El viatge

Aquesta puta sensació d'arribar sempre tard,
de passar per les coses sense tocar-les,
de perdre el temps tractant
de fer quelcom d'important...
Joan Manuel Serrat
En Serrat, en una altra de les seves cançons, es queixa de veure passar la vida pel seu costat com si ell no participés d'ella, com si fos un estrany. Ara no recordo el títol de la cançó però mi he sentit reflectit moltes vegades. És la sensació de no controlar l'esdevenir de la vida, de sentir-se en una corrent d'un riu que ens transporta d'una forma esbojarrada i contra la qual no hi podem fer gaire res. És com estar d'espectador en un gran teatre en el qual es representa la nostra vida.
A hores d'ara, de fet ja fa molt de temps que ho sé, estic segur que em vaig equivocar quan vaig decidir treballar en el negoci familiar. Tenien raó tant Mossèn Benet com el director de l'acadèmia, don Félix que li dèiem llavors, quan van venir a casa meva a parlar amb els meus pares per dir-lis que jo hauria de seguir estudiant, que era una llàstima que m'ho deixés. Sí, tenien molta raó. I penso que aquella decisió meva, poc madura, tan poc madura com ho era jo llavors amb els meus catorze anys, m'ha portat a que no hagi controlat prou bé el timó de la meva vida i m'hagi embarrancat en una singladura per a la qual no tenia les aptituds necessàries. No és que no me n'hagi sortit, el fet és que tot l'esforç que he esmerçat a la feina si l'hagués aplicat en una altra direcció n'hauria tret molt, però molt més profit.
Ara, sigui per l'experiència acumulada en els anys, sigui perquè el que se m'ofereix m'és molt atractiu, estic segur d'haver pres una decisió encertada. I que consti que no està exempta de dificultats i que per tal d'arribar a bon port hauré de fer canvis importants a la meva vida, algun dels quals encara no sé ben bé per on ha d'anar. Però sé on vull arribar, sé que puc arribar-hi i sé que sóc capaç de fer-ho. Sé que l'esforç serà gran, però val la pena intentar-ho. És un somni que ha estat al calaix durant molts anys i que ja quasi m'havia oblidat que el guardava i que quan li he tret la pols ha aparegut amb tota la brillantor del primer dia.
Mantinc aquella mateixa il·lusió, el mateix esperit de la joventut passat pel sedàs de la edat i l'experiència; però l'essència és la mateixa, està intacta. I tinc molt present que no tot depèn de mi, que hi poden haver entrebancs, però faré tot el que pugui perquè tot surti bé. I, a més a més, no estic sòl en el viatge, i la bona companyia m'ajudarà a arribar.