Governarem?

No li vull treure mèrits a Françoise Hollande, ha guanyat bé, s'ho ha treballat i fa anys que està en política lluitant. També vull dir com a militant socialista que n'estic molt content de la seva victòria que crec que era absolutament necessària per donar una nova orientació a la gestió de la crisi. Avui  ja són moltes les veus que clamen contra aquestes polítiques d'austeritat que ens estan imposant. Deia que no li vull treure mèrits, però penso que una bona part de l'origen de la victòria de l'Hollande està en el fet de què estava a l'oposició. Probablement si hagués gestionat la crisi hauria pres mesures impopulars que l'haurien desgastat i que haurien fet que gent que ara li ha donat suport no l'hagués votat. Ha sigut una constant en els darrers temps veure com els governs perdien les eleccions que guanyaven els qui estaven a l'oposició. I és lògic.
A Gran Bretanya mig any després de les últimes eleccions les enquestes donaven que els conservadors no guanyarien. Les últimes enquestes diuen que el PP ara ja no guanyaria amb els mateixos vots. I les eleccions fa ben poc que es van celebrar. La gent està emprenyada i no compren perquè ha de pagar la disbauxa que va generar la cobdícia i la mala gestió de bancs, immobiliàries i governs.
Però vet aquí que hi ha alguna excepció, potser hauria de dir una excepció. A Catalunya la última enquesta que s'ha conegut fa uns mesos deia que el govern de la Generalitat mantenia les posicions que li van donar les eleccions i que el principal partit de l'oposició, el PSC, perdia diputats. El món al revés. I mira que les polítiques que el govern català està portant a terme no tenen res de populars. I doncs què està passant? Tan malament ho fem els socialistes catalans a l'oposició? Jo crec que no, estem fent una oposició d'un partit responsable, que volem tornar a governar. Llavors què passa?
L'argument de què totes les retallades que s'han de fer ara són conseqüència de la mala gestió dels governs anteriors funciona però té un recorregut limitat. Tanmateix a casa nostra hi ha un altre argument que jo crec que és decisiu en el comportament de l'electorat. Donar la culpa a Madrid de tot el que ens passa als catalans té un ampli ressò a Catalunya. I motius n'hi ha sempre per queixar-se del tracte que Catalunya rep d'España, des de temes concrets com els dels peatges fins a qüestions estructurals com ho és el dèficit fiscal. És fàcil explicar que tots els problemes que patim els catalans tenen el seu origen en el fet de formar part d'un estat que ens roba, hi ha moltíssima gent receptiva a aquest missatge. Aquest fil argumental ens porta indefectiblement a acceptar que tan sols hi ha una solució als problemes econòmics de Catalunya: separar-nos d'España. El com s'ha de fer això és el de menys, tan si és factible o impossible cada vegada hi ha més catalans que fan seva aquesta reivindicació.
Aquest és el fonament dels problemes dels socialistes catalans. Defensem una opció, el federalisme, que costa molt d'explicar, malgrat que jo crec que és la única viable per aconseguir més autogovern ara per ara. No hem trobat la frase que sintetitzi el nostre projecte, aquella frase que arriba bé a la gent, que t'identifica amb el teu ideari. La nostra relació amb el PSOE és l'altre punt de fricció amb l'electorat català. Fa temps que em faig i faig la pregunta de si serem capaços de tornar a governar a Catalunya. No ho tenim  fàcil.