dilluns, 31 d’agost de 2009

Vilopriu 09


Com cada estiu, des de fa uns nou anys, Nou Cicle, plataforma de debat de l'esquerra catalana, impulsada pel PSC, va organitzar la trobada de militants i simpatitzants del PSC, a can Mallol, una espaiosa casa de Vilopriu, poblet del Baix Empordà. Aquest any no m'ho vaig voler perdre, tanco la botiga a la tarda, em mudo i cap a l'Empordà falta gent, em vaig dir. Vaig sortir amb temps suficient per no arribar tard.
Trobar Can Mallol fou fàcil. Una bona quantitat de Mossos d'Esquadra i periodistes assenyalaven on es troba la caseria. Vaig arribar el primer dels de Santa Coloma, més tard ho feia en Rafel i una estona més tard, en Pere i en Josep. Poc després van començar els parlaments. Tan bon punt van haver acabat, en Josep ens va fer una pregunta: "qui us ha agradat més"? Jo, sense pensar-m'ho vaig contestar: en Castells. La veritat és que la resposta va ser visceral, produïda, segurament, pel to de la intervenció del conseller Antoni Castells. Després, pensant-ho amb més calma he de dir que em van agradar tots els discursos. Cadascun d'ells tenia el seu fons. El President de la Generalitat va estar en la seva línia, va dir coses importants, va recordar que l'Estatut és constitucional, va fer un repàs de l'obra de govern i ens va recordar que el resultat de les eleccions de l'any que ve depèn molt de com expliquem el que s'ha fet. No descobreixo res de nou si dic que José Montilla no és un gran orador, però quan parla comunica confiança, se'l veu segur del que diu i, per tant, convenç.
A la Maria Badia se li nota l'ofici. Se li nota que és professora. El seu discurs és pedagògic, parla pausadament, com si dictés un text que els alumnes han d'escriure. Com és lògic ens va parlar d'Europa, dels motius pels quals la dreta ha guanyat les últimes eleccions europees. La major confiança de la gent en els partits de dreta per gestionar moments de crisi i la por a la immigració van ser dos dels motius pels quals l'esquerra vam perdre les eleccions del mes de juny, segons la Maria.
Raimon Obiols, cap visible de Nou Cicle, ens va parlar, com si ho fes a cau d'orella, de la necessitat de la unitat de Catalunya per tal d'aconseguir les grans fites que ens calen com a poble. Va citar Lluis Nicolau d'Olwer quan deia que "Catalunya dividida no pot guanyar". Obiols ens va parlar de la refundació del socialisme que haurà de tenir com a eixos el desenvolupament econòmic, la síntesi de la socialdemocràcia amb el liberalisme polític i l'ecologisme, la cohesió social, l'integració dels nouvinguts, tot això sense perdre les arrels del socialisme.
I, malgrat que l'ordre de les intervencions no fos aquest, acabo amb el parlament del Conseller Castells. El seu to va ser en algun moment, abrandat, comptant amb el suport de la gesticulació dels braços. Castells va tocar la fibra catalanista com cap altre dels que van parlar. El tècnic, l'economista il·lustre, que també ens va parlar d'economia, va saber arribar molt endins del cor dels que l'escoltàvem quan va recalcar que no acceptaríem una nova negociació amb l'Estat si el TC retalla l'Estatut. Va dir que el pacte amb Espanya ja es va segellar quan vam negociar i aprovar l'Estatut. L'esperit de Vilopriu, va dir, ens dirà com ho hem de fer per tornar a governar després de les eleccions de l'any que ve.
Després dels parlaments va venir el sopar i les tertúlies. Va ser l'hora de fer contactes per tal d'organitzar actes a Santa Coloma o, simplement, de parlar amb càrrecs que a vegades no són tan accessibles. En definitiva, una vetllada profitosa, una immersió en un mar de política i socialisme.