diumenge, 30 de maig del 2010

L'absolut

Corren mals temps per al governs, siguin del color que siguin. Governar una crisi econòmica en la que els mateixos que l'han provocada són els que imposen les receptes per a la seva solució pot portar als governs de torn, sobretot si són d'esquerres, a prendre mesures que a més a més de ser impopulars, són del tot contradictòries amb els postulats  dels partits progressistes. Manen els mercats i les agències de qualificació, manen, en definitiva, les normes i les regles de joc del sistema econòmic que impera avui en el món. I les enquestes castiguen als governs, si són de progrés amb més força si cal.
Falten uns mesos per a les eleccions catalanes i, segons totes les enquestes, ho tenim difícil. El PSC més o menys encara anem aguantant el tipus, però ERC s'enfonsa de tal manera que sembla que farà impossible la reedició de l'actual govern d'Entesa. Són enquestes i, per tant, caldrà esperar al dia de les eleccions a veure què passa. La feina feta pels governs d'esquerres ha sigut importantíssima i ara la comencem a explicar. Algun efecte tindrà sobre l'electorat, però hi hauran altres elements que influiran o, si més no, seran l'eix central, el missatge que la dreta catalana farà servir com a reclam principal.
A mi aquests arguments en els que els socialistes catalans hi apareixem com els grans traïdors de la pàtria em rebenten molt. Els he sofert durant molt de temps en silenci, com aquella senyora de les hemorroides, però aquesta vegada la meva situació no serà la mateixa. Aquesta vegada estaré en la primera línia de foc, a les trinxeres i podré contestar quan i com em plagui i el cos em demani. I us asseguro que en aquests temes el meu cos és àvid.

1 comentari:

Jaume Pros ha dit...

El problema per als ciutadans, no vinculats a cap partit, no és tant qui guanyarà les eleccions com la qualitat del sistema democràtic; molt devaluada darrerament: casos de corrupció, mesures anticrisi dirigides a les classes treballadores (funcionaris i pensionistes), incoherència en el paper que alguns fan a Catalunya i fan després a Madrid, TC i l'Estatut, etc.

A mi em preocupa l'abstenció que n'hi haurà, la manca de idees danvant els reptes (crisi, immigració...), i el que, a aquestes alçades, encara continuï despareguda la paraula "autocrítica" del llenguatge polític. Imagino que deu estar guardadeta en el mateix calaix que la paraula "dimissió".