Visca la Democràcia

A mi m'agradaria fer un bloc divertit com el de la Rosa Peroy, però em temo que això serà molt difícil. Ni de bon tros els meus coneixements ni les meves habilitats estan a la seva alçada. A més a més el meu petit espai a la xarxa té la finalitat que té, és a dir: ser una bona eina que acosti el meu missatge polític al meu poble . Clar, fer la política divertida suposo que deu estar reservat a unes poques ments privilegiades. El meu cervell arriba on arriba, és a dir, anar tirant.
Tot aquest encapçalament ve a compte de les paraules que Jordi Pujol va dir ahir en una trobada de CIU en les que blasmava i ridiculitzava la tasca que el govern de la Generalitat està duent a terme especialment en la negociació pel nou finançament. Jo voldria ser original en les meves entrades, repetir-me lo just, o sia poc. Però ja veig que serà difícil, no em deixaran pas. Són pesats com ells mateixos, sempre amb la mateixa cançoneta. Tanmateix hi ha una paraula que va a favor meu: democràcia.
Una democràcia plena comporta que hi hagi alternança en el poder, que un partit que ha governat un temps perdi unes eleccions i passi a l'oposició. Naturalment qui té la paraula és el poble i si el poble vol que un partit governi pels segles dels segles s'ha de respectar, però no és bo. Ja sé que a tots els partits ens agrada poder fer realitat el nostre ideari i estar molts any al govern, però és necessari refrescar la cosa de tant en tant.
Aquesta alternança a més a més provoca una cosa beneficiosa que és la comparació del que es diu a l'oposició amb el que es va fer en el govern. I aquí, després de tants revolts, és on volia anar a parar. Què ens ha de venir a explicar ara en Pujol, què pot exigir a un govern que està lluitant fa temps per aconseguir un finançament que solucioni totes les mancances que té Catalunya i que el finançament actual, pactat entre CIU i el PP de l'Aznar, poca broma eh!, ha sigut incapaç de resoldre. Tant de bo que totes aquestes energies que ara gasten les haguessin tingut quan varen fer la negociació del seu finançament amb el PP. La por que tenen de que de tot això en surti un bon acord, com espero que passarà. El gran objectiu de CIU en aquests moments només és un: desgastar tant com puguin al govern català amb el seu missatge radical per guanyar les eleccions de l'any que ve. Després, una vegada en el poder, ja rebaixarem el to i tornarem a fer la viu viu, deuen pensar. Què voleu que us digui, són tant previsibles pobrissons!