Patxi Lehendakari

Aquesta és la carta que publicaré al Ressò del mes que ve.

Patxi López

Cada any la Federació de les comarques gironines del PSC ret un homenatge a l’Ernest Lluch al cementiri de Maià de Montcal on està enterrat. Aquest any ens va acompanyar en Patxi López, que si tot va bé serà el proper lehendakari d’Euskadi. López va fer un discurs lloant la personalitat del polític català assassinat per ETA al temps que ens va parlar de la seva terra. Em va semblar un home molt preparat, compromès amb el seu país i el projecte socialista. Com sempre va ser un acte molt emotiu. Junt amb Patxi López també hi van assistir el President de la Generalitat, José Montilla, la Consellera Marina Geli, el Conseller Joaquim Nadal , parlamentaris, alcaldes i regidors i militants del PSC. El fet de comptar amb la presència de Lòpez li donava a l'acte un significat especial donada la implicació de l'Ernest Lluch amb Euskadi.
Euskadi està a punt de viure un moment transcendental en la seva vida. El resultat de les passades eleccions autonòmiques ha deixat al PNB, que ha governat durant trenta anys, sense una majoria estable per a governar. Segons sembla, si els pactes a que pugui arribar el PSE fructifiquen, el PNB perdrà el poder i passarà a la oposició. Si això passa podrem dir que una de les peces claus de la democràcia haurà arribat, per fi, a Euskadi. Aquesta peça, imprescindible pel bon funcionament democràtic, és l’alternança en el poder.
I el PNB, naturalment, hi posa tots els entrebancs possibles. A cap partit polític li agrada anar a la oposició, més si ha governat tants anys seguits. El que no em sembla bé són els arguments que fan servir. Això de parlar de cops institucionals , de que els volen fer fora del govern com si allò fos casa seva, està totalment fora de lloc. I aquest argument, recurrent en tots els partits nacionalistes, Patxi López el va desmuntar amb una frase que sintetitza a la perfecció la realitat política de Euskadi: “El PNB és un partit polític, només un partit polític”.
Ara bé, el PSE no ho tindrà fàcil. Per governar haurà de comptar amb el PP i això és una complicació important. A Catalunya aquest problema no el vàrem tenir ja que la alternança es va poder fer amb la coalició de tres partits que estem en el mateix espai ideològic de l’esquerra. Patxi López haurà de mesurar molt bé en tot moment els seus passos i tenir la amplitud de mires que el PNB no ha sabut tenir.
L’esforç, tanmateix, val la pena. Aquest canvi, imprescindible i necessari per a la democràcia i el poble d’Euskadi, ha de comportar que tota una part de la població que fins ara se sentia apartada faci seu el projecte de país i que, a través de l’acció de govern, la gent, tothom, vegi que no hi ha només una possibilitat de fer política, que els països són plurals i que es pot governar amb el mateix compromís des de diferents maneres de pensar. L’alternança és democràcia i a Euskadi està a punt d’arribar.

Manel Roqueta Casalprim