diumenge, 28 de febrer del 2010

Fent comptes

Digueu-me pesat, però hi ha dades que són  clares com l'aigua. Últim CEO de la Generalitat, intenció de vot per a les properes eleccions autonòmiques: CIU: 23%, PSC+ICV: 23%, PP: 4,9%, ERC: 7,6%. I ara deixeu-me fer la meva anàlisi particular tenint en compte que no sóc cap expert en el tema. Primera observació, el bloc esquerra segueix sent més gros que el dreta. PSC, ICV i ERC sumen més que CIU i PP. Això són faves comptades. Anem ara a coses més subjectives. Sembla ser que ERC té poques ganes de repetir l'actual govern d'Entesa. Les enquestes li donen mals resultats i jo diria que pensen que anar a la oposició els podria fer recuperar els vots que sembla que perdran a les eleccions. Ara bé, pregunto jo: ERC comportarà un govern de CIU i PP si amb els seus vots pot fer president a un socialista? Seria possible que votés al candidat socialista sense entrar al govern? Més o menys lo que va fer ERC a l'ajuntament de Barcelona, no entrar al govern però no afavorir la majoria CIU-PP.
Tot això amb les dades objectives de l'enquesta, perquè el problema segueix sent la llei electoral, que afavoreix a CIU d'una manera escandalosa. I, clar, no deixaran que se'n pugui fer una de nova abans de les eleccions.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Per molts anys iaia



Avui la iaia Lola ha fet 87 anys i ho hem celebrat al sopar amb una ampolla de cava i el seu regal, uns bombonets que els hem tingut d'acabar amagant perquè se'ls hauria menjat tots. A la foto hi som la iaia (cabells blancs), jo amb la Quiara, el meu fill Manel i en Sergi, el novio de la meva filla Núria que està al seu costat. Que en faci molts més, tants com ella vulgui.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Una bona eina



Avui he anat a comprar a una farmàcia. Mentre m'atenien, al meu costat el farmacèutic dispensava un medicament a una parella de joves. Per les explicacions que els donava no costava massa endevinar que els proporcionava la pastilla del dia després. No els he mirat en cap moment per mantenir tant com fos possible la seva intimitat i la privacitat de la seva conversa amb el farmacèutic. Després, quan he sortit de la farmàcia la parella anava pel carrer uns metres davant meu. Eren molt jovenets, massa he pensat, per començar a trobar-se en aquesta situació. Però aquest és un aprenentatge que l'hauran de fer perquè la preocupació de mantenir unes relacions sexuals satisfactòries i tenir un control efectiu sobre la natalitat és una realitat sempre present en totes les parelles. Aquest medicament és una bona eina i segur que ajudarà a solucionar situacions que d'altra manera serien molt complicades.
Una observació sí que l'he de fer: penso que el farmacèutic hauria d'haver atès a la parelleta en privat. No hauria costat res fer-los entrar al despatx i estalviar-los la mala estona que segur que han passat pel fet de tenir de contestar a la botiga a una sèrie de preguntes molt íntimes que lògicament calia fer-los.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Dos i dos fan cinc.

No tindrem llei electoral abans de les eleccions autonòmiques d'aquest any. El motiu?, fixeu-vos en aquests números: eleccions de l'any 2003, el PSC amb Pasqual Maragall guanya les eleccions per set mil vots sobre CIU i té quatre diputats menys. Tot lo que pugui dir CIU, tots els arguments de defensa del territori són contes de la vora del foc. Amb menys vots tenen més diputats, aquest és el gran argument de CIU per bloquejar la llei. Quins demòcrates!

dimarts, 2 de febrer del 2010

Amics en xarxa

Recordo que quan va aparèixer Internet hi havia qui deia que faria que molta gent s'aillés de la societat, que qui tingués problemes de socialització la xarxa els hi agreujaria. Segur que hi deuen haver persones que es troben en aquest cas, però penso que si per alguna cosa ha servit Internet és per posar en contacte gent que d'altra manera mai s'haguessin conegut. Els facebook, twitter, blocs, la immediatesa i facilitat del correu electrònic, entre d'altres, fan que la comunicació amb gent que pot estar allunyada de nosaltres es faci fàcil i propera. I comparteixes amb ells alegries i preocupacions, projectes, idees, vivències de tota mena. I acaben per formar part del teu cercle d'amistats persones que potser no veuràs mai, però saps que hi són i quan et passa alguna cosa important a la teva vida corres a enviar-lis un mail o fer un comentari al facebook o escrius una entrada al bloc. I quan algú que segueixes i esperes llegir-lo deixa d'escriure el trobes a faltar, com a aquell amic que fa dies que no trobes pel carrer.