dissabte, 1 de novembre de 2008

Obama


Dimarts que ve se celebraran les eleccions a EEUU. Tot el món pendent de qui guanyarà. A mi m'agradaria que guanyés l'Obama, naturalment. En política exterior no sé si hi haurà massa canvis, l'imperi és l'imperi, i els interessos del seu pais al món els defensen tant demòcrates com republicans; la invasió de Cuba a Bahia Cochinos la va aprovar el president Kenedy malgrat que , segons sembla, no estava massa convençut de l'operació. Tot i així ha promès retirar les tropes d'Irak i probablement el nivell d'agresivitat no serà el mateix que amb el guerrer Bush o McCain. Els canvis més importants poden esdevenir a l'interior on, després de vuit anys de desgavell ultracapitalista que ha portat al món a la misèria, els demòcrates tenen un camp adobat per portar a terme polítiques socials a dojo.
Hi ha un aspecte que m'agradaria remarcar i és el fet que Obama sigui negre. Fa quatre dies els negres a EEUU estaven marginats i eren considerats ciutadans de segona. Què ha portat a aquest canvi tant important? Hi havia moviments de tota mena que demanaven la igualtat entre races als anys 60, alguns de violents i d'altres que feien de la no violència la seva arma. Un d'ells, el que liderava el malaurat pacifista Martin Luther King, va ser decisiu per tal d'aconseguir que els negres aconseguissin el reconeixement d'igualtat. En aquestes societats avançades les solucions pacífiques sempre són les que acaben per transformar malgrat que necessiten molt de temps per aconseguir arrelar. La igualtat de races, a nivell de convivència a EEUU, probablement encara no s'hagi aconseguit del tot, però si Obama surt elegit president, pot ajudar molt a acabar la feina de fer del seu país el lloc de llibertat per a tothom que Luther King va somniar un dia.