat, com ho fan al Regne Unit. Lo altre és anar directes al fracàs. Un altre fracàs.

dimarts, 11 de març del 2014

Coherència

Fa uns dies vaig afegir a l'encapçalament del bloc la frase "intento ser coherent amb el que penso". Bé, ahir al ple del mes de març de l'ajuntament, em vaig sentir bé, el meu vot en una moció sobre la recollida de vots per la independència que es farà aquest mes, em va fer sentir que era coherent. I no va ser fàcil, dels quinze regidors que érem  al ple vaig ser l'únic que no vaig votar sí, em vaig abstenir.
Per què no vaig votar sí o no? No podia votar sí a una moció que en la seva exposició diu  que la recollida de signatures serà per convocar un referèndum d'autodeterminació i en el cas de que l'estat no l'autoritzi es declararà la independència unilateralment. Està clar que l'estat no pot autoritzar un referèndum que modifiqui una part de la constitució sense haver seguit tot el procés de reforma que marca la mateixa constitució. Per tant la DUI serà l'única sortida i jo estic totalment en contra de fer-la. Altra cosa és que l'estat hauria de permetre la consulta del dia 9 de novembre. En el ben entès que seria una consulta, no un referèndum.
Estic en contra de la DUI per ser antidemocràtica. En primer lloc perquè una opció determinada, en aquest cas la independentista, decideix pel seu compte, per tota la població, imposant el seu criteri. Això representaria saltar-se totes les lleis i normes d'un estat democràtic de la UE. En el cas de fer-se, quantes signatures calen per representar els set milions i mig de ciutadans de Catalunya? 
No podia votar que no per dos motius. En primer lloc perquè en la part dels acords s'aprovava cedir un local per fer la recollida. En segon lloc perquè mai votaré el mateix que el PP o C,s en qualsevol moció relacionada amb el tema del dret a decidir.