dissabte, 24 d’abril del 2010

Que tinguem sort

Fa més de quaranta dos anys que faig de carnisser. Quan vaig deixar els estudis als catorze anys, van venir a casa el director de l'acadèmia i mossèn Benet a parlar amb els meus pares  per tal de convèncer-los de que jo no deixés d'estudiar. No hi va haver res a fer, a mi em costava passar-me hores davant dels libres i vaig tirar pel camí fàcil: em vaig quedar a casa, al negoci familiar. Em vaig equivocar, segur. I fins ara.
Aquella decisió m'ha condicionat la vida en molts aspectes. Ara, als quasi cinquanta-set anys, una sèrie de fets poden confluir a decidir-me a prendre altres camins. Tinc la sensació que lo que no vaig fer als 14 anys ho puc fer ara: escollir d'una forma més raonada què fer amb la meva vida. No és tard, em sento amb ganes, tinc il:lusió i físicament em sento bé. Tinc moltes coses pendents que fins ara no he pogut fer. Penso que ara ha arribat el moment. Que tinguem sort.