Parella de tres

Aquest vers l'he fet amb motiu del casament de l'Elia i en Carles.


PARELLA DE TRES



L'Elia i en Carles, un dia
es van preguntar: quina en farem?
Un dia, En Carles i l'Elia
van dir: ens casarem abans de l'hivern.

I ho van fer d'allò més bé,
van fer un bon casori,
sense massa rebombori,
que és el que més els convé.

El que passa és que ara son tres,
de cop s'han convertit en un trio
d'aquells que no són cap “lio”,
els dos ara són un de més.


Potser algú dirà, maliciós:
“aquests dos es van tirar l'ham,
van fer Pasqua abans del Ram
i passiu bé a la parella de dos”.

Doncs no, no és aquest el motiu,
és que són gent moderna,
que diuen no a la caverna,
i no volen fer la viu-viu.

Sembla que va ser a les illes,
tot escoltant la remor del mar
on el nen van encarregar,
tot dient: “tu, tira milles”.

D'unes vacances en fou resultat,
fins i tot fa un xic de gràcia,
i que sigués a Gran Canaria
també n'és gran casualitat.



Casual dius? Què vols que et digui,
que la germana vagi a visitar
al germà que viu mar enllà,
és lògic, es miri per on es miri.

I, després d'anades i vingudes,
quan l'Aniol ja corre els cent,
es van dir: “ara és el moment,
ja n'hi ha prou de mogudes”.

“És el moment de que ens casem,
és hora de posar seny
que el nano ja ens empeny;
agafarem cadascun un rem”.

Ara, a remar tots dos alhora,
sense perdre mai el nord,
caldrà que us poseu d'acord,
això en una parella, enamora.

Tindreu un bon sostre
amb vistes a l'Empordà,
això serà a no tardar,
una bona casa, ben vostra.

Tindreu molt d'espai,
per si en un descuit
la parella es fa de vuit,
millor que no, quin desmai!

Doncs apa, que sigueu feliços,
tan si sou tres com deu,
feu-vos-ho com vulgueu
i gaudiu del vostre tros.

I fins aquí la història de dos
que en un tres i no res
es converteixen en tres;
això ja està, el poema és clos.