dijous, 20 de maig de 2010

En Laporta

No m'ha agradat mai en Joan Laporta. No tinc res en contra de la seva ideologia política, és respectable com qualsevol d'altre que actuï dintre de les normes democràtiques. El que no m'agrada d'ell és la seva manera de fer. En les últimes eleccions autonòmiques, quan va esmorzar amb en Mas, prenguen així partit de forma clara per un dels candidats, penso que va fer un acte que el president del Barça mai hauria de fer. Després, al cap de dos dies crec, va repetir l'esmorzar amb en José Montilla, suposo que perquè se li va demanar; jo no sé si ho hauria fet. Des d'aquell dia no m'ha caigut mai més bé. Ara, quan ja s'acosta la fi del seu mandat, es dedica a criticar a en Sandro Rosell amb una arguments demagògics quan penso que hauria de ser imparcial. I repeteixo que no tinc res en contra del seu pensament polític, al contrari; penso que és lògic i fins i tot bo que a Catalunya hi hagi gent que defensi la utopia independentista. És el personatge i les seves maneres de fer que no m'agraden.