dimarts, 30 de març del 2010

Que comenci la gresca

En una reunió de l'Ajuntament de Santa Coloma amb un col·lectiu de joves en la que es preparava un acte públic, l'alcalde va dir que a finals d'any hi hauria un altre govern a la Generalitat. En aquesta reunió hi participaven també altres regidors de l'equip de govern, algun d'ells del PSC. No sé en quin to va fer l'alcalde aquesta afirmació, però penso que tenint en compte que l'equip de govern està compost per CIU, PSC i ERC, hauria de tenir més cura a l'hora de fer manifestacions d'aquesta mena. No sé si algú el va contestar però, en tot cas, s'ho mereixia.
A CIU ja tenen coll avall que guanyaran aquestes eleccions. Això no ho criticaré pas, les enquestes els donen un avantatge que fa pensar que efectivament a la tardor hi haurà un canvi de govern a Catalunya. Ara bé, una altra cosa molt diferent és la prepotència i el menyspreu amb que CIU tracta al PSC, cosa típica en el comportament dels convergents. Però que no ho tinguin tan clar, això encara no ha començat.
Tanmateix hi ha uns quants elements que poden espatllar la festa de la dreta catalana. En primer lloc la feina feta pels governs progressistes. A Santa Coloma hi ha una colla d'exemples amb els quals no es pot comparar la feina dels 23 anys de governs convergents. I ho explicarem bé, com a tot Catalunya.
Un altre element és el possible efecte rebuig que pot fer en un electorat socialista poc mobilitzat la prepotència de CIU i, sobre tot, del seu líder. A la llarga pot ser un aspecte que acabi posant en marxa al votant socialista que ara per ara no està decidit a anar a votar.
Hi ha una altra cosa que pot incidir en el resultat de les eleccions. L'aparició del Reagrupament en la cursa electoral pujarà el to del debat independentista a un nivell molt alt. Podria ser que això acabés actuant com un catalitzador sobre la part de votant socialista que en les autonòmiques s'absté i que activés el seu vot.
I, sobre tot, que ningú menystingui al PSC ni a la seva capacitat mobilitzadora. Tenim un gran partit, amb una gran implantació a tot Catalunya i molts milers de militants amb ganes de que comenci la gresca. Que ningú es pensi que les enquestes ens desanimaran. En les eleccions generals del 2008 vam omplir el Palau Sant Jordi amb 50.000 persones. Som un gran partit, tenim uns objectius molt clars i treballarem per aconseguir-los. Que ningú es pensi que estem vençuts.



diumenge, 21 de març del 2010

Socialisme





En una de les classes d'oratòria vaig recordar el lema electoral de la coalició PSC(congrés) i la federació catalana del PSOE, que ens vam presentar amb el nom de Socialistes de Catalunya a les primeres eleccions generals, que per cert vam guanyar a Santa Coloma. El lema, "Per una Catalunya lliure pròspera i sense classes" va ocasionar que el professor posés  cara de sorpresa. Jo vaig deixar clar tot seguit que aquest discurs ja no el fèiem però que no hem d'oblidar mai que venim d'allà i que si algun dia ho fèiem deixaríem de ser socialistes.
Així ho crec jo, militant de base del PSC. I com a militant disciplinat accepto la doctrina socialdemòcrata  del meu partit entre altres coses perquè penso que és la millor que en aquests moments interpreta la voluntat de progrés dels socialistes. Però també penso que aquest sistema polític  que els socialistes volem gestionar és terriblement injust. El socialisme, si és que es pot dir socialisme, que representaven els països de l'est d'Europa va fracassar. Ha quedat com únic referent el capitalisme, però aquest és un sistema injust, que provoca unes desigualtats molt grans, entre les persones i entre els països rics i pobres. Algun  dia s'haurà de canviar.
I a vegades, aquest militant socialista, convençut, de base, se sent reconfortat quan algú que té molts més arguments intel·lectuals que jo diu coses que jo penso però que no sé si m'atreviria a dir. Quan un diputat socialista al Parlament espanyol parla de nacionalitzar la banca o un eminent sociòleg escriu sobre com recanviar el capitalisme penso que hi ha espai per pensar, per idear un món millor. No sé si mai s'arribarà a la Catalunya sense classes, però sí que penso que els socialistes hem d'aspirar a construir una altra societat, no més justa com solem dir, sinó justa. Justa a seques.

dijous, 18 de març del 2010

L'entrevista

He llegit un comunicat del PSC aprovant la conducció de l'entrevista que la Mònica Terribas li va fer al President Montilla. En el comunicat es diu que hi van haver crítiques a la manera que la periodista va fer l'entrevista. Jo no la criticaré, però sí que vull dir que em va agradar molt més la que li va fer ahir l'Iñaki Gabilondo a la CNN. Les preguntes eren tan incisives com las de la Terribas, però el periodista deixava parlar al President. José Montilla té una manera de parlar pausada, es pensa les respostes. Lo que no m'agrada de la Terribas és quan interromp constantment i no deixa acabar de respondre. És el seu estil?, d'acord, però a mi doneu-me a l'Iñaki. Per cert, l'entrevista que ahir mateix va fer a l'Eduardo Galeano va ser una vertadera delícia.

diumenge, 14 de març del 2010

Nevada 1985


Aquesta és la portada del Ressò del gener de l'any 1985 que forma part del reportatge que vaig fer amb motiu de la nevada d'aquell any i que va tenir unes conseqüències semblants a la d'aquest mes. Talls a la corrent elèctrica, cases sense aigua, escoles i fàbriques tancades, etc. Llegint l'article em sembla estar  escoltant tot lo que s'està dient aquests dies.Com deia a la entrada anterior estic segur que hi ha hagut errors, però també crec que és molt difícil gestionar a la perfecció una situació excepcional  que és capaç de desbordar qualsevol plantejament que s'hagi fet per prevenir els efectes de la tempesta. Aquesta mateixa tempesta es produeix cada any a les muntanyes i no causa cap maldecap. Tot està preparat per rebre la neu en aquestes quantitats i més. 
Lo que sí ens ha ensenyat la nevada, igual que la del 1985, és que cal tenir preparats uns plans d'emergència des dels ajuntaments i totes les administracions per atendre ràpidament als ciutadans. Els efectes bloquejadors de la neu no es poden evitar però sí que es pot ajudar a suavitzar les seves conseqüències amb actuacions immediates que intentin que la vida quotidiana es vegi tan poc afectada com sigui possible.

dimecres, 10 de març del 2010

La nevada


És maca la neu. Mireu, la neu a la muntanya i als de la plana doneu-nos bones carreteres per anar a esquiar; a qui li agradi, naturalment, que no és el meu cas. Vint hores sense llum, ordinador, tele, calefacció, telèfon i prop d'un dia i mig sense aigua. La gent emprenyada amb el govern, l'ajuntament i tot el qui fes olor de responsable polític. I ho entenc perquè la cosa emprenya molt. I a Santa Coloma hem sigut afortunats perquè a aquestes hores del dimecres encara hi ha llocs que estan penjats. I penso que al davant d'una tempesta com aquesta és normal que la resposta dels poders públics no sigui la que la gent espera. En primer lloc perquè és una cosa excepcional per a la que no es tenen els mitjans adequats i també, segur, que al davant de la magnitud de la nevada sempre hi poden haver-hi errors. Ahir al matí vaig estar passejant per la vorera de casa amb la meva mare prenent un sol  ben agradable i tothom que passava es queixava d'una cosa o l'altre i donaven receptes: que si amb els parats que hi ha ja podrien treure la neu que hi ha al cap de munt de la rambla, que en quin país estem que portem tantes hores sense llum ni aigua, etc.. Lo que deia al principi: la neu a la muntanya, el mar a la costa i als del mig bones comunicacions per arribar a tot arreu.