dissabte, 26 de setembre del 2009

Festa Major i Alzheimer

Avui he anat a buscar a la meva mare a casa de la meva germana. És Festa Major i ha anat  a dinar amb ella. Quan anàvem cap a casa ens hem trobat una plantada de gegants a la plaça. Ens hi hem quedat una bona estona. La Lola estava contenta mirant tant als gegants com a tot el personal que voltava per allà.
És desconcertant l'Alzheimer, ja m'ho va dir el neuròleg que la tracta. A la plaça es comportava com una criatura, reia, feia comentaris dels gegants i de cop, parlant amb uns coneguts, ha dit, fent referència a ella mateixa:" Criatures naixem, criatures morim". La dona i jo ens hem mirat amb una expressió de sorpresa i hem fet un gest a l'uníson que deia: "i ara d'on ha sortit això". Jo ja hi estic acostumat, tan aviat té comportaments que denoten que la malaltia va avançant amb una certa rapidesa, com que en té d'altres que fan pensar que no està tan malament. Quan baixa a la botiga es recorda del nom de les clientes de tota la vida i és capaç de portar una conversa amb un mínim de correcció, però tot de cop pot arrencar a cantar un tango o "baixant de la Font del Gat". En fi, caldrà tenir molta paciència, ens haurem d'anar adaptant a la evolució que la malaltia vagi fent i haurem d'anar demanant l'ajut que ens calgui per tal de que tots plegats puguem seguir fent la nostra vida amb una certa normalitat.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Ni carn ni peix

Uns mitjans de comunicació han donat la notícia de que el PSC de Santa Coloma donava suport a una consulta sobre la independència de Catalunya. Un company de l'Agrupació m'ho va preguntar i vam decidir parlar-ne. Aquest dissabte el cafè de can Panxo es va convertir en una reduïda reunió en la qual hi érem presents quatre militants. En Pere ens va explicar d'on venia la notícia. En una junta de govern de l'Ajuntament es va consensuar que en el cas de que alguna entitat del poble demanés fer una consulta no es posaria cap impediment. Cap impediment, remarco la frase. És clar que no és el mateix donar suport que no posar impediments. Lo que em pregunto és si la noticia es va entregar tergiversada als mitjans o van ser aquests els que la van publicar malament. També vull dir que l'Alcalde, després d'haver pres aquesta decisió a la junta de govern va parlar amb els vailets independentistes de La Sega, als quals jo els compro les roses de Sant Jordi cada any, i els va dir que podrien comptar amb el suport de l'Ajuntament. Fets com aquest i d'altres que vaig coneguen últimament, em fan entreveure el perfil de l'Alcalde del meu poble. I, per tant, a hores d'ara em costa molt poc endevinar d'on pot provenir la falsedat de la notícia que va aparèixer als mitjans de comunicació. Més si tenim en compte que la regidoria d'informació és de CIU.
L'Artur Mas en una reunió de CIU va parlar de tot menys de les consultes. CIU en estat pur.Compte que no anéssim massa lluny; som i no som; estem però sense estar-hi massa; donem suport però hem de procurar que no espantéssim a la clientela més moderada; traiem el nas però ens en retirem aviat, no fos cas que ens l'enganxéssim; a la junta de govern pactem una cosa amb els socis (ERC i PSC) i a la premsa li diem lo que ens convé. Fa tants anys que escolto aquesta cançò que ja és això, la cançó enfadosa.
Cada dia que passa estic més còmode en el meu partit. Tenim uns fonaments, unes línies ben traçades i no ens en movem per anar a esgarrapar quatre vots, malgrat que hi hagi moments en que això ens pugui portar problemes. Em sembla bé, ho dic sincerament, que partits independentistes intentin aconseguir els seus objectius mitjançant la mobilització de la ciutadania, penso que hi tenen tot el dret del món, malgrat que jo no ho comparteixi. Però aquest doble joc de CIU, aquesta hipocresia que constantment marca la seva forma de comportar-se, és escandalosa i penso denunciar-ho al meu poble quan sigui el moment.

