En una de les classes d'oratòria vaig recordar el lema electoral de la coalició PSC(congrés) i la federació catalana del PSOE, que ens vam presentar amb el nom de Socialistes de Catalunya a les primeres eleccions generals, que per cert vam guanyar a Santa Coloma. El lema, "Per una Catalunya lliure pròspera i sense classes" va ocasionar que el professor posés cara de sorpresa. Jo vaig deixar clar tot seguit que aquest discurs ja no el fèiem però que no hem d'oblidar mai que venim d'allà i que si algun dia ho fèiem deixaríem de ser socialistes.
Així ho crec jo, militant de base del PSC. I com a militant disciplinat accepto la doctrina socialdemòcrata del meu partit entre altres coses perquè penso que és la millor que en aquests moments interpreta la voluntat de progrés dels socialistes. Però també penso que aquest sistema polític que els socialistes volem gestionar és terriblement injust. El socialisme, si és que es pot dir socialisme, que representaven els països de l'est d'Europa va fracassar. Ha quedat com únic referent el capitalisme, però aquest és un sistema injust, que provoca unes desigualtats molt grans, entre les persones i entre els països rics i pobres. Algun dia s'haurà de canviar.
I a vegades, aquest militant socialista, convençut, de base, se sent reconfortat quan algú que té molts més arguments intel·lectuals que jo diu coses que jo penso però que no sé si m'atreviria a dir. Quan un diputat socialista al Parlament espanyol parla de nacionalitzar la banca o un eminent sociòleg escriu sobre com recanviar el capitalisme penso que hi ha espai per pensar, per idear un món millor. No sé si mai s'arribarà a la Catalunya sense classes, però sí que penso que els socialistes hem d'aspirar a construir una altra societat, no més justa com solem dir, sinó justa. Justa a seques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada