diumenge, 30 de maig del 2010

L'absolut

Corren mals temps per al governs, siguin del color que siguin. Governar una crisi econòmica en la que els mateixos que l'han provocada són els que imposen les receptes per a la seva solució pot portar als governs de torn, sobretot si són d'esquerres, a prendre mesures que a més a més de ser impopulars, són del tot contradictòries amb els postulats  dels partits progressistes. Manen els mercats i les agències de qualificació, manen, en definitiva, les normes i les regles de joc del sistema econòmic que impera avui en el món. I les enquestes castiguen als governs, si són de progrés amb més força si cal.
Falten uns mesos per a les eleccions catalanes i, segons totes les enquestes, ho tenim difícil. El PSC més o menys encara anem aguantant el tipus, però ERC s'enfonsa de tal manera que sembla que farà impossible la reedició de l'actual govern d'Entesa. Són enquestes i, per tant, caldrà esperar al dia de les eleccions a veure què passa. La feina feta pels governs d'esquerres ha sigut importantíssima i ara la comencem a explicar. Algun efecte tindrà sobre l'electorat, però hi hauran altres elements que influiran o, si més no, seran l'eix central, el missatge que la dreta catalana farà servir com a reclam principal.
A mi aquests arguments en els que els socialistes catalans hi apareixem com els grans traïdors de la pàtria em rebenten molt. Els he sofert durant molt de temps en silenci, com aquella senyora de les hemorroides, però aquesta vegada la meva situació no serà la mateixa. Aquesta vegada estaré en la primera línia de foc, a les trinxeres i podré contestar quan i com em plagui i el cos em demani. I us asseguro que en aquests temes el meu cos és àvid.

dimarts, 25 de maig del 2010

L'efecte fístula

De jovenet, devia tenir uns quinze anys, em va sortir una fístula al cul. Recordo encara, com si hagués passat ahir, el dolor intens, insuportable que no em deixava viure. El metge de capçalera em va enviar a Girona per tal de que m'obrissin la cosa. A la fi uns antibiòtics van solucionar-me la crisi sense que hagués fet falta manipular de forma agressiva una part tan sensible i recòndita.
Ja sé, ja sé bloc amic que et deus estar preguntant perquè després de tants anys parlo d'una cosa que no va tenir més conseqüències que la mala estona que vaig passar abans de que el volcà entrés en erupció. De fet jo també em pregunto si la comparació que faré tot seguit és correcte i si no cauré en algun despropòsit del que demà me'n penediré.
Comparo el meu gra bèstia amb la situació política que està creant aquesta maleïda crisi econòmica. Ens hem passat dos anys en que la crisi ha anat fent forat, ha anat minant les economies dels països desenvolupats, l'atur ha anat creixent sense fre a Espanya. Ara ja s'ha arribat a baix de tot, comencen a haver-hi dades que anuncien que la recuperació econòmica ha començat i, segons els economistes i sembla ser que les normes que regeixen en aquests daltabaixos cíclics que el capitalisme ens regala, ha arribat l'hora de preparar les malmeses finances per al nou cicle expansiu. I aquí és on s'han de prendre mesures per solucionar els dèficits pressupostaris que les polítiques de xoc han ocasionat a tots els països. I la manera de fer-ho és retallar despeses, algunes d'elles de l'espai social com les pensions.
Jo no dic que em sembli bé, com també estic segur que als socialistes que els ha tocat aquesta feina ingrata tampoc els agrada. Dic que sembla ser que és el que cal fer. Arribats en aquest punt és on el gra està a punt d'esclatar. Els sindicats preparen la vaga general, les enquestes són favorables als partits que estan a la oposició i la gent està emprenyada. I no sé si la exteriorització del mal estar pot tenir un cert efecte balsàmic. En tot cas crec que la gent té tot el dret d'expressar el seu mal estar per estar patint una crisi que els mateixos que l'han provocat s'hi deuen estar fent més rics encara.

dijous, 20 de maig del 2010

En Laporta

No m'ha agradat mai en Joan Laporta. No tinc res en contra de la seva ideologia política, és respectable com qualsevol d'altre que actuï dintre de les normes democràtiques. El que no m'agrada d'ell és la seva manera de fer. En les últimes eleccions autonòmiques, quan va esmorzar amb en Mas, prenguen així partit de forma clara per un dels candidats, penso que va fer un acte que el president del Barça mai hauria de fer. Després, al cap de dos dies crec, va repetir l'esmorzar amb en José Montilla, suposo que perquè se li va demanar; jo no sé si ho hauria fet. Des d'aquell dia no m'ha caigut mai més bé. Ara, quan ja s'acosta la fi del seu mandat, es dedica a criticar a en Sandro Rosell amb una arguments demagògics quan penso que hauria de ser imparcial. I repeteixo que no tinc res en contra del seu pensament polític, al contrari; penso que és lògic i fins i tot bo que a Catalunya hi hagi gent que defensi la utopia independentista. És el personatge i les seves maneres de fer que no m'agraden.

diumenge, 9 de maig del 2010

Falta un any

Falta un any per a les eleccions municipals. Abans, sembla ser que a la tardor, tindrem les del Parlament.  La campanya d'aquestes ens vindrà organitzada des de la direcció del partit i, per tant, nosaltres haurem de posar el nostre esforç i treball en consonància a l'estratègia electoral del PSC. Com diu un company de l'agrupació les municipals les hem de preparar nosaltres, ningú ens vindrà a fer aquesta feina. A Santa Coloma ja fa dies que en parlem, van sortint idees, propostes concretes. Penso que anem en la bona direcció, falta temps encara, però això passarà ràpid. És bo que ja comencem a parlar de com ha de ser el projecte de les municipals. No ho tindrem fàcil, Santa Coloma és un plaça on guanya tradicionalment CIU, però tenim possibilitats de fer un bon resultat i capgirar la situació. Es tracta de fer una bona llista, un bon programa i que ho sapiguem explicar bé. I, precisament, estem en aquestes aigües, que no són turbulentes, però sí que ja estan ensenyant que tenen alguns ràpids.