La meva intervenció al ple de constitució del nou consistori de Celrà.

Gràcies, alcalde.

Felicitats alcalde, felicitats a tot el grup de la CUP i a la gent que us ha donat suport. La veritat és que heu tingut un resultat maco de veritat. Vull donar les gràcies, en primer lloc, a un tema que no és menor. Per a nosaltres no va ser un tema menor i demostra que a vegades a la política hi ha el que es diu el joc net, el fair-play.

Parlo dels cartells que es varen penjar als fanals. No sé si la gent ho sap però nosaltres, al no haver-nos presentat a les últimes eleccions ens tocaven un 5 %, una petita quantitat, però l’alcalde va proposar i els dos grups, tant Esquerra com Junts, van acceptar que tots els grups tinguéssim el mateix. I, després de tants anys de no estar aquí, una presència important. I us dono les gràcies als tres grups.

Les gràcies també a la gent que ens ha votat, els 266 electors, al poble en conjunt amb la seva acollida, al personal de l’Ajuntament i a tots els que han fet possible aquest projecte i el partit també.

Des de l’any 1995 que no ens presentem en aquest poble i, per tant, el dia d’avui per a la nostra candidatura és molt important i emotiu, fins i tot. Vull llegir un petit fragment que vaig escriure l’any 2014 i que vaig penjar en el meu blog i que sigui com una reentrada en aquesta casa de la sobirania popular del poble de Celrà.

Vaig dir:

Estic orgullós de pertànyer al PSC, és un partit que recull el meu ideal de justícia social, que és per això que estic en política. Justícia social en el seu sentit més ampli. És a dir, un món just en què no hi hagi diferències de cap tipus, on tothom tingui els mateixos drets i la mateixa capacitat d’accedir als serveis necessaris per tenir una vida digna, independentment del color de la seva pell, de la seva religió, de la seva llengua, del país on visqui. Per a mi no hi ha diferència entre un infant que pateixi mal nutrició a Catalunya o en  un altre país del món. És un ésser humà que pateix i això és injust. Estic orgullós del què ha fet i representa el PSC per a Catalunya, un partit que ha treballat per cohesionar la societat catalana com una prioritat, un partit defensor dels drets nacionals catalans, de la immersió lingüística, de la llengua i la cultura catalanes, un partit històric que defensa la justícia global des de Catalunya.

En un dels fulls que vam passar durant aquests mesos, textualment diu:

Celrà no és indiferent dels pobles del nostre entorn. És un poble viu i, per tant, divers. La diversitat és riquesa, la diversitat amb comprensió, generositat, tolerància es converteix en la millor eina per a una bona convivència. Cal que aportem aquesta diversitat al nostre Ajuntament ja que avui no la té. L’actual consistori no reflecteix la diversitat de pensament polític que Celrà va expressar a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017.

En les últimes eleccions generals del 28 d’abril, més d’una tercera part de la població de Celrà va votar opcions constitucionalistes i, per tant, és bo que en aquest consistori hi hagi algú que defensi aquesta posició. I, per tant, estem molt contents de poder estar aquí i fer-ho.

Malgrat això i tot el que he llegit abans, aquí anem a treballar per a la gent, per a les coses més petites i més ínfimes fins als grans projectes i és el que venim a fer aquí i ho farem des d’aquest humil escó de l’oposició. Seguirem el nostre programa i, per tant, en tot el que podrem ajudar els propers quatre anys aquí estarem amb vosaltres.

Estem passant uns anys que els ajuntaments es converteixen en petits parlaments on parlem i treballem i votem per qüestions que no ens pertocarien, sinó que pertocarien més als parlaments però que ho fem. També serem aquí, defensant la nostra idea. L’altre dia, preparant una mica això, vaig recordar el lema que van presentar els socialistes en les primeres eleccions generals de l’any 1977 on el partit encara no tenia aquesta estructura, amb en Joan Raventós, i amb un lema que per a mi és una declaració de principis i que deia Per una Catalunya lliure, pròspera i sense classes.

Defensarem això, una Catalunya lliure, respectuosa amb la Constitució i amb l’Estatut, una Catalunya lliure en un Estat federal i amb el somni i el projecte d’una Europa unida. Catalunya ha sigut pròspera sempre, però sembla que últimament ens costa més d’arrencar i tant de bo siguem tots capaços, plegats, de fer un país més normalitzat i que aquests milers d’empreses que han hagut de marxar de Catalunya tornin.

I, després, el sense classes. Aquest és el moll de l’os del socialisme i vol una societat justa en tot el seu sentit. I acabo i em dirigeixo a l’alcalde i el grup de la CUP: tindreu un mandat molt plàcid, teniu majoria suficient per tirar endavant tots els projectes que vulgueu. Teniu un mandat amb vuit regidors i teniu un 60 % de vots, que és moltíssim, que us donen suport. Però, precisament, a banda d’aquest 60 % heu de recordar que un 40 % no us ha votat i que l’heu d’escoltar també. I amb un règim parlamentari com és aquest, aquest 40 % el representem els que estem a l’oposició i, per tant, us demano que ens escolteu. Molta sort i moltes gràcies. Endavant.

El socialisme avui

El socialisme avui

Diu el poeta que “tot està per fer i tot és possible”.  Aquest vers d’un poema preciós de Miquel Martí Pol pot tenir, i de fet les té, moltes lectures. Si el llegim amb mirada dels que tenim en el nostre pensament la creença que un món millor és possible i necessari i lluitem perquè  algun dia sigui una realitat, té tota la vigència i la força que la realitat dels temps que estem vivint li donen.

És indubtable que la vida dels humans en el nostre planeta avança cada dia cap a espais de millor qualitat. Les noves tecnologies, aplicades a l’alimentació, la medicina, la cultura, la indústria, provoquen uns nivells de vida cada vegada més grans. Malgrat això segueix pervivint en totes les societats, de les més avançades a les més pobres, una lacra que som incapaços de vèncer: la misèria, la pobresa, les insuportables desigualtats que dibuixen uns sistemes de vida, a hores d’ara encara, inacceptables.

En aquest context, malgrat les crisis que els diferents partits socialistes del món hem patit, els fonaments sobre els que es va construir el pensament socialista segueixen  intactes, necessaris, imprescindibles si volem que algun dia el nostre planeta sigui un lloc en el que les dones i els homes d’arreu hi visquin dignament. Arribar als governs dels països a partir de la voluntat de fer realitat l’ideari del socialisme és l’única via per poder fer possible un món millor, un món just.

Aplicar el model socialista en societats estructurades sobre el capitalisme no és fàcil. Intentar revertir el sistema capitalista amb mesures socials avançades sempre es troba amb la resistència dels més poderosos. La por a perdre el poder, el desig de mantenir permanentment el control de la riquesa i el seu repartiment fa que la alternativa socialista es trobi amb obstacles de difícil superació.

Tanmateix, no tenim alternativa. Si volem canviar un món injust per un altre més humà, més digne, caldrà no perdre mai de vista l’ideari socialista. Caldrà adaptar-lo als temps, donar-li la forma idònia perquè els que més necessiten de reformes profundes per viure millor identifiquin el missatge socialista com el que els permetrà assolir graus més alts de benestar.

Una mostra ben recent de com es pot arribar la aplicar les polítiques socialistes han sigut les mesures adoptades pel govern socialista de Pedro Sánchez, d’un altíssim contingut social destinat a retornar a la societat el què havia perdut en els llargs anys de crisi econòmica. Tan sols els interessos partidistes del nacionalisme català, amb l’interès de guanyar l’hegemonia en l’espai independentista ha ocasionat que els pressupostos presentats pel govern socialista no s’hagin aprovat. Un govern que, a més a més, ha afrontat la situació de Catalunya amb una decisió i valentia com mai s’havia fet.