dissabte, 13 de desembre del 2008

El Sopar de la Rosa

Acabo d'arribar del sopar que l'Agrupació de Lloret i Tossa celebra cada any per aquestes dates amb el nom de "Sopar de la Rosa". Aquest any ha vingut el ministre de Treball i Immigració Celestino Corbacho. El sopar, al Trull, ha estat bo. Érem unes 200 persones i al final del sopar el ministre ens ha dirigit unes paraules. Ha fet un repàs dels trenta anys de vida del PSC, de la situació política actual i del futur de la situació política i econòmica mundial.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Quim Nadal


Faig una petita entrada, més tard ho explicaré amb més calma. Acabo d'arribar de la conferència que en Quim Nadal ha donat a la biblioteca dins del cicle que hem organitzat. Hi havia força gent i la conferència ha sigut interessant. En Quim ha fet un repàs de la feina feta pels dos governs de progrés, el del President Maragall i el del President Montilla.
Reprenc l'entrada. La d'ahir va ser una conferència profitosa. A la sala érem més de 50 persones i en Quim, amb un to distès però alhora seriós, crec que va arribar bé a l'auditori. Llàstima que tingués de marxar de pressa, ja que tenia una reunió, i no poguéssim fer un torn de preguntes. Tot i així tant amb aquesta com amb les altres dues conferències que portem cel cicle estic segur que estem complint els objectius que ens vam fixar dintre del pla de treball 2008-2009. Només ens falta el full per poder explicar-ho a tot el poble; hi estic treballant. Aquestes accions, a part del efecte informatiu que tenen per elles mateixes, tenen l' altre vessant de fer arribar l'Agrupació al poble.

dijous, 27 de novembre del 2008

Maià de Montcal 2008


Diumenge passat vàrem anar amb la Carme a l'homenatge a l'Ernest Lluch que organitza cada any, d'ençà de la seva mort assassinat per ETA, la federació de les comarques gironines del PSC a Maià de Montcal, on està enterrat. Aquest any van parlar el President de la Generalitat, José Montilla, el Secretari general del PSE, Patxi López, la Marina Geli, en Joaquim Nadal i en Lluis Mª de Puig. Era un matí assolellat, s'hi estava bé. Una coral de Banyoles va cantar diverses cançons, molt emotives totes. A mi em va agradar sobretot Amor particular d'en Llach.
És un acte emocionant, trist perquè recordem al polític absent, alhora ple de la força que dóna la convicció d'estar fent un homenatge a un home bo, ple de raó. L'Ernest va ser un d'aquells polítics que connecten amb el poble fàcilment. Era un gran intel·lectual, però alhora una persona propera. Com varen dir en el seus parlaments els que ens van dirigir la paraula, era un home de passions. Passió per la llibertat, pel socialisme, pel PSC, per Catalunya, pel Barça.
Era un goig sentir-lo parlar en la tertúlia que setmanalment feia a La Ventana de la Ser. Podia opinar de tot, sempre sabia estar a l'alçada de la conversa.
Va ser una mort absurda, inútil, que no va portar cap benefici a ningú i molta tristesa a moltíssima gent.

dijous, 20 de novembre del 2008

Cicle de conferències



A l'Agrupació hem organitzat un cicle de conferències que estan impartint diferents càrrecs del PSC. L'objectiu d'aquest cicle és doble, per una part fer arribar a la gent de Santa Coloma les polítiques del nostre partit en àmbits claus de la nostra vida i, per una altra part, seguir amb la nostra feina d'implantar el partit. Llàstima que encara no hem pogut recuperar el full informatiu ja que d'aquesta manera arribaríem a tot el poble.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Festa de la ratafia 2008




Avui que disposo de l'ordinador, no sempre és així, penjaré al bloc la foto de la parada que el PSC de Santa Coloma vam fer el dia de la Festa de la ratafia. Ja va pel segon any que la fem, no pretenem gaire res més en especial que no sigui tenir presència en aquesta festa tant popular. A la parada hi venem loteria de l'Agrupació, regalem caramels i globus, deixem fer un tastet de ratafia amb galetes de Santa Coloma i donem propaganda del partit. És una festa molt maca a la qual hi ve molta gent de tot arreu. Aquest any hem celebrat la 27 edició. El dia 7 va coincidir que en Miquel Iceta va ser a Santa Coloma a donar una conferència en el cicle que hem organitzat i, com que aquell vespre es feia el sopar popular a la plaça, en Miquel es va quedar i va venir al sopar amb gent de l'Agrupació i el diputat al Parlament José Antonio Donaire.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Sí, Obama


Barak Obama ha guanyat amb tota claredat les eleccions presidencials de EEUU. La veritat és que em pensava que el vot racista li ho posaria més difícil, però està bé lo que bé acaba. Ara ve lo difícil: materialitzar en fets polítics tot aquest immens riu d'esperança que avui corre per Amèrica i que el missatge de progrés d'Obama ha generat. L'Iñaki Gabilondo, magnífic com sempre, ha relatat aquesta matinada una anècdota que li va passar a un polític acabat d'elegir. El polític va demanar a un amic consell sobre què seria lo més convenient per a fer en els primers moments del seu mandat; l'amic li va respondre: "Defrauda de pressa". El bagatge d'il·lusió que porta l'Obama l'ajudarà en la seva tasca de govern, així com la seva preparació i conviccions polítiques, que son molt fermes, però li espera vèncer la resistència d'una societat conservadora i dels grans grups de pressió que no li ho posaran gens fàcil. Sigui com sigui ens esperen uns anys apassionants.

dimarts, 4 de novembre del 2008

La barraca 2007


Mira, bloc amic, que aquesta hora encara tinc una estona de feina, he de fer el sopar i a dos quarts d'onze vull plantificar-me davant de la tele a veure Anatomia de Grey i em poso a penjar aquesta foto de la barraca de la Festa major de l'any passat; aquest any no n'hem fet. Doncs apa, aquí la tens.
La veritat és que ens ho vam passar molt bé, vàrem tenir molta feina, vàrem fer uns quants calerons i, el que és més important, vàrem fer acte de presència en un esdeveniment ple de jovent. La idea principal de fer la barraca era aquesta precisament, mostrar al jovent que el nostre partit també té una organització per a la joventut. Algú ens va prendre el pèl perquè en algun moment no hi havia joventut darrera la barra. Però ens sentíem joves malgrat que la carcanada ens fes mal, val?
Apa, vaig per feina que es fa tard.

dilluns, 3 de novembre del 2008

El Per a Santa Coloma

Estic en un moment crític per lo que fa a la meva activitat política. Les coses fa temps que no acaben de rutllar prou bé i hi ha moments que m'estic plantejant deixar-ho córrer tot. A l'Agrupació tenim un problema amb el nostre full informatiu, el Per a Santa Coloma, del que en sóc un dels responsables. Fa mesos que per una cosa o altra no el publiquem i això m'està començant a emprenyar. Jo considero que és una eina indispensable per tal d'arribar bé amb els nostres missatges al poble i sense ell difícilment aconseguirem gaire res de bo.
Seguiré probant-ho uns dies més, però si a finals de novembre no me n'he sortit potser serà hora de deixar l'activitat al PSC. Em sabria molt de greu, però no dubtaré pas ni un moment a fer-ho si penso que estem treballant en males condicions.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Obama


Dimarts que ve se celebraran les eleccions a EEUU. Tot el món pendent de qui guanyarà. A mi m'agradaria que guanyés l'Obama, naturalment. En política exterior no sé si hi haurà massa canvis, l'imperi és l'imperi, i els interessos del seu pais al món els defensen tant demòcrates com republicans; la invasió de Cuba a Bahia Cochinos la va aprovar el president Kenedy malgrat que , segons sembla, no estava massa convençut de l'operació. Tot i així ha promès retirar les tropes d'Irak i probablement el nivell d'agresivitat no serà el mateix que amb el guerrer Bush o McCain. Els canvis més importants poden esdevenir a l'interior on, després de vuit anys de desgavell ultracapitalista que ha portat al món a la misèria, els demòcrates tenen un camp adobat per portar a terme polítiques socials a dojo.
Hi ha un aspecte que m'agradaria remarcar i és el fet que Obama sigui negre. Fa quatre dies els negres a EEUU estaven marginats i eren considerats ciutadans de segona. Què ha portat a aquest canvi tant important? Hi havia moviments de tota mena que demanaven la igualtat entre races als anys 60, alguns de violents i d'altres que feien de la no violència la seva arma. Un d'ells, el que liderava el malaurat pacifista Martin Luther King, va ser decisiu per tal d'aconseguir que els negres aconseguissin el reconeixement d'igualtat. En aquestes societats avançades les solucions pacífiques sempre són les que acaben per transformar malgrat que necessiten molt de temps per aconseguir arrelar. La igualtat de races, a nivell de convivència a EEUU, probablement encara no s'hagi aconseguit del tot, però si Obama surt elegit president, pot ajudar molt a acabar la feina de fer del seu país el lloc de llibertat per a tothom que Luther King va somniar un dia.

