Avui he anat a buscar a la meva mare a casa de la meva germana. És Festa Major i ha anat a dinar amb ella. Quan anàvem cap a casa ens hem trobat una plantada de gegants a la plaça. Ens hi hem quedat una bona estona. La Lola estava contenta mirant tant als gegants com a tot el personal que voltava per allà.
És desconcertant l'Alzheimer, ja m'ho va dir el neuròleg que la tracta. A la plaça es comportava com una criatura, reia, feia comentaris dels gegants i de cop, parlant amb uns coneguts, ha dit, fent referència a ella mateixa:" Criatures naixem, criatures morim". La dona i jo ens hem mirat amb una expressió de sorpresa i hem fet un gest a l'uníson que deia: "i ara d'on ha sortit això". Jo ja hi estic acostumat, tan aviat té comportaments que denoten que la malaltia va avançant amb una certa rapidesa, com que en té d'altres que fan pensar que no està tan malament. Quan baixa a la botiga es recorda del nom de les clientes de tota la vida i és capaç de portar una conversa amb un mínim de correcció, però tot de cop pot arrencar a cantar un tango o "baixant de la Font del Gat". En fi, caldrà tenir molta paciència, ens haurem d'anar adaptant a la evolució que la malaltia vagi fent i haurem d'anar demanant l'ajut que ens calgui per tal de que tots plegats puguem seguir fent la nostra vida amb una certa normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada