divendres, 30 d’octubre del 2009

Tenim feina

Publico avui aquest article d'en Joan Ferran pel valor que té a Santa Coloma, (la meva Santa Coloma) després de la publicació ahir d'una carta al Diari de Girona.

QUE FER ?

Cal reaccionar i - a “Can PSC”- hem reaccionat de manera contundent.

L’allau de casos vinculats a temes de corrupció afecta a tota la societat, és cert, però en el terreny de la política prenen un caire encara més preocupant que en una activitat privada.

La corrupció en els àmbits de l’Administració, o dels partits, afecta la credibilitat de la democràcia i la dels seus mecanismes de participació. La sospita de que l’objectiu del polític és l’enriquiment personal i la projecció del seu ego ens situa en una espiral perillosa on el desencant ocupa el lloc de l’esperança de canvi positiu. Els partits hem de reaccionar - encara més - del que s’ha fet. Cal establir- encara més - mecanismes correctors i de control públic per tal d’ evitar afers com els viscuts els darrers mesos.

Però, dit això, també cal alertar a la ciutadania sobre els aprofitats que volen créixer i volar en globus, fins el cel de la notorietat, enlairats pels gasos pestilents que genera la corrupció.

En època de crisi, en moments d’incertesa i desorientació, els oportunistes troben l’atmosfera ideal per predicar l’apocalipsi i oferir-se com els salvadors. Compta!. L’ instrumentalització mesquina dels problemes -que hi són- pot donar ales a populistes barats que facin encara més complicat viure en una democràcia moderna i neta.

Cal actuar i no s’hi valen excuses de cap tipus. El distanciament, la pèrdua de confiança entre la societat i la política pot refer-se, però, exigeix la contribució de tothom.
Dels partits, òbviament; dels mitjans de comunicació també: fent pedagogia i no sensacionalisme, posant el valor i la capacitat del sistema per depurar-se a ell mateix. Dels ciutadans: exigint el que calgui i no caient en els cants de sirena provinents del marges, dels predicadors i messies.

Cal reaccionar, i fer-ho de manera efectiva, sense por, amb el cap fred.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Parella de tres

Aquest vers l'he fet amb motiu del casament de l'Elia i en Carles.


PARELLA DE TRES



L'Elia i en Carles, un dia
es van preguntar: quina en farem?
Un dia, En Carles i l'Elia
van dir: ens casarem abans de l'hivern.

I ho van fer d'allò més bé,
van fer un bon casori,
sense massa rebombori,
que és el que més els convé.

El que passa és que ara son tres,
de cop s'han convertit en un trio
d'aquells que no són cap “lio”,
els dos ara són un de més.


Potser algú dirà, maliciós:
“aquests dos es van tirar l'ham,
van fer Pasqua abans del Ram
i passiu bé a la parella de dos”.

Doncs no, no és aquest el motiu,
és que són gent moderna,
que diuen no a la caverna,
i no volen fer la viu-viu.

Sembla que va ser a les illes,
tot escoltant la remor del mar
on el nen van encarregar,
tot dient: “tu, tira milles”.

D'unes vacances en fou resultat,
fins i tot fa un xic de gràcia,
i que sigués a Gran Canaria
també n'és gran casualitat.



Casual dius? Què vols que et digui,
que la germana vagi a visitar
al germà que viu mar enllà,
és lògic, es miri per on es miri.

I, després d'anades i vingudes,
quan l'Aniol ja corre els cent,
es van dir: “ara és el moment,
ja n'hi ha prou de mogudes”.

“És el moment de que ens casem,
és hora de posar seny
que el nano ja ens empeny;
agafarem cadascun un rem”.

Ara, a remar tots dos alhora,
sense perdre mai el nord,
caldrà que us poseu d'acord,
això en una parella, enamora.

Tindreu un bon sostre
amb vistes a l'Empordà,
això serà a no tardar,
una bona casa, ben vostra.

Tindreu molt d'espai,
per si en un descuit
la parella es fa de vuit,
millor que no, quin desmai!

Doncs apa, que sigueu feliços,
tan si sou tres com deu,
feu-vos-ho com vulgueu
i gaudiu del vostre tros.

I fins aquí la història de dos
que en un tres i no res
es converteixen en tres;
això ja està, el poema és clos.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

No tots són iguals

Acabo d'escoltar a la ràdio que la policia ha detingut a l'alcalde de El Ejido junt amb algunes persones més. Fa poca estona parlava a la botiga amb un proveïdor i em deia que hi ha gent que està dient que tot això petarà. Que entre el Gürtel i el PP, en Millet, la crisi, que tots els polítics són iguals, vindrà algun salva pàtries que ho fotrà tot a rodar.
Comentaris típics de temps en que les coses no funcionen. Del PP i el seu Gürtel i en Millet, ja s'en cuidarà la justícia. La crisi, ja passarà, costarà més o menys però ja s'arreglarà, a l'espera de que el capitalisme ens en regali una altra. Lo que no hi ha maneres de solucionar és aquesta desconfiança cap als polítics. La percepció que té la gent de que tots són iguals i que només volen embutxacar-se tot el que puguin, ha arrelat prou bé i no hi ha maneres de trobar-li l'antídot.
No és veritat. La immensa majoria de la gent que es dedica a la política és honesta. Tan sols una petita part té la intenció de servir-se del càrrec per enriquir-se. Si tots els polítics fossin corruptes aquest país no s'aguantaria per cap costat.
La desconeixença de com treballen, de com es dediquen a les seves feines a l'administració en el nivell que sigui, és lo que provoca aquests recels. I és complicat de rebatre aquests arguments catastrofistes quan surt alguna noticia de corrupció política. Ens calen molts anys de democràcia encara per tal de que la gent confiï en els polítics.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Per molts anys


Avui aquesta criatura, el bloc vull dir, fa un any. Quan el vaig fer no sabia on arribaria. Fer-lo va ser molt fàcil però en aquell moment ja vaig pensar que lo difícil seria mantenir-lo viu. Amb alts i baixos, constants canvis de format, moments en que, pobret, l'he tingut una mica abandonat, hem arribat al primer aniversari bloquero. I amb ganes d'arribar a apagar les dues espelmes.
El motiu pel qual el vaig crear segueix més vigent ara que al principi: ha de ser una eina important que ens ha d'ajudar a l'Agrupació socialista de Santa Coloma a arribar al poble a les eleccions municipals del 2011. I guanyar-les; i que la meva ciutat tingui un alcalde socialista durant quatre anys. L'objectiu és ambiciós per no dir agosarat, però tenim l'obligació de treballar per aconseguir-ho. En primer lloc perquè som un partit de govern; la presència del PSC al món municipal català és important, decisiva. Perquè, doncs, Santa Coloma ha de ser menys? En segon lloc el resultat de les eleccions generals del 2008 ens deia que hi ha una gran quantitat de gent de Santa Coloma, un 40% exactament, que segons en quines circumstàncies està disposada a votar socialista. Ja sé que els factors que impulsen el vot no són els mateixos en unes generals que en unes municipals, que el factor llista, sobretot el del cap de llista, en unes municipals és decisiu, però les generals ens van dir que hi ha 2085 persones a Santa Coloma que estan disposades a agafar la nostra papereta de vot si el projecte els engresca. I aquesta és precisament la nostra feina: fer una llista i un programa engrescador.
Per molts anys, doncs, bloc amic. Prometo avui davant de tots els deus de la xarxa que et cuidaré, et mimaré i, poc a poc, t'aniré donant publicitat. I el maig del 2011 ho celebrarem amb una bona copa de cava. O dues.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

L'Espert


En una entrevista que li van fer a la tele l'altre dia, la Núria Espert va dir que no era creient. Jo tampoc ho sóc. A vegades penso que quan em mori, si m'he equivocat, em trobaré un senyor amb barba i cara d'emprenyat, amb els braços plegats i movent els dits d'una mà com si estigués tocant el tambor diguen-me: "i ara què, eh?". Doncs bé, si em fot a l'infern i m'hi he de trobar a la Espert (per descreguts, no per res més), ja hi estic d'acord.
Em vaig enamorar d'ella i ella em va fer estimar el teatre fa molts anys amb una Yerma que li vaig veure a Barcelona. M'ha quedat a la memòria aquella espècie de llit elàstic que cobria tot l'escenari i per el que ella es movia explicant la vida d'aquella dona que no podia tenir fills. A la meva adolescència li va impactar aquell drama explicat amb la força d'aquella actriu magnífica.
Més tard l'he tornat a veure al Lliure interpretant La Celestina. M'ha quedat pendent de veure-la en una de les obres que la van fer famosa: Medea.
Estava fantàstica a la entrevista de la tele explicant coses de la seva vida, de com afrontar una representació amb un mal de panxa o una grip, de que un dels seus espais preferit és el seu llit, on li agrada llegir o veure la televisió. Parlava del seu home, l'Armando, amb un amor que ha perdurat malgrat que ell ja fa temps que va marxar.
Tinc el teatre, com moltes altres coses, aparcat. El trobo a faltar i espero poder veure a la Espert en alguna obra en aquest món abans de que ens trobem a l'infern.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

A l'escola

Ahir a la tarda vaig començar el primer dels cursos que penso fer a l'Escola Xavier Soto del PSC. Segurament que també aniré a algun que es faci a la Federació de Girona, però de moment el que m'ha interessat el fan a Cornellà. Per cert, que quasi arribo tard, la línia cinc del metro està en obres, ens van fer baixar quatre o cinc estacions abans i, com que no sabia on era, vaig agafar un taxi. Tot arreglat? Sí, sí, i un be negre. El taxista era francès. Parlava castellà, però l'accent el delatava. Fins aquí tot molt bé, a mi tant se me'n fa si el que em porta és francès, rus o de Castanyet; el que em fot és veure que el rellotge s'acosta perillosament a les sis i ell, el francès, a cada semàfor agafa la guia i comença a buscar desesperadament o va polsant el gps i que aquest, hi ha un moment que es queda en blanc. Tant en blanc com ho estava el francès i suposo que la meva cara. Bé, a la fi vàrem arribar a l'Escola amb una mica de retard i onze euros menys a la butxaca del que era previst.
El curset, molt bé. Pura teràpia de xoc. La cosa va d'oratòria i, com que consta de vuit hores, el profe ens va fer anar al gra, o sigui: aixeca't i explica la teva vida en tres minuts davant d'una colla de desconeguts. La descàrrega d'adrenalina, al menys en el meu cas, va ser important. Em va costar arrencar però quan li vaig agafar l'onda i començava a trobar-me com quan faig mítings tot sol fent botifarres, es va acabar el temps. Després, a la segona vegada que ens va fer parlar, ja estava més tranquil.
Ja li agafaré el to. He de retrobar aquell estat d'inconsciència que tenia al principi de la meva activitat política (d'això ja fa més de trenta anys, uf!) que em permetia posar-me al davant d'auditoris de tres centes persones i no entrebancar-me i, a més a més, que em felicitessin. Si aconsegueixo aquell puntet i ho ser combinar amb la experiència dels anys, me'n puc anar sortint prou bé. Dimarts que ve hi torno, ja voldria que sigués avui mateix. I no agafaré cap taxi, per si de cas els francesos.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Ressò d'octubre

Aquest és l'article que l'Agrupació del PSC de Santa Coloma publiquem al Ressò.


Des de fa uns mesos moure's per Santa Coloma comporta una certa incomoditat. Caminant pels carrers ens trobem tot un seguit d'obres que dificulten la mobilitat i fan que activitats tan senzilles i agradables com pot ser anar a comprar o passejar resultin feixugues. Bona part d'aquestes tasques als carrers provenen del Fons Estatal d'Inversió Local (Pla Zapatero) que el govern socialista espanyol ,en el qual hi participa el PSC amb dos ministres, va crear amb l'objectiu de combatre l'efecte més nociu de la crisi econòmica: l'atur. Obres als carrers del centre del poble amb la Rambla com a eix principal, els carrers Raval, Major, Vallors, la urbanització de la zona del pavelló dels Saioners i la instal·lació de plaques solars al pavelló de la Nòria, conformen tot aquest seguit d'actuacions provinents del Pla Zapatero.
Tanmateix l'impacte econòmic sobre Santa Coloma de les subvencions que han arribat des de les diferents administracions en les que el PSC hi governa és molt més elevat. D'ençà de les últimes eleccions municipals tot un seguit d'obres s'han realitzat o estan en procés d'execució a Santa Coloma amb fons distribuïts tant des de la Generalitat, el Govern Central o la Diputació, en les quals el PSC en forma part dels diferents governs.
L'arranjament de la carretera vella de Girona que s'ha fet durant els dos governs de progrés de la Generalitat presidits pels Presidents Maragall i Montilla ha suposat fer realitat una demanda que la població del nostre poble venia fent des d'anys enrere. La creació de la ATM (Agència del Transport Metropolità) l'any 2006, entitat que coordina el transport públic, ha suposat un augment de les línies d'autobús amb les poblacions veïnes, cobrint el dèficit ancestral de comunicació amb Girona, sobretot. L'ampliació de la Biblioteca Joan Vinyoli, la subvenció des del Pla únic d'obres i serveis per a la Casa de la Paraula, la construcció de l'escola de primària Castell de Farners i la implantació de l'Escola Oficial d'Idiomes són unes inversions provinents de la Generalitat que han fet possible que Santa Coloma pugui gaudir d'aquests equipaments.
Així mateix el Govern Central ha contribuït amb una subvenció de mig milió d'euros per a la construcció de La Casa de la Paraula, la Diputació ha aportat mig milió d'euros per a la piscina coberta i el Consell Català de l'Esport quasi un milió.
Si a tot això li ajuntem l'acció de govern que a través del Grup Municipal Socialista estem fent a l'Ajuntament de Santa Coloma, es pot entendre que la satisfacció dels militants i simpatitzants socialistes del nostre poble està més que justificada. La nostra voluntat de servei a la gent de Santa Coloma es veu materialitzada en totes aquestes obres i serveis, en la prestació dels quals hi participem els socialistes en el diferents nivells administratius. La raó de ser de l'Agrupació socialista de Santa Coloma és aquesta: servir a la nostra ciutat i a tots els seus habitants.

Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners