En un dels cursos que vaig fer a l'Escola Xavier Soto del PSC, en un exercici, uns companys van assenyalar la sinceritat com una virtut meva. Un dia, a la botiga, li vaig explicar a una clienta que a segons quins embotits s'hi afegeix sucre. Normalment, als embotits i pernils que contenen nitrificants s'hi posa sucre per afavorir el treball del nitrat; ara no faré una entrada sobre additius alimentaris, no va d'això la cosa i tampoc ho sabria fer. La cosa va de ser sincer i de les seves conseqüències. Passa ara que cada vegada que la clienta em demana pernil salat em diu que li doni d'aquell que no té sucre. Clar, els altres clients que hi ha a la botiga en aquell moment em miren amb cara de no entendre res i em pregunten què és això del sucre i els embotits. A vegades he pensat que potser hauria sigut millor no haver-li explicat a la clienta lo del sucre, però em penso que hi pot haver-hi un problema mèdic pel mig. Tot i que la quantitat que s'hi posa és molt petita jo vaig pensar, quan m'ho va preguntar, que era millor que li digués. És necessari sempre explicar-ho tot?
1 comentari:
Tot és relatiu, Manel.
El pernil salat no és tan salat ni el pernil cuit és dolç.
Al principi del pernil cuit,la gent el comprava pensant que era sense sal i la feinada que vam tenir a explicar que en duia.
Crec que és més complicat el tema de la farina i de les al·lergies.
Però sempre hem de procurar ser sincers i explicar el que podem saber.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada