dilluns, 27 de juliol de 2009

La lluna, la pruna


Aquest article l'ha publicat la Montse Palma, diputada del PSC al Parlament espanyol.

Es compleixen 40 anys de l’arribada de l’home a la Lluna. Era el 20 de juliol del 1969. A punt de complir deu anys, ens havíem traslladat des del Poble Nou a un pis més gran del carrer Sant Pau. Amb l’arribada del meu germà, a finals del 68, ja érem sis de colla. Estrenàvem la primera televisió familiar, en blanc i negre. Aquelles imatges són a la memòria de tots. Descobríem, amb fruïció, la màgia de la televisió i ens arremolinàvem davant la pantalla. Al llarg dels anys, les imatges del passeig de Neil Armstrong han estat motiu de polèmica amb teories diverses afirmant que l’allunatge va ser un muntatge. Ara resulta que les imatges originals s’han perdut per que la NASA va reutilitzar les cintes gravades. Igual havien d’estalviar i les varen esborrar per gravar-hi altres coses! Però no patiu, el material televisiu disponible ha permès fer una nova versió redigitalitzada i remasteritzada que diuen serà millor que l’original. De totes maneres, els fantasmes sobre la conspiració i teoria del muntatge segur que reapareixeran.

Parlant de la lluna, m’ha vingut al cap la cançó: «La lluna, la pruna, vestida de dol, el pare la crida, la mare la vol. La lluna, la pruna i el sol mariner, son pare la crida i sa mare també»

Considerada una de les cançons populars catalanes més conegudes, la saben tots els nens i nenes des de molt petits, té un aire tranquil i romàntic. Abans ens la cantaven les mares i àvies, ara la coneixen els infants d’origen català o no, a l’escola infantil, al parvulari. Nens i nenes llatinoamericans, romanesos, magrebins, senegalesos,... canten la lluna, la pruna.... Serrat l’ha interpretat en algun dels seus concerts, amb la tendresa i senzillesa més pura i natural. El seu significat és força una incògnita, el seu origen també. No us heu preguntat mai que deu voler dir? No ho sabem, però sona tant bé!

La lluna, objecte màgic de la natura, el seu descobriment i conquesta símbol de progrés de la humanitat, al·ludim a ella per trobar explicacions a fenòmens naturals. Si és plena, creixent o minvant diem que passen coses diferents. Ens dóna explicacions sobre els embaraços i parts; sobre la pesca, sobre l’estat de la mar, sobre els estats d’ànim i sobre fenòmens sobrenaturals com l’home llop o els vampirs. També la utilitzem per descriure alguns comportaments humans. «Vol la lluna en un cove», «estar de mala lluna», «estar a la lluna», són expressions populars que signifiquen demanar impossibles, tenir mal humor o estar distret.

A la lluna hi són els que s’han enrocat en no voler acceptar que el tema del finançament ens ha anat bé. Enrere queda la gran batalla de l’Estatut. La duresa del debat de fa quatre anys va valer la pena. Ni els que llavors van rebutjar l’Estatut, uns (PP) perque «rompía España» i altres (ERC) perque no era suficient; ni els que ara, havent estat llavors protagonistes de l’acord (CiU), volen reconèixer que la llei orgànica de l’Estatut és la base sòlida d’una negociació financera majoritàriament ben rebuda, han estat en sintonia amb la majoria. Però el més destacable és la fermesa i el sentit de país del tàndem Castells-Montilla per aconseguir el nou finançament i també més traspassos. Avui mateix se signarà l’acord de rodalies i inspecció de treball. Per primera vegada a la història estarem per sobre de la mitjana espanyola en recursos per càpita, amb una previsió de més de 4.000 milions d’euros d’increment. És un nou model que trenca la dinàmica «pidolaire» dominant fins ara i que representa un canvi de fons, consolida la relació bilateral de Catalunya amb el govern de l’Estat, dona més capacitat de decisió i més finançament per a l’educació, la sanitat, la protecció social o la seguretat ciutadana. Tot plegat en el marc d’un acord per a tota Espanya, on Catalunya continuarà sent solidària però de forma justa i raonable. Per això ha calgut augmentar els recursos que l’Estat aporta a les autonomies, establir un nou sistema de repartiment entre el govern central i els autonòmics més equilibrat en recaptació, en la gestió de la despesa i en les responsabilitats, assegurant una relació financera federal. Cap govern autonòmic hi ha votat en contra i la majoria de la ciutadania de Catalunya hi està a favor. Als que estan a la lluna, als que estan de mala lluna i als que demanen la lluna per sistema, una mica de serenitat i reflexió els faria molt bé. «La lluna, la pruna... i el finançament...»