divendres, 31 d’octubre del 2008

Les fotos cremades

Durant tota la setmana quasi no he tingut temps d'asseure'm i escriure al bloc. Hi han uns quants temes del quals m'agradaria parlar: eleccions americanes, la consellera Montse Tura dormint uns dies a la presó o el judici contra els independentistes que van cremar fotos del rei. Comencem pels independentistes. D'entrada em sembla exagerat que puguin jutjar algú per cremar una foto. Penso que en una democràcia com ho és la espanyola aquestes actituds s'haurien d'inscriure en la llibertat d'expressió. Cremar una foto no és pas més perjudicial pel sistema de lo que pot ser-ho un article periodístic o un programa de ràdio que es manifestin en contra d'alguna institució determinada. I hi han exemples, sobretot de programes de ràdio (COPE i Losantos) que han dit coses molt fortes contra el rei i aquí no ha passat res. Tanmateix, si jo veies algú cremant una foto del President de la Generalitat, no m'agradaria gens. Penso que és bo mantenir una actitud de respecte cap als representants polítics, siguin elegits o no pel poble, malgrat que no siguin del nostre color.
Plego, hi han moltes més coses a dir, però ara estic cansat.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Canvis

Ahir vaig canviar la plantilla. Aquesta m'agrada també ja que he pogut canviar el color de l'encapçalament. Tinc dubtes, jo sempre dubto, de si posar el meu nom com a títol del bloc pugui ser un tant presumptuós. Ja ho anirem veient, com que la cosa es pot anar canviant hi haurà temps per a tot. M'agradaria posar el castell a dalt, al costat del nom, però no me'n surto.
Val, no paro de provar plantilles.
Avui, dijous dia 23 d'octubre de l'any 2008, a tres quarts de sis i dos minuts de la tarda he fet la última renovació de la plantilla i em penso que podria ser la definitiva. He aconseguit que el castell estigués en el títol del bloc. A veure a veure si ara l'he trobat.
El fet de que el meu nom estigui a cavall del castell em dona la sensació de que m'estic contemplant la vida de Santa Coloma des de dalt. Interessant la imatge. A veure si al final em fotré de cap.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

PSC

Bé, amb la foto que acabo de penjar queda clar on estic situat en política. Sóc militant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Vaig entrar al socialisme quan l'actual PSC encara no havia nascut. El meu primer carnet va ser del PSC(Congrés) d'en Joan Reventós i amb la unitat socialista vaig passar a ser militant de l'actual PSC. Per raons personals he estat uns quants anys fora de militància malgrat que ,d'una forma o altra, he estat lligat al meu partit. Actualment estic militant activament amb un objectiu prioritari: contribuir amb totes les meves forces a que Santa Coloma pugui gaudir d'un ajuntament de progrés l'any 2011. És un objectiu difícil ja que CiU és molt forta a la meva ciutat, però si treballem en la bona direcció ho podem aconseguir.

Això enganxa


Ei, ei! que això enganxa molt, val? M'ho hauré d'agafar amb més calma, hi ha més coses a la vida a part dels blocs. Vaig a provar d'afegir-hi una imatge.
M'ha quedat bé. Aquesta foto la va fer la meva filla Núria un dia que una bona volada de cigonyes van passar per Santa Coloma i hi van descansar una estona. Una monada.
He d'escriure més coses per acabar d'omplir tot l'espai que queda al costat de la foto. I ara de que parlo jo? Del campanar, de les cigonyes, de la senyera, del taulat, de l'arbre, del cel tant blau?
Recordo que era un dilluns al matí. Ho recordo perquè encara veig a la gent del mercat mirant a la Núria quan feia fotos des del balcó de casa. Bé, no deixa de ser un aconteixement que una volada de cigonyes faci parada a Santa Coloma, el Ressò, la revista del poble, també les va incloure al número del mes. Es veu que n'hi havia a diversos llocs del poble.
Bé ja està, a veure si ara queda més ple això. En tot cas sempre puc fer-hi un vers.
Doncs encara falta un tros i no tinc ganes de fer versos ara. Per cert, fa temps que no en faig cap. El primer vers meu que ha vist la llum va ser el famosíssim Poema de les eleccions,obra cabdal de la lírica catalana i que algun dia penjaré al meu bloc, que em va publicar el full informatiu del PSC de Santa Coloma, el Per a Santa Coloma. Apa, ja està.

El cami?

Aquest escrit sobre el judici l'he fet, con m'agrada dir, a raig, és a dir, sense pensar-m'hi gens, Penso que podria ser una bona manera de gestionar el bloc: publicar-hi pensaments o opinions de fets que ocorrin sense elaborar massa el que digui. Això té el perill de dir alguna bestiesa, però tindrà la frescor de la cosa parlada. Això, serà com un diàleg. El problema és que no es converteixi en un monòleg.

Una difícil decisió

Acabo d'escoltar a la ràdio una tertúlia en la qual parlaven del judici d'aquells nois que van cremar a una indigent en un caixer d'un banc a Barcelona. Tots els tertulians estaven contra els nois. A mi, a part de causar-me el mateix rebuig que a ells, no deixen de fer-me pena. Son molt joves i el fiscal els hi demana una pena de 28 anys de presó. Estic segur que la condemna no serà tant dura, però sí que penso que els poden caure una colla d'anys de presó i, malgrat la gravetat dels fets, és probable que tot comencés amb una bretolada. A aquest dos nois passar-se, per exemple, quinze anys a la presó els parteix la vida. I, naturalment, n'hauran de complir uns quants ja que la seva acció es mereix un càstig. De totes maneres no voldria pas ser el jutge que els imposi la pena.

Dubtes

Tinc dubtes amb el format del bloc. Potser massa vermell pot ser molest a l'hora de llegir; l'estrella de l'encapçalament no sé quin significat donar-li, malgrat que m'agrada ja que abans de la guerra civil a la façana de casa meva n'hi havia una per fer bonic i després de la guerra els hi van fer treure a la meva família amb l'excusa de que era un símbol comunista. Bé ja anirem veient per on anirà tot això.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Provant...

La pitjor mitja hora dels grans actors

 <span class=Jeremy Irons fuma amb neguit un cigarret mitja hora abans que comenci la funció, el 2006. Foto: SIMON ANNAND" width="250" height="158">
Jeremy Irons fuma amb neguit un cigarret mitja hora abans que comenci la funció, el 2006. Foto: SIMON ANNAND
CRISTINA MERINO
BARCELONA
Mitja hora abans de sortir a l'escenari, mentre el públic va ocupant els seus seients a la sala, l'actor al seu camerino viu el seu particular compte enrere a base de rutines i supersticions. Aquesta intimitat és la que ha retratat el britànic Simon Annand, que al llarg de més de 20 anys ha fotografiat entre bastidors les grans figures britàniques de la interpretació en aquells minuts abans que s'alci el teló. Un treball monumental que ara queda recollit en un llibre (The half, en referència a la mitja hora prèvia a l'espectacle en què es van fer les fotografies), i s'exposa, a més, al Museu del Teatre de Londres.
Daniel Day-Lewis apareix amb 30 anys al camerino del National Theatre de Londres. Era el 1986, i el guanyador de dos Oscars --l'últim, per Pozos de ambición-- en aquells temps ja havia protagonitzat pel.lícules com La meva preciosa bugaderia i Una habitació amb vista, però seguia fidel a la seva formació als escenaris amb l'obra Els futuristes, a les ordres de Richard Eyre. L'indiscret Annand també va accedir a aquells moments d'intimitat que per a alguns actors com Kevin Spacey, a punt d'interpretar el seu primer shakespeare (Ricard II, al teatre que avui dirigeix, l'Old Vic de Londres, el 2005), són "d'un terror miserable".
Les instantànies recullen aquells ritus. Amb silenci i les fotos d'un buda i de Sid Vicious de Sex Pistols n'hi ha prou perquè Daniel Radcliffe deixi enrere Harry Potter i es concentri abans de sortir i despullar-se a l'obra Equus. A Vanessa Redgrave només li cal una tassa de te, mentre que Ewan McGregor i Jeremy Irons tan sols demanen un cigarret.

Estic fent proves. Avui m'ha fet gràcia enganxar una noticia del diari. No em sorprèn gens l'actitut de la Vanessa Redgrave, actriu magnífica.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Hola

Hola, sóc nou en aquesta cosa dels blocs. La veritat és que no sé si hi escriuré, però jugant jugant he creat aquesta cosa, que per cert no és gens difícil. La dificultat penso que serà mantenir-lo viu, pobrissó. Ja sé que n'hi han molts i de molt bons, però tampoc n'espero gaire cosa més que passar-m'ho bé de tant en tant escrivint lo que em passi pel cap. Doncs apa, vaig a penjar aquestes ratlles de benvinguda a aquest espai apassionant que és internet. Si algú em llegeix, què vuleu que us digui, doncs gràcies per endavant. Salut.