Catalunya no serà independent aviat. Si ho arriba a ser serà després d'un procés llarguíssim en el qual haurem de comptar amb les complicitats d'Espanya, Europa, l'OTAN i no sé qui més. És clar que em puc equivocar, jo, de fet, sóc carnisser i no un intel·lectual que ha dedicat la seva vida a estudiar aquests temes. Però m'agrada opinar en una cosa que m'afecta sentimentalment, a mi ja m'agradaria viure en una Catalunya independent.
Què és Catalunya avui? Una nació, constituïda en comunitat autònoma d'un estat, Espanya, que té una constitució, votada per Catalunya, que no permet la secessió de cap dels territoris que el formen. Per tant que si volem que Catalunya sigui independent hem de canviar aquesta constitució. Com canviem la constitució? A mi, tenint en compte que sóc carnisser, em venen al cap dues maneres de fer-ho. Remarco la meva professió volent dir que si fos, per exemple historiador, se m'acudirien altres opcions. Però el fet és el que és.
Primera manera de canviar la constitució: reformant-la, que és com els estats democràtics van adaptant les seves lleis al pas del temps. És clar que això vol dir molt de temps, el que deia al principi, hem de pactar-ho amb molta gent, hem de canviar moltes maneres de pensar que ara per ara no volen ni sentir parlar de trencadisses. Això vol dir arribar a una democràcia tan forta com el Regne Unit que s'està plantejant un referèndum d'independència per Escòcia. I per arribar a aquí ens falten moltíssims anys, aquella gent ens porta molts anys de pràctica democràtica. Aquí fa quatre dies, 37 anys en la vida d'un poble són quatre dies, encara vivíem en una dictadura.
Segona opció: a les braves, o sigui mitjançant una revolució que canviï la forma de l'estat d'una forma traumàtica. Pregunta: té Catalunya, per si sola força per fer aquesta revolució? Algú pot creure que Europa, la OTAN, EEUU ens farien costat? Algú creu que al món occidental li interessa que un estat que està en tots els organismes econòmics i de defensa es trenqui? Algú pensa que els aliats militars deixaran que un estat militarment estratègic es disgregui? A mi em sembla que no.
Llavors a mi no em preocupa si Catalunya serà o no serà independent. A mi em preocupa que hem arribat a un punt en què molts catalans veuen en la independència l'única solució als seus problemes. Hem arribat a un punt en que molta gent pensa que l'única solució a la crisi econòmica és la independència. I que, a més a més, estem a punt d'aconseguir-ho. I em preocupa perquè estic segur, com deia al principi, que la independència del nostre país va per molt llarg. I em preocupa pensar què en farem de totes aquestes il·lusions que s'estan aixecant en el nostre poble i que, indefectiblement, esdevindran frustració i derrota. Em preocupa saber com gestionarem el desencís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada