Maià de Montcal 2008

Diumenge passat vàrem anar amb la Carme a l'homenatge a l'Ernest Lluch que organitza cada any, d'ençà de la seva mort assassinat per ETA, la federació de les comarques gironines del PSC a Maià de Montcal, on està enterrat. Aquest any van parlar el President de la Generalitat, José Montilla, el Secretari general del PSE, Patxi López, la Marina Geli, en Joaquim Nadal i en Lluis Mª de Puig. Era un matí assolellat, s'hi estava bé. Una coral de Banyoles va cantar diverses cançons, molt emotives totes. A mi em va agradar sobretot Amor particular d'en Llach.
És un acte emocionant, trist perquè recordem al polític absent, alhora ple de la força que dóna la convicció d'estar fent un homenatge a un home bo, ple de raó. L'Ernest va ser un d'aquells polítics que connecten amb el poble fàcilment. Era un gran intel·lectual, però alhora una persona propera. Com varen dir en el seus parlaments els que ens van dirigir la paraula, era un home de passions. Passió per la llibertat, pel socialisme, pel PSC, per Catalunya, pel Barça.
Era un goig sentir-lo parlar en la tertúlia que setmanalment feia a La Ventana de la Ser. Podia opinar de tot, sempre sabia estar a l'alçada de la conversa.
Va ser una mort absurda, inútil, que no va portar cap benefici a ningú i molta tristesa a moltíssima gent.