diumenge, 27 de juny del 2010

El comentari que no és

Ahir vaig fer un comentari a una entrada d'un dels blocs que llegeixo habitualment i que tinc a la barra lateral del meu bloc. És un bloc de fotografia, d'un fotògraf professional, que té uns bons continguts, que no sé com el vaig trobar fa temps,  em va agradar i el vaig adjuntar. El fet és que el meu comentari no s'ha publicat. I em sap greu. Era un comentari respectuós que feia referència a un detall sense importància d'una de les fotografies que aquell dia havia penjat l'autor del bloc i que a mi em va semblar simpàtic. Era un comentari del tot intranscendent, però  que remarcava un aspecte curiós de la foto.
De bon segur que per a l'autor del bloc el fet de rebutjar un comentari d'algú que no coneix és una acció sense importància, més si tenim en compte que és un bloc amb un alt nombre de seguidors i que de comentaris no n'hi falten. Però per algú com jo que gestiono un bloc amb una audiència molt baixa, de moment, i que agraeixo moltíssim l'esforç de qui perd uns minuts a col·laborar-hi, em sap greu que es rebutgi un comentari meu i ho considero com un cert desaire. Estic contentíssim de l'intercanvi d'opinions que ha provocat la meva anterior entrada, de fet és la primera vegada que passa al meu bloc i per això, potser, em sobta més que no s'hagi publicat el meu comentari. De totes maneres (xocolates Lloveres com deia l'anunci del paleolític),  mira feia dies que no escrivia un rodolí, no patiré cap trauma del que no me'n recuperi ràpidament. De fet em penso que ja l'he superat.
I perquè el periodista no ha acceptat el meu comentari? No sé, potser no li agrada la meva filiació política? o el fet de que no ens coneguem provoca el seu rebutj? o considera que el comentari, per la seva intranscendència, no té cabuda al seu bloc? hi havia alguna falta d'ortografia gravíssima? potser les meves inexpertes i patosetes mans no el van enviar? (osti tu aquesta sí que seria grossa). En fin, un gat i un xin (mira un altre), que ja està bé de donar-li voltes. Ara  no sé si fer lo d'en Regu, el quefa de la Núria, o sigui, xic-xac, l'elimino de la barra lateral. Veurem.