dimecres, 14 de maig del 2014

10.000

Deu mil visites. Aquests dies el contador que fa un temps he instal·lat a la dreta del bloc ha registrat deu mil visites. No sé  si són moltes o poques, no té importància, però és una xifra rodona i em fa gràcia. En tot cas, moltes gràcies a tots els qui heu dedicat alguna estona a llegir-me.
Vaig crear el bloc el 18 d'octubre del 2008 quan ja pensava que podria presentar-me a les eleccions municipals del 2011, per tant, la intenció de tenir un bloc era la de disposar d'un canal d'informació per arribar a la gent. Quan vaig començar a escriure-hi no tenia clar què hi posaria i aquesta ha sigut la línia que hi he seguit des de llavors.
El bloc és un espai íntim en el que hi he escrit entrades de tot tipus, si bé les polítiques hi tenen molta importància. Però també n'hi han  moltes de personals. Hi ha un fil conductor en la pràctica totalitat de totes elles que és haver-les escrit a raig, tal i com les idees anaven sorgint sense filtres. Molts cops he tingut de retocar faltes d'ortografia quan l'article ja estava penjat.
He volgut així que fos un espai que reflectís com sóc. Hi busco la espontaneïtat per sobre de tot, la sinceritat, el diàleg clar amb qui em pugui llegir. Un espai a on sincerar-me i, fins i tot, contradir-me. He penjat entrades que ara no les escriuria però no les tocaré ja que reflecteixen estats d'ànim concrets en moments determinats. És un espai en el que parlo amb mi mateix i amb els potencials lectors com si ho féssim asseguts en una terrassa tot fent un cafè.
El bloc, per tant, és un amic al que un dia li expliques idees profundes i un altre petites anècdotes. Fins i tot hi he penjat un relat eròtic amb to humorístic. Tot hi té cabuda.
Hi ha hagut temporades que no hi he escrit per diferents motius però sempre l'he volgut mantenir viu i vull que ho segueixi sent. Independentment del que faci a la vida el meu bloc serà un bon amic que m'acompanyarà. Per molts anys, bloc amic.

dilluns, 5 de maig del 2014

Sóc del PSC

Sóc militant del PSC. Vaig entrar a la militància política el 1976 al PSC (congrés) d'en Joan Reventós i el 1978, amb la fundació de l'actual PSC, en vaig ser militant. Em vaig donar de baixa del partit per motius personals, la feina a la botiga no em donava temps per la militància, i torno al partit amb motiu de les eleccions municipals del 2007. Sempre m'he considerat afiliat al PSC, amb carnet o sense.
Estic orgullós de pertànyer al PSC. És un partit que recull el meu ideal de justícia social, que és per això que estic en política. Justícia social en el seu sentit més ampli, és a dir: un món just en el que no hi hagi diferències per cap tipus de motiu, en el que tothom tingui els mateixos drets i la mateixa capacitat d'accedir als serveis necessaris per tenir una vida digna. Independentment del color de la seva pell, de la seva religió, de la seva llengua, del país a on visqui. Per a mi no hi ha diferència entre un infant que pateixi malnutrició a Catalunya o a qualsevol altre país del món. És un ésser humà que pateix i això és injust.
Estic orgullós del que ha fet i representa el PSC per a Catalunya. Un partit que ha ajudat a cohesionar la societat catalana com cap altre, un partit defensor dels drets nacionals catalans, de la immersió lingüística, de la llengua i la cultura catalanes. Un partit històric que defensa la justícia global des de Catalunya.
Estic d'acord amb tot el que ha fet i fa el PSC? No. Hi ha coses que s'haurien d'haver fet diferent des del meu punt de vista. Ara bé, hi ha algun militant a qualsevol partit que al llarg de la seva vida ha estat d'acord amb tot el que ha fet el seu partit? Jo diria que no. Però això no em fa renegar del que ha sigut i és el PSC.
No són temps fàcils pels socialistes catalans. El tema del dret a decidir ens està portant moltes dificultats per mantenir-nos units i jo crec que una escissió quasi és inevitable, malgrat que es podria evitar. Cap dirigent del PSC se'n sortiria massa bé en aquests moments. Cap.
Estic orgullós del meu partit i vull seguir treballant amb ell. No estaré a cap altre partit que defensi aquest procés sobiranista que portarà a Catalunya a una situació de confrontació interna i externa que farà patir als catalans. Dret a decidir, sí, però legal i pactat amb l'estat i la UE. Si ara no pot ser ens esperem a tenir les condicions que ho han fet possible al Regne Unit amb Escòcia.
Em vull presentar a les eleccions municipals sota les sigles del PSC. Si no ho aconsegueixo  potser serà hora d'abandonar qualsevol militància política. El que no vol dir que deixi de preocupar-me i lluitar per la justícia social al món.