dilluns, 24 de febrer del 2014

Balmón o Marina?

Tu ets d'en Balmón o de la Marina Geli? Aquesta pregunta li van fer a un company socialista fa uns dies. No li deuen haver fet a ell sol, la reducció intencionada del què és el PSC a balmons i marines està a l'ordre del dia. A mi encara no me l'han fet directament malgrat que m'han situat en aquest sector que es diu crític. Apa, em fa gràcia contestar la pregunta.
Mireu, jo sóc del PSC. Naturalment que tinc la meva manera personal d'entendre el socialisme català, però, per sobre de qualsevol reducció, sóc militant del PSC. Jo sóc d'aquell andalús que als anys seixanta va deixar família i terra per venir a viure a Catalunya i que va trobar en el PSC el seu partit, sóc d'aquell català de soca-rel que se sent independentista però que creu en el projecte del PSC, sóc d'aquell petit empresari que pensa que la socialdemocràcia és un model just per aconseguir el benestar de la gent i sóc d'aquell obrer que creu que el marxisme encara és vàlid per trobar solucions a un món tan injust. Tots ells han fet gran aquest partit que ara té problemes per fer escoltar el seu projecte.
I també sóc d'aquells que amb un idioma que no conec, que professen una religió que no és la meva, que tenen un color de pell diferent del meu, lluiten pel mateix que fa que jo sigui militant del meu partit. És a dir, els qui des de qualsevol racó de la Terra lluiten per un món just a on no hi hagi desigualtats i tothom tingui el mateix dret a viure dignament.
I també sóc d'en Balmón malgrat que no m'agraden algunes de les seves expressions ni com dirigeix el PSC. I també sóc de la Marina Geli malgrat que crec que hauria d'haver votat junt amb els seus companys diputats en la votació sobre la consulta.
I potser no ens en sortirem i aquest partit acabarà trencat, i aquest dia serà molt trist perquè un partit socialista fort és necessari a Catalunya. I em sabria greu que passés malgrat que els partits són eines al servei d'una idea i quan una eina no s'ajusta a la seva tasca cal trobar-ne una altra. Però espero que des de la direcció s'adoptin tota una sèrie de mesures per tornar a connectar amb la gent i desitjo que les bases entenguem que dirigir aquest partit en aquests moments no és fàcil.

divendres, 21 de febrer del 2014

Consulta o referèndum

Una de les qüestions que més em sobten del moment polític que vivim a Catalunya és la utilització que es fa d'algunes expressions per tal de justificar accions o idees. El cas de la consulta programada per la Generalitat de Catalunya pel proper novembre n'és un cas ben clar. La utilització de les paraules consulta i referèndum per anomenar el mateix esdeveniment pot crear confusió. No cal ser jurista, jo no ho sóc, per adonar-se que no són el mateix una cosa i l'altra. Tan sols cal llegir les definicions que els diccionaris fan de les dues paraules. Una consulta és copsar l'opinió sobre un determinat tema i referèndum és que el poble decideixi a les urnes sobre una llei o proposta política. La consulta no té, per tant, efectes legislatius i el referèndum sí.
La consulta programada pel 9N és una consulta o un referèndum? En el cas de que es faci, el seu resultat tindrà efectes legislatius o tan sols serà vàlida a efectes de saber què pensa el poble català? Pot la Generalitat convocar un referèndum que canviï articles de la Constitució espanyola? En el cas de que quan es presenti a les Corts Generals la demanda per poder fer la consulta, quedarà clar què es pretén?
L'article 167 de la Constitució diu que per poder fer una reforma constitucional cal, com a mínim, l'aprovació per les tres cinquenes parts del Congrés i el Senat, o sigui 210 diputats. Després, si un 10% dels diputats o senadors ho demanen es convocarà un referèndum  per tal de que el poble decideixi sobre la reforma.
Per tant queda clar que la consulta del 9N no pot ser més que una consulta. Sigui quin sigui el seu resultat no es canviarà cap llei ni cap article de la Constitució.