dimarts, 25 de maig de 2010

L'efecte fístula

De jovenet, devia tenir uns quinze anys, em va sortir una fístula al cul. Recordo encara, com si hagués passat ahir, el dolor intens, insuportable que no em deixava viure. El metge de capçalera em va enviar a Girona per tal de que m'obrissin la cosa. A la fi uns antibiòtics van solucionar-me la crisi sense que hagués fet falta manipular de forma agressiva una part tan sensible i recòndita.
Ja sé, ja sé bloc amic que et deus estar preguntant perquè després de tants anys parlo d'una cosa que no va tenir més conseqüències que la mala estona que vaig passar abans de que el volcà entrés en erupció. De fet jo també em pregunto si la comparació que faré tot seguit és correcte i si no cauré en algun despropòsit del que demà me'n penediré.
Comparo el meu gra bèstia amb la situació política que està creant aquesta maleïda crisi econòmica. Ens hem passat dos anys en que la crisi ha anat fent forat, ha anat minant les economies dels països desenvolupats, l'atur ha anat creixent sense fre a Espanya. Ara ja s'ha arribat a baix de tot, comencen a haver-hi dades que anuncien que la recuperació econòmica ha començat i, segons els economistes i sembla ser que les normes que regeixen en aquests daltabaixos cíclics que el capitalisme ens regala, ha arribat l'hora de preparar les malmeses finances per al nou cicle expansiu. I aquí és on s'han de prendre mesures per solucionar els dèficits pressupostaris que les polítiques de xoc han ocasionat a tots els països. I la manera de fer-ho és retallar despeses, algunes d'elles de l'espai social com les pensions.
Jo no dic que em sembli bé, com també estic segur que als socialistes que els ha tocat aquesta feina ingrata tampoc els agrada. Dic que sembla ser que és el que cal fer. Arribats en aquest punt és on el gra està a punt d'esclatar. Els sindicats preparen la vaga general, les enquestes són favorables als partits que estan a la oposició i la gent està emprenyada. I no sé si la exteriorització del mal estar pot tenir un cert efecte balsàmic. En tot cas crec que la gent té tot el dret d'expressar el seu mal estar per estar patint una crisi que els mateixos que l'han provocat s'hi deuen estar fent més rics encara.