Ell ho farà possible

Veig una Santa Coloma esplèndida en el futur. Serà una ciutat on no hi faltarà de res, serà un lloc idíl·lic on tots els habitants viurem feliços, immersos en l'abundància i el benestar. A la fi veuré acomplerts uns somnis que mai pensava que es poguessin fer realitat.
Ja veig aquella somniada línia de metro que enllaçarà els barris més allunyats del meu poble. Farem estacions a Santa Coloma Residencial, a Can Malladó, a Farners (amb subestacions a l'ermita i al castell), a la Plaça Farners, a Sant Salvador. Ell ens pagarà la línia 1 del metropolità de Santa Coloma.
La presa, la desitjada i sempre ajornada presa, serà una realitat. I no caldrà fer-la per assegurar l'aigua a les cases, car l'abundància brollarà de les nostres aixetes. A cada llar, a més d'aigua potable de primera qualitat que vindrà directament de les deus més preuades, hi haurà un doll dels vins més famosos de la nostra terra: Priorat, Penedès, els millors caves... I tot això a un preu irrisori. Ell ho pagarà tot.
La presa comportarà que la riera de Sant Salvador sigui un espai que recuperarem definitivament per al nostre esbarjo. La farem navegable. De moment amb un cabdal suficient per fer-hi rafting, surfing, pesquing i tots els ing que se'ns passin pel cap; no hi haurà límit. Més endavant valorarem la possibilitat de que petits creuers, com els que hi ha a la costa, ens portin des de les Fosses a Tordera. Santa Coloma esdevindrà així una ciutat turística de primer ordre. Tot serà possible gràcies a Ell.
Tots i cadascun dels carrers del poble tindran un doble carril ecològic. L'un per a bicicletes, l'altre per al burro català, en direm el carril burro-bici. En els carrers que, per la seva mida, no hi càpiga aquesta infraestructura imprescindible, construirem uns túnels per els quals burros i bicicletes hi transcorrin sense impediments. El món sencer vindrà a veure el nostre poble, capdavanter en sostenibilitat i mobilitat. Ell ho farà possible.
I jo no sé si serà demanar massa, però coneixent-lo, estic segur que Ell ens ho aconseguirà. Estic segur que el 2016 Santa Coloma podrà organitzar uns Jocs Olímpics més macos que els de Barcelona 92. Amb governants com Ell no hi ha límits per a la imaginació, qualsevol desig, per agosarat que sigui, es pot realitzar.
Sí, quan governi Ell, aconseguirà 5000 milions d'euros a l'any ,o més (segur que la setmana que ve seran 6784 els milions que sabrà negociar), perquè Ell ho podrà tot i Santa Coloma i a l'ensems tota Catalunya esdevindrà el mirall del món. Jo sé que hi ha gent que no s'ho creu tot això. Ai! aquesta falta de fe, de confiança amb els nostres líders que no ens deixa avançar. Deixeu-lo fer, deixeu-lo que sigui la nostra llum i la nostra guia, deixeu-lo tornar al Majèstic. Allà ja ho va dir Ell que mai més hauríem de parlar de diners. Bé, potser es va equivocar una mica, però Ell també és humà. Deixeu-lo fer, pel bé de Santa Coloma.

Passejada pel mercat

Aquest matí han vingut a Santa Coloma la senadora Pepa Celaya i la Sònia Marti, candidata a les eleccions europees, la Sònia d'Anglès tal i com l'anomenem amb en Pere. Han estat repartint propaganda del partit durant una estona i ens hem fet unes fotos. Jo tenia feina a la botiga i no he pogut estar gaire estona amb elles. Bé, és una acció més de la campanya, però segueixo pensant que l'element més important de cara a fer vots és el nostre full, el Per a Santa Coloma, que no tenim clar que arribi a temps. A veure si arriba i el podem repartir.

Alternança i món local

Penjo avui la carta que publico al Ressò del juny. Tinc l'impressió que en Quim Torra em contestarà qualsevol cosa que jo digui. Sempre que ho cregui oportú li tornaré la resposta però tampoc vull que això sigui la cançó enfadosa. Aquí està la carta.
Voldria fer un parell de puntualitzacions a la resposta que el Sr. Quim Torra em fa a la meva carta del mes d'abril i que titulava Patxi López. Dels resultats de les eleccions de Catalunya i Euskadi només hi ha una cosa que es correspon i és que dos partits nacionalistes, que de cap manera tenen l'exclusiva del dret a governar, deixen el govern i se'n van a l'oposició. Això és important, necessari i molt beneficiós per al bon desenvolupament democràtic i s'ha d'acceptar amb total normalitat. A part d'això, les realitats de Catalunya i Euskadi són diferents. A Euskadi no es podia repetir el model d'alternança català per una cosa tan simple com que els partits d'esquerra no tenen majoria. Així de senzill.
Pel que fa a l'arribada del PP al govern de Catalunya, ara per ara, només ho ha fet de la mà de CIU. I no era un PP qualsevol, era el del Sr. Aznar, poca broma. I em pregunto si per tal de recuperar el poder CIU repetirà la jugada, malgrat el recurs contra l'Estatut, la campanya contra Catalunya amb motiu del debat estatutari o, més recentment, les posicions contra la llei d'ensenyament que manté el PP. Difícilment veurem mai al PSC pactant amb un partit que fa de l'agressió constant a Catalunya el seu mètode per augmentar uns quants vots.
Pel que fa a l'Ajuntament de Barcelona estic segur que si algun company socialista barceloní va llegir la meva carta va pensar que jo hauria estat molt més maco anant a buscar cargols en vers d'escriure-la. Clar, traslladar el tema de la alternança al món local ens pot portar a unes lògiques contradiccions. Els ajuntaments són com les cases, cadascun és un món. És habitual que el canvi que demanem els partits en ciutats on estem a l'oposició no el volem allà on estem governant. Potser faria riure veure un partit de govern demanant l'alternança.
De totes maneres, si he de ser sincer, quan vaig escriure aquella carta jo pensava en un ajuntament. Naturalment no era el de Barcelona sinó el del meu poble, el de Santa Coloma, per al que somniava que un bon dia arribava la beneficiosa, la necessària alternança.

La campanya

No recordo haver començat mai una campanya electoral així, amb un cubata, un portàtil al davant i escrivint encara no sé ben bé què. Com diu un amic meu: "cosas veredes". Avui, quan he donat per acabat el dia, eren dos quarts de dotze. Tancar la botiga, fer el sopar, menjar el sopar, un bacallà fregit boníssim i pa amb tomàquet, anar a passejar la Chiara (hem anat a veure els cartells que ens van venir a penjar ahir), posar un rentaplats, endreçar la roba seca i estendre una maquinada. Quan he estat de tot això eren, això, dos quarts de dotze ben tocats. I m'he dit tot cofoi: "nano, t'has guanyat un premi". I el premi és aquest, la soledat i tranquil·litat d'un menjador només per a mi sòl, tots ja son a dormir, un cubata, feia mesos que no en prenia cap, i el meu bloc que el tinc una mica desemparat. I aquí estic, teclat a tot drap sense saber com acabarà tot això.
I de que parlaré?, doncs de política, perquè de la feina no en tinc ganes, de la meva vida amorosa tampoc, només faltaria que algú em llegís, del temps em sembla massa tòpic a part de que no hi entenc res i, a més a més de que tan se me'n fot de si plou, neva o fa sol. Parlaré de política.
Bé, tampoc em posaré ara a filosofar i a analitzar les causes de la crisi econòmica. No, el tema d'avui serà molt més bàsic, més de primer d'agrupació com diu en Miquel Iceta. Parlaré de la activitat de l'Agrupació durant la campanya electoral de les europees del dia 7 de juny. Està clar que l'objectiu primer d'aquesta campanya és arrencar tots els vots possibles a Santa Coloma per tal de que el PSC guanyem a Catalunya, el PSOE a Espanya i el PSE a Europa. Intentarem fer una campanya tant potent com podrem, dintre les nostres possibilitats i les directrius que ens marca el partit. El que més em preocupa en aquests moments és si podrem disposar del full informatiu, el Per a Santa Coloma, pel final de campanya. Estic convençut que per les generals va ser una peça clau de la nostra victòria a Santa Coloma. Segurament que no farem cap acte, sí que farem passejades, dilluns que ve ja tenim a la Sònia d'Anglès al mercat, el porta a porta també, un article al Ressò i una carta meva, una penjada de cartells i jo diria que ja ho tindrem fet.
Tanmateix aquestes eleccions per a l'Agrupació tenen una importància doble. Primer guanyar les europees a Santa Coloma i, segon, tenir presència al carrer i si tenim la sort de guanyar, capitalitzar aquesta victòria de cara a les municipals del 2011. Sempre dic que si podem passar un paper agraint el vot després d'haver guanyat, és un tant important que ens apuntem de cara a les munis.
Doncs apa, ja son tres quarts d'una, plego, me'n vaig a dormir que demà hi ha feina. El cubata m'ha sentat de meravella i aquesta estona tot solet també. Apa.

Polítiques d'igualtat

Avui la Federació de les Comarques Gironines ha organitzat una trobada de militants i simpatitzants per parlar de Polítiques d'igualtat. L'acte s'ha celebrat al Consell Comarcal de la Selva i ens han parlat la Pepa Celaya, senadora i la Marian Sais, consellera de formació de la Federació.
La Pepa i la Marian ens han explicat quina és la situació de la dona avui i han fet un repàs de quina ha sigut la evolució els últims anys pel que fa a l'assoliment de majors quotes d'igualtat. Si bé hi han hagut avenços importants tan l'una com l'altre han assenyalat que encara queda molt de camí per arribar a aconseguir una igualtat total entre home i dona. La Pepa ha assenyalat que tot un seguit de lleis estan ajudant a fer aquest difícil camí i que sense elles no seria possible aconseguir-ho.
Després hi ha hagut un torn de paraules que ha estat interessant i, en certs moments, tens.
Ara penso que és el moment de que des de les agrupacions, a cada poble, fem un seguit d'accions que ajudin a assolir aquesta igualtat.

Visca la Democràcia

A mi m'agradaria fer un bloc divertit com el de la Rosa Peroy, però em temo que això serà molt difícil. Ni de bon tros els meus coneixements ni les meves habilitats estan a la seva alçada. A més a més el meu petit espai a la xarxa té la finalitat que té, és a dir: ser una bona eina que acosti el meu missatge polític al meu poble . Clar, fer la política divertida suposo que deu estar reservat a unes poques ments privilegiades. El meu cervell arriba on arriba, és a dir, anar tirant.
Tot aquest encapçalament ve a compte de les paraules que Jordi Pujol va dir ahir en una trobada de CIU en les que blasmava i ridiculitzava la tasca que el govern de la Generalitat està duent a terme especialment en la negociació pel nou finançament. Jo voldria ser original en les meves entrades, repetir-me lo just, o sia poc. Però ja veig que serà difícil, no em deixaran pas. Són pesats com ells mateixos, sempre amb la mateixa cançoneta. Tanmateix hi ha una paraula que va a favor meu: democràcia.
Una democràcia plena comporta que hi hagi alternança en el poder, que un partit que ha governat un temps perdi unes eleccions i passi a l'oposició. Naturalment qui té la paraula és el poble i si el poble vol que un partit governi pels segles dels segles s'ha de respectar, però no és bo. Ja sé que a tots els partits ens agrada poder fer realitat el nostre ideari i estar molts any al govern, però és necessari refrescar la cosa de tant en tant.
Aquesta alternança a més a més provoca una cosa beneficiosa que és la comparació del que es diu a l'oposició amb el que es va fer en el govern. I aquí, després de tants revolts, és on volia anar a parar. Què ens ha de venir a explicar ara en Pujol, què pot exigir a un govern que està lluitant fa temps per aconseguir un finançament que solucioni totes les mancances que té Catalunya i que el finançament actual, pactat entre CIU i el PP de l'Aznar, poca broma eh!, ha sigut incapaç de resoldre. Tant de bo que totes aquestes energies que ara gasten les haguessin tingut quan varen fer la negociació del seu finançament amb el PP. La por que tenen de que de tot això en surti un bon acord, com espero que passarà. El gran objectiu de CIU en aquests moments només és un: desgastar tant com puguin al govern català amb el seu missatge radical per guanyar les eleccions de l'any que ve. Després, una vegada en el poder, ja rebaixarem el to i tornarem a fer la viu viu, deuen pensar. Què voleu que us digui, són tant previsibles pobrissons!