divendres, 18 de setembre del 2009

La nova escola


Avui ha vingut a Santa Coloma l'Ernest Maragall, Conseller d'Ensenyament de la Generalitat, a inaugurar l'escola El Castell de Farners. Hi he anat, he fet unes fotos pel nostre butlletí, he estat parlant amb en Pere i la meva germana que és la Tècnica d'Ensenyament de l'Ajuntament. He seguit la visita del Conseller per les aules buscant una foto en la que no hi sortís l'alcalde (demòcrates sí, però passerells tampoc, eh?). Com que tinc una certa pràctica en això de la fotografia he aconseguit, en un descuit del batlle, la foto desitjada. Retallant una mica, a l'imatge hi surten en Maragall, la Roser, directora de l'escola, en Pere i en Rafel. Si a Girona em fan cas serà portada del Per a Santa Coloma.
Després ha vingut l'acte de destapar la placa; en Maragall ha subratllat el fet que no hi apareix el seu nom ja que ha dit que l'escola és el resultat de la feina de tots els que l'han precedit a més d'ell. Llavors ha sigut el moment dels parlaments. Primer la directora, després l'Alcalde i finalment el Conseller. No entraré en lo que han dit. Han sigut uns parlaments correctes, cadascú parlant de la escola des de les competències del seu càrrec. Tot molt correcte.
I aquí és on vull posar l'accent d'aquesta entrada. Ho faré en un aspecte que, malgrat lo obvi i lògic que és, agrada. Al menys a mi m'ha satisfet la sintonia que hi havia entre l'Alcalde i el Conseller. Ja sé, ja sé que no era el dia de barallar-se, però vull senyalar la complicitat que desprenien les paraules dels dos polítics malgrat ser de dos partits diferents. En aquell acte representaven a dues institucions que per sobre de sigles han unit esforços per aconseguir un objectiu comú: obrir una nova escola a Santa Coloma. Repeteixo que no ha d'estranyar, que les institucions han de col·laborar deixant de banda el color polític de cadascuna, però és agradable veure-ho. Després ja veurem la manera de que a les pròximes municipals posem a CIU a l'oposició, però avui deixeu-me fruir d'aquest bany de democràcia que m'he donat.

divendres, 11 de setembre del 2009

Cadascú al seu lloc

Val, jo també hi vull dir la meva sobre la consulta d'Arenys de Munt. Se n'ha parlat tant, s'han expressat tantes opinions de tots colors, que ser original a aquestes alçades és difícil per no dir impossible. No vull ser original, de fet em remeto a les paraules del President de la Generalitat i les subscric plenament. El vaig escoltar una estona a l'entrevista que li va fer en Josep Cuní i em va semblar perfecte lo que deia sobre el tema.
Que una entitat privada vol fer una consulta sobre la independència de Catalunya i legalment ho pot fer, doncs que ho faci. Que l'Ajuntament d'Arenys s'ha de quedar al marge perquè la llei així ho contempla, doncs que s'hi quedi. Que la Falange es vol manifestar i ho pot fer al ser un partit legal i el que demana compleix els requisits que la llei li marca, que es manifesti. La línia és així de clara: complir la llei i tothom tan content.
Ara bé, hi ha un aspecte del tema que no l'entenc encara que me l'expliquin a càmera lenta. Parlo d'una cosa tan important com és la seguretat de la gent que vol exercir un dret constitucional. M'és ben igual si aquest dret és el d'expressar una opinió mitjançant el vot com si és el de manifestació. Tan constitucional és l'un com l'altre i tots dos han de gaudir de les condicions de seguretat i llibertat per tal de que es puguin exercir amb tota normalitat.
El que passa és que tinc la impressió que en aquest cas hi pot haver una situació d'incompatibilitat a l'hora d'exercir els dos drets al mateix lloc i a la mateixa hora. Per dir-ho d'una forma planera: anem a buscar lo que no tenim i ens podem trobar que algú hi prengui mal. Per molta policia que hi hagi em temo que serà difícil controlar als extrems minoritaris que poden coincidir a Arenys. I no ho entenc perquè des del govern de la Generalitat, el Conseller Saura ja havia ordenat que la manifestació de la Falange no es fes el mateix dia de la consulta. Després ve la jutgessa i revoca l'ordre del Conseller i dóna permís per fer la manifestació. Empàtic com sóc vull entendre la posició de la jutgessa i la del conseller, però aquí hi ha alguna cosa que no funciona. La separació de poders és una de les condicions per dir que un règim polític és una democràcia. Doncs separem-ho. Que la justícia dictamini si es pot fer la manifestació i el Conseller d'Interior, que és de qui depèn la Policia, digui com i quan s'ha de produir. La jutgessa sap de lleis i el Conseller entén de seguretat i si aquest diu que hi poden haver problemes se li ha de fer cas. Si algú en surt malparat els únics que hi guanyaran seran els provocadors i els enemics de la democràcia. I d'aquests n'hi ha una bona colla que només esperen la seva oportunitat per perjudicar la convivència.