Torticoli

Avui és dilluns i no he pogut obrir la botiga. Estic fotut. Dissabte a la nit em vaig quedar adormit a la cadira al menjador i em vaig despertar a dos quarts de tres amb un fort dolor al coll. Diumenge, quan em vaig despertar, tenia una torticoli de cavall. M'estic medicant, em poso pomades, bufandes calentes, però el dolor no em passa i he decidit que aquest matí faig festa. I ja parlarem de si a la tarda sóc capaç d'obrir la barraca.
Em sol passar que a la nit em quedo adormit al menjador al davant de l'ordinador o mirant la tele. I els cops de cap son habituals, el que passa que el del dissabte devia ser olímpic i m'ha deixat clavat. Per a mi, quan tothom és a dormir, quedar-me sol al menjador amb les meves coses és un plaer. És l'únic moment del dia en que puc gaudir d'una mica de soledat. Repasso diaris, entro al facebook, al bloc, miro algun programa de tele, penso; en fi, estic una mica per a mi. El problema és que a aquelles hores també estic cansat de tot el dia i la son fa estralls. I aquesta vegada el meu coll n'ha sigut el perjudicat.