La Chiara

Aquesta és la meva xixa, la Chiara, la patufis. El dia que la esquilem en sortirà una gosseta Schnauzer, mes o menys, ara, de moment, és la xixa. Aquesta foto la he fet amb la webcam, a veure com ha quedat.

Blocs a l'atzar

A vegades ,quan tinc dubtes de si una paraula o expressió pot ser correcte, l'escric en el google a veure què passa. No em sol fallar i, a vegades, em dona sorpreses. Avui n'he tingut una quan he buscat una paraula que a vegades faig servir quan parlo amb la meva gossa, la Chiara. "A l'ensems", aquest és el mot en qüestió, m'ha portat, com a primera entrada del google al bloc de la Rosa Peroy, una dona nascuda a Lleida i que, segons ella, està ubicada al seu Afganistan particular. És divertit el bloc, la noia té gràcia quan escriu, l'entrada " l'ensems" m'ha portat a un escrit que va publicar el setembre de l'any passat en el que explica la seva peripècia amb uns mossos a la carretera.
Ho seguiré fent de tant en tant de buscar blocs a l'atzar i,quan en trobi un de bo, l'incorporaré.

El cafè

Feia dies que no fèiem el cafè a can Panxo amb en Pere. Hem agafat la costum de preparar les ordres del dia de les reunions de la Agrupació tot fent un cafè. El que passa és que fem una repassada a tots els temes possibles i l'ordre del dia la decidim els cinc últims minuts de la trobada. Avui ha passat el mateix, però val la pena, hem parlat de les eleccions del 2011, de les possibles propostes en les que es pot basar el programa electoral. I, com sempre, hem estat molt d'acord. Hem de ser valents, hem de presentar un programa valent, que doni solucions a les mancances que té Santa Coloma. La gestió que CIU ha fet des de les primeres eleccions pot semblar correcte sempre que no es vulgui plantejar la solució dels grans problemes que té la nostra ciutat. I això és el que ha fet CIU. Caldran accions que resolguin mancances bàsiques, que afecten a la vida quotidiana de la gent. En definitiva, caldrà fer un programa d'esquerres, socialista. Les propostes concretes vindran després d'una anàlisi molt treballada en la qual l'assessorament del partit serà bàsic.

Vaig provant

He fet un altre canvi a la plantilla. El dia que decideixi fer públic l'existència d'aquest bloc, si és que les circumstàncies ho permeten, deixaré de canviar coses. Tal i com ha quedat ara m'agrada, només voldria posar el meu nom al títol en minúscules i no em deixa.

Patxi Lehendakari

Aquesta és la carta que publicaré al Ressò del mes que ve.

Patxi López

Cada any la Federació de les comarques gironines del PSC ret un homenatge a l’Ernest Lluch al cementiri de Maià de Montcal on està enterrat. Aquest any ens va acompanyar en Patxi López, que si tot va bé serà el proper lehendakari d’Euskadi. López va fer un discurs lloant la personalitat del polític català assassinat per ETA al temps que ens va parlar de la seva terra. Em va semblar un home molt preparat, compromès amb el seu país i el projecte socialista. Com sempre va ser un acte molt emotiu. Junt amb Patxi López també hi van assistir el President de la Generalitat, José Montilla, la Consellera Marina Geli, el Conseller Joaquim Nadal , parlamentaris, alcaldes i regidors i militants del PSC. El fet de comptar amb la presència de Lòpez li donava a l'acte un significat especial donada la implicació de l'Ernest Lluch amb Euskadi.
Euskadi està a punt de viure un moment transcendental en la seva vida. El resultat de les passades eleccions autonòmiques ha deixat al PNB, que ha governat durant trenta anys, sense una majoria estable per a governar. Segons sembla, si els pactes a que pugui arribar el PSE fructifiquen, el PNB perdrà el poder i passarà a la oposició. Si això passa podrem dir que una de les peces claus de la democràcia haurà arribat, per fi, a Euskadi. Aquesta peça, imprescindible pel bon funcionament democràtic, és l’alternança en el poder.
I el PNB, naturalment, hi posa tots els entrebancs possibles. A cap partit polític li agrada anar a la oposició, més si ha governat tants anys seguits. El que no em sembla bé són els arguments que fan servir. Això de parlar de cops institucionals , de que els volen fer fora del govern com si allò fos casa seva, està totalment fora de lloc. I aquest argument, recurrent en tots els partits nacionalistes, Patxi López el va desmuntar amb una frase que sintetitza a la perfecció la realitat política de Euskadi: “El PNB és un partit polític, només un partit polític”.
Ara bé, el PSE no ho tindrà fàcil. Per governar haurà de comptar amb el PP i això és una complicació important. A Catalunya aquest problema no el vàrem tenir ja que la alternança es va poder fer amb la coalició de tres partits que estem en el mateix espai ideològic de l’esquerra. Patxi López haurà de mesurar molt bé en tot moment els seus passos i tenir la amplitud de mires que el PNB no ha sabut tenir.
L’esforç, tanmateix, val la pena. Aquest canvi, imprescindible i necessari per a la democràcia i el poble d’Euskadi, ha de comportar que tota una part de la població que fins ara se sentia apartada faci seu el projecte de país i que, a través de l’acció de govern, la gent, tothom, vegi que no hi ha només una possibilitat de fer política, que els països són plurals i que es pot governar amb el mateix compromís des de diferents maneres de pensar. L’alternança és democràcia i a Euskadi està a punt d’arribar.

Manel Roqueta Casalprim

Xerrada amb en Pere

Avui he tingut una conversa amb en Pere Garcia, més breu de lo que m'hauria agradat, d'aquelles que m'agrada dir profitoses. Recordant lo que ens va dir la Marina Geli amb motiu de les últimes eleccions municipals, li hem estat buscant l'ànima a Santa Coloma. Hem estat parlant del programa electoral del 2011, de com podem començar a fer-lo, de quina orientació li hem de donar. Caldran moltes d'aquestes xerrades, fer-les molt més àmplies, parlar amb molta gent i recollir propostes, queixes, idees. Caldrà destriar el que s'ha fet be durant els anys de govern de CIU del que s'hauria d'haver fet. Serà una feina en la qual la ponderació, el sentit comú, la mirada serena ens ha de portar a elaborar un programa factible alhora que agosarat, valent, socialista en definitiva. Aquest és el gran repte: fer socialisme a l'Ajuntament.

Article Ressò

Penjo avui al bloc l'article que l'Agrupació de Santa Coloma hem publicat a la revista de la nostra ciutat, el Ressò. Si m'agrada ho faré cada mes. Apa.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Fa un any

Aquest mes es compleix un any de la celebració de les eleccions generals que van suposar una nova victòria socialista i de José Luis Rodríguez Zapatero. A Catalunya el PSC va guanyar amb una absoluta claredat i a Santa Coloma els resultats van ser espectaculars. Som la cinquena capital de comarca de tot Catalunya en augment de vot socialista del 2004 al 2008, tenint en compte que les altres quatre es concentres a les comarques tarragonines. Per tant som la capital de comarca de Lleida, Barcelona i Girona que més augmenta de vot i de les ciutats de més de 10.000 habitants de Catalunya som de les capdavanteres en augment de vot per al nostre partit. I tot això en una ciutat on fins fa tant sols dues eleccions guanyava CIU sempre. Si al 2000 CIU guanyava les eleccions generals a Santa Coloma , el 2004 les guanyava el PSC per tres vots i el 2008 la diferència entre el nostre partit i CIU va ser de 612 vots a favor del PSC. D'acord que els resultats del PSC van ser molt bons a tot Catalunya, però a Santa Coloma van ser especialment satisfactoris. I està clar que això vol dir que alguna cosa està canviant a Santa Coloma.

A l'Agrupació socialista de Santa Coloma som conscients que cada una de les eleccions té el seu registre propi, però també pensem que hi ha un nexe d'unió entre tots els comicis. Aquest fil que uneix les eleccions no és altre que la ideologia, en aquest cas la demanda de progrés que es desprèn del resultat de les eleccions generals del 2008. I volem respondre a aquell clam que el poble de Santa Coloma va fer el març de l'any passat oferint-li un projecte que ens porti a governar el nostre Ajuntament a les eleccions municipals del 2011. Serà un projecte capaç de sintetitzar en unes propostes programàtiques concretes la voluntat de canvi expressada de forma inequívoca l'any passat. Són 2085 veus las que ens ho demanen i hi donarem la resposta que esperen de nosaltres.

A l'Agrupació ja hi estem treballant, però ens cal la opinió de tots aquells que ens vulgueu ajudar a fer realitat el programa que ens ha de portar al govern del nostre poble. Properament us convocarem a parlar de casa nostra, de Santa Coloma, de què li falta, de què podem fer per tal de fer de la nostra ciutat un lloc on viure-hi confortablement, de què farem per construir una ciutat moderna, una vertadera capital de la nostra comarca. La vostra opinió ens és imprescindible per tirar endavant aquest projecte que té com a estació de destí les eleccions municipals del 2011.

Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners.

Patxi López

Vaig estar a  l'homenatge que cada any la Federació gironina del PSC fa al'Ernest Lluch al cementiri de Maià de Montcal. Aquest any hi va assistir en Patxi López, candidat del PSE a les eleccions d'Euskadi. Els diaris publicaven ahir una serie d'enquestes en les quals els bons resultats dels socialistes fan preveure una possibilitat real de canvi. Si els resultats de diumenge que ve són com diuen les enquestes el PSE podria tenir l'oportunitat de formar govern al quedar lluny de la majoria absoluta l'actual tripartit que està governant. Les típiques manifestacions de la dreta nacionalista, escampant missatges catastròfics tot cercant el vot de la por, van centrar seus mítings ahir. En el del PNB hi havia l'Artur Mas que es va cuidar prou d'explicar els desastres que el Govern d'Entesa està fent a Catalunya, tot recordant, això sí que no hi falti, la dependència absoluta del PSC del PSOE.
Algú se'n recorda de la Yenka? Un dos tres delante detrás un dos tres...; doncs bé aquesta cançoneta de l'Ibarretxe i en Mas està més passada de moda i és més carrinclona que la Yenka. Què ens ha de venir a explicar ara en Mas després d'haver fet la primera casa gran al Majèstic amb el PP. Es pensa que la gent és tonta o que no té memòria?. Clar, com que ells són els únics que tenen l'essència del catalanisme poden fer el que vulguin que sempre serà bo per a Catalunya. Encara que sigui pactant un finançament catastròfic que ha portat a Catalunya a l'asfixia econòmica. Que no home que no, que això ja no s'ho creu ningú.
Tant de bo que en Patxi López i el PSE tinguin un gran resultat a les eleccions i que Euskadi pugui gaudir d'un Lehendakari socialista capaç de portar la racionalitat al seu govern.

Juan y José

He escoltat al Spotify aquesta cançó d'en Serrat i l'he penjada. És una història d'amor i amistad preciosa. Pocs cantants podrien explicar la relació entre dos amics d'una forma tan emotiva com ho fa en Serrat.

Juan y José
sentados contra el muro del frontón
hacían planes mientras reponían fuerzas.
Dudaban
entre ir a la escuela o al río a pescar,
cuatro cangrejos para la merienda.
Nadie jamás
vio amigos más unidos que esos dos
que a un tiempo descubrieron
el fuego del licor, el brillo del dinero,
el automóvil, el cine y la mujer.

Tibio era el Sol,
ancha la mar
y el mundo aún
por estrenar.

A Juan y a José
se les acabó pronto la niñez
segada con la mies, pisada por los bueyes.
Y mientras José
tomaba los caminos de la mar
el otro le despidió desde el muelle.
Del que se fue
llegaron cartas con olor a ron
cargadas de promesas
que Juan leía mientras ponían la mesa
y releía sin prisa en el café.

Caña dulce,
mamey colorao,
verde la palma,
blanca la garza,
con un ojo abierto, en la charca,
vigila el caimán.

Cómo puedes conformarte, Juan
con un solo cielo si hay toda una América
del otro lado del mar.

José viajó
de las Antillas a la Cruz del Sur,
Huaquero en Fundación, buhonero en la Puna,
cafisho
en un quilombo flotante en el Paraná,
y con los años llegó a hacer fortuna.
Juan se quedó
trabajando la tierra y se casó
con su novia de siempre.
Después los años discurrieron mansamente...
Frío en invierno y en verano calor.

Tibio era el Sol
los días que
llegaban cartas
de José.

Juan y José
volvieron a encontrarse en el frontón
medio siglo después, y como si tal cosa
Juan preguntó:
"¿A cuál le vas... azul o colorao...?"
y respondió el indiano: "Al que vaya a esa moza...
Qué cosas, Juan,
tanto rodar y estamos otra vez
en donde lo dejamos..."
"Pero a ti, Pepe, que te quiten lo bailado...
Y gracias, Pepe, por llevarme a bailar."

Caña dulce,
mamey colorao.
Tú cabalgabas
y yo iba a la grupa
en las largas tardes junto a la estufa
del viejo café.

Con las alas de tus cartas, José,
atravesé todos los cielos de América
contigo,
¡Amigo!

Sopar d'hivern 09

Demà hauríem d'haver fet el sopar d'hivern d'aquest any però l'hem tingut de suspendre per falta de gent. És una pena perquè venia la Manuela de Madre, per la que tinc una gran debilitat. I em consta que no sóc sol. Sempre m'ha agradat la seva forma de fer política, però el dia que va presentar el projecte d'Estatut al Congrés de Diputats, em va robar el cor. A mi i a tota Catalunya. Bé, tota tota potser no, deixem com terreny erm a tots aquells que son incapaços de estremir-se i de que se'ls faci un nus a la gola escoltant les paraules que va pronunciar. Doncs bé, hem perdut la fantàstica possibilitat de gaudir d'una vetllada amb la Manuela. Espero que un altre dia ho podrem recuperar.

Conferència Marina Geli

Unes quaranta persones vam seguir a la biblioteca Joan Vinyoli amb interès la exposició pausada i ben documentada que la Marina va fer de la problemàtica de les drogues, la seva incidència en la població, sobretot en la més jove, els tractaments i l'actuació de la Generalitat per tal de combatre aquest problema. Al final de l'acte hi va haver un torn de preguntes dels assistents que en un moment va derivar en un diàleg entre entre ells mateixos.

Vacances

Fa dies que no escric res i no és per falta de temes, però tinc coses a fer a la feina molt importants que em tenen totalment ocupat. Estaré uns dies que el bloc estarà una mica parat però, si tot va bé com espero, tornaré a reprendre la feina de mantenir-lo actiu. Són com unes petites vacances.