La nova escola

Avui ha vingut a Santa Coloma l'Ernest Maragall, Conseller d'Ensenyament de la Generalitat, a inaugurar l'escola El Castell de Farners. Hi he anat, he fet unes fotos pel nostre butlletí, he estat parlant amb en Pere i la meva germana que és la Tècnica d'Ensenyament de l'Ajuntament. He seguit la visita del Conseller per les aules buscant una foto en la que no hi sortís l'alcalde (demòcrates sí, però passerells tampoc, eh?). Com que tinc una certa pràctica en això de la fotografia he aconseguit, en un descuit del batlle, la foto desitjada. Retallant una mica, a l'imatge hi surten en Maragall, la Roser, directora de l'escola, en Pere i en Rafel. Si a Girona em fan cas serà portada del Per a Santa Coloma.
Després ha vingut l'acte de destapar la placa; en Maragall ha subratllat el fet que no hi apareix el seu nom ja que ha dit que l'escola és el resultat de la feina de tots els que l'han precedit a més d'ell. Llavors ha sigut el moment dels parlaments. Primer la directora, després l'Alcalde i finalment el Conseller. No entraré en lo que han dit. Han sigut uns parlaments correctes, cadascú parlant de la escola des de les competències del seu càrrec. Tot molt correcte.
I aquí és on vull posar l'accent d'aquesta entrada. Ho faré en un aspecte que, malgrat lo obvi i lògic que és, agrada. Al menys a mi m'ha satisfet la sintonia que hi havia entre l'Alcalde i el Conseller. Ja sé, ja sé que no era el dia de barallar-se, però vull senyalar la complicitat que desprenien les paraules dels dos polítics malgrat ser de dos partits diferents. En aquell acte representaven a dues institucions que per sobre de sigles han unit esforços per aconseguir un objectiu comú: obrir una nova escola a Santa Coloma. Repeteixo que no ha d'estranyar, que les institucions han de col·laborar deixant de banda el color polític de cadascuna, però és agradable veure-ho. Després ja veurem la manera de que a les pròximes municipals posem a CIU a l'oposició, però avui deixeu-me fruir d'aquest bany de democràcia que m'he donat.