A l'escola

Ahir a la tarda vaig començar el primer dels cursos que penso fer a l'Escola Xavier Soto del PSC. Segurament que també aniré a algun que es faci a la Federació de Girona, però de moment el que m'ha interessat el fan a Cornellà. Per cert, que quasi arribo tard, la línia cinc del metro està en obres, ens van fer baixar quatre o cinc estacions abans i, com que no sabia on era, vaig agafar un taxi. Tot arreglat? Sí, sí, i un be negre. El taxista era francès. Parlava castellà, però l'accent el delatava. Fins aquí tot molt bé, a mi tant se me'n fa si el que em porta és francès, rus o de Castanyet; el que em fot és veure que el rellotge s'acosta perillosament a les sis i ell, el francès, a cada semàfor agafa la guia i comença a buscar desesperadament o va polsant el gps i que aquest, hi ha un moment que es queda en blanc. Tant en blanc com ho estava el francès i suposo que la meva cara. Bé, a la fi vàrem arribar a l'Escola amb una mica de retard i onze euros menys a la butxaca del que era previst.
El curset, molt bé. Pura teràpia de xoc. La cosa va d'oratòria i, com que consta de vuit hores, el profe ens va fer anar al gra, o sigui: aixeca't i explica la teva vida en tres minuts davant d'una colla de desconeguts. La descàrrega d'adrenalina, al menys en el meu cas, va ser important. Em va costar arrencar però quan li vaig agafar l'onda i començava a trobar-me com quan faig mítings tot sol fent botifarres, es va acabar el temps. Després, a la segona vegada que ens va fer parlar, ja estava més tranquil.
Ja li agafaré el to. He de retrobar aquell estat d'inconsciència que tenia al principi de la meva activitat política (d'això ja fa més de trenta anys, uf!) que em permetia posar-me al davant d'auditoris de tres centes persones i no entrebancar-me i, a més a més, que em felicitessin. Si aconsegueixo aquell puntet i ho ser combinar amb la experiència dels anys, me'n puc anar sortint prou bé. Dimarts que ve hi torno, ja voldria que sigués avui mateix. I no agafaré cap taxi, per si de cas els francesos.