diumenge, 19 d’agost de 2012

El cargol boig


M'ha passat una cosa ben curiosa. M'he comprat una bicicleta el·líptica, senzilleta, per fer una mica d'esport tranquil a casa tot cuidant la meva mare.  Me l'han portat a casa en una capsa. La bicicleta estava desmuntada i calia acoblar  les diferents peces. No és una tasca massa complicada ja que la bicicleta ve acompanyada d'un llibret d'instruccions ben especificat i amb uns dibuixos molt clars. Però, vet aquí que al anar a muntar els pedals de l'andròmina, concretament l'esquerra, també són ganes de quedar-me encallat en el pedal esquerra, el cargol no entrava ni amb recomanació divina. Després de provar-ho molta estona i de demanar-li ajuda a en Manel, la Núria ja s'havia fet escàpola, vaig decidir abandonar i retornar la cosa cap allà d’on havia vingut.  Ahir al matí vaig trucar i no em responien segurament perquè els dissabtes fan festa. Els envio un mail explicant les meves tribulacions d'acoblament  anunciant-los que penso retornar la bici defectuosa. Quedo frustrat amb la bici a mig muntar.
Al vespre, mentre esperàvem a la Núria que vingués a sopar, en Manel em diu que li doni el cargol que no entrava. Se'l mira per tots costats, el posa al foradet i comença a cargolar en sentit contrari al que amb tota lògica s'ha de fer, és a dir, en sentit contrari a les agulles d'un rellotge. I mira per on el cargol comença a entrar amb precisió suïssa dins l'orifici que tenia assignat. A casa meva s'ha fet de dia tot  i sent més de les nou del vespre. He vist la llum. Al cap de poca estona ja estava fent els meus primers metres dalt de la màquina que em permetrà posar-me com un pimpollo.
I he pensat, he pensat molt. No en la bici, que també, sinó en coses de la vida més transcendentals. Mai s'ha de donar una batalla per perduda, sempre hi ha quelcom a fer per resoldre una situació que sembla impossible de solucionar. Sempre hi ha un cargol que gira al revés i que ens dóna la clau per obrir les portes que se'ns mostren tancades. És qüestió de pensar al revés del que normalment faríem, és qüestió de posar-ho tot en dubte, de donar-li la volta a les coses. No diré que sempre podrem trobar un cargol boig que ens solucioni la vida, a vegades les coses no tenen solució, però moltes de les derrotes que anem emmagatzemant al llarg de la nostra vida segur que tenien el seu cargol  que les hagués convertit en la més triomfant de les victòries. Ja veieu, benvolguts amics, si dóna de si un cargol que va contra direcció.