Avui al matí he coincidit, a la màquina expenedora de tiquets d'aparcament, amb aquell primer amor dels quinze anys, que tenia de ser etern i que, com la majoria, es va acabar. Tanmateix, queda el record, dolç, del primer petò, les primeres paraules d'amor. Li vull retre homenatge a ella i al temps que vam compartir, en el que vam descubrir moltes coses junts. I ho faré amb aquestes Paraules d'amor d'en Serrat. Ja sé que em puc fer pesat penjant cançons d'en Serrat, però és que no hi ha hagut un sol moment important de la meva vida que no es trobi escrit en una lletra d'alguna de les seves cançons. Per a ella.
">
2 comentaris:
Això comença a ser interessant ¡¡
Els primers amors són els records més vius en les nostres vides.
Si li vas fer algun poema podries penjar-lo al blog.
Sense foto, però.
salut.
Hola Pep, la veritat és que és ben curiós que després de 40 anys llargs ens quedi la marca dels sentiments viscuts. Érem mainada, però va ser important, ens va ajudar a créixer, a aprendre a caminar per la vida. No recordo si li vaig fer cap vers, em penso que no; valen les Paraules d'amor d'en Serrat. Això sí, sense fotos que ara cadascú té la seva vida. Tanmateix estic content perquè encara sóc capaç d'engrescar-me com un vailet de 15 anys quan la situació val la pena. Hi ha qui em diu que sóc com un nen. Apa, salut.
Publica un comentari a l'entrada