diumenge, 9 de setembre de 2012

12 de setembre

Amb aquesta entrada no vull preguntar-me el perquè hem arribat a on estem, es a dir, a punt de que dimarts que ve hi hagi una manifestació multitudinària a Barcelona demanant la independència de Catalunya. O que les últimes enquestes que surten als mitjans de comunicació i al CEO de la Generalitat ens diguin que una majoria de catalans votaria sí en un hipotètic referèndum per la independència. Això és motiu per fer una altra entrada que, per altre costat, no cal que jo la faci perquè han sortit milers d'articles als diaris els últims temps explicant-ho. Em vull centrar en què hem de fer a partir del dia 12 si volem ser conseqüents amb el què el poble reclama.
En la meva última entrada jo donava dues opcions per arribar a la independència. La via constitucional i la via de la ruptura o de la revolució. Bé, estem en el dia 12, les institucions, Parlament i Govern de Catalunya, no podran de cap manera mantenir-se al marge del clam popular, hauran de donar alguna resposta, alguna satisfacció al poble si no volen crear més desafecció amb la política. Ja ni ha prou, les institucions han de reflectir el què vol la gent.
La primera pregunta que em ve al cap és: la via constitucional, o sigui, reforma de la constitució per tal de que reconegui el dret d'autodeterminació de les comunitats autònomes és viable? Segueixo? No cal, no? Algú creu que avui PP i PSOE impulsarien la reforma constitucional que portés a la secessió de Catalunya i Euskadi? Fan falta molts anys per arribar aquí. I cal donar una resposta ràpida als catalans.
Llavors, què ens queda per fer? Quan el PP ens hagi dit que no a la proposta de pacte fiscal que va aprovar el Parlament, que quedarà per fer? Si el govern espanyol acceptés el pacte el clam per la independència potser, dic potser, baixaria el to, però no crec que l'accepti. A on ens portarà aquesta situació? Diuen els analistes polítics que el següent pas serà la convocatòria de eleccions anticipades en les que CIU inclourà en el seu programa la demanda de l'estat propi. I aquí, precisament aquí, és on hi ha el canvi decisiu al mapa polític català: el parlament passarà a ser d'una majoria clara independentista. I el poble estarà esperant una resposta ràpida i clara al seu neguit.
Quines seran les sortides? Referèndum per la independència? No es pot fer ja que seria proposar una il·legalitat, recordem que la constitució no permet la secessió. Declaració unilateral d'independència? No es pot fer per les mateixes raons del referèndum. Anar a buscar aliats a Europa? Europa dirà que no pot modificar les constitucions dels estats sobirans. Ho sento, jo ja no arribo més enllà, us ho asseguro, no sé què pot passar després de la Diada d'aquest 2012. L'única cosa que no acceptarà el poble serà la inactivitat, el deixar passar el temps.