El debat va transcórrer amb respecte però amb moments de certa duresa. El de CIU i el de Reagrupament van atacar el govern de Progrés amb dades sobretot econòmiques, el d'esquerra defensava el seu referèndum i jo l'obra feta i el projecte federalista. Quan parlava jo i defensava la impossibilitat de la independència, com crec que així serà, hi havia comentaris i rialletes en un sector del públic. Res que no m'esperés. De fet m'esperava alguna pregunta amb to ofensiu però no hi va ser.
Pel que fa a la meva intervenció n'estic content tenint en compte el temps d'inactivitat i que mai havia fet un debat d'aquest tipus. Estava nerviós, però vaig controlar bé les emocions, que eren grans. Mirant-ho fredament vaig tenir un parell d'errors provocats pels nervis. El que més em sap greu és no haver fet servir l'argument de que CIU digui si pactarà amb el PP. L'important era trencar el gel, començar a preparar-me per l'any que ve, anar agafant confiança i això ho vaig aconseguir. Els companys de l'agrupació em van dir que havia donat una imatge serena, tranquil·la, de seny. Si és així vaig estar en la línia del partit. De totes maneres no podria fer-ho de cap altra manera, jo sóc així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada