M'ha passat una cosa ben curiosa.
M'he comprat una bicicleta el·líptica, senzilleta, per fer una mica d'esport
tranquil a casa tot cuidant la meva mare. Me l'han portat a casa en una capsa. La
bicicleta estava desmuntada i calia acoblar les diferents peces. No és una tasca massa
complicada ja que la bicicleta ve acompanyada d'un llibret d'instruccions ben
especificat i amb uns dibuixos molt clars. Però, vet aquí que al anar a muntar
els pedals de l'andròmina, concretament l'esquerra, també són ganes de
quedar-me encallat en el pedal esquerra, el cargol no entrava ni amb
recomanació divina. Després de provar-ho molta estona i de demanar-li ajuda a
en Manel, la Núria ja s'havia fet escàpola, vaig decidir abandonar i retornar
la cosa cap allà d’on havia vingut. Ahir
al matí vaig trucar i no em responien segurament perquè els dissabtes fan
festa. Els envio un mail explicant les meves tribulacions d'acoblament anunciant-los que penso retornar la bici
defectuosa. Quedo frustrat amb la bici a mig muntar.
Al vespre, mentre esperàvem a la
Núria que vingués a sopar, en Manel em diu que li doni el cargol que no entrava.
Se'l mira per tots costats, el posa al foradet i comença a cargolar en sentit
contrari al que amb tota lògica s'ha de fer, és a dir, en sentit contrari a les
agulles d'un rellotge. I mira per on el cargol comença a entrar amb precisió
suïssa dins l'orifici que tenia assignat. A casa meva s'ha fet de dia tot i sent més de les nou del vespre. He vist la
llum. Al cap de poca estona ja estava fent els meus primers metres dalt de la
màquina que em permetrà posar-me com un pimpollo.
I he pensat, he pensat molt. No
en la bici, que també, sinó en coses de la vida més transcendentals. Mai s'ha
de donar una batalla per perduda, sempre hi ha quelcom a fer per resoldre una
situació que sembla impossible de solucionar. Sempre hi ha un cargol que gira
al revés i que ens dóna la clau per obrir les portes que se'ns mostren
tancades. És qüestió de pensar al revés del que normalment faríem, és qüestió
de posar-ho tot en dubte, de donar-li la volta a les coses. No diré que sempre
podrem trobar un cargol boig que ens solucioni la vida, a vegades les coses no
tenen solució, però moltes de les derrotes que anem emmagatzemant al llarg de
la nostra vida segur que tenien el seu cargol
que les hagués convertit en la més triomfant de les victòries. Ja veieu,
benvolguts amics, si dóna de si un cargol que va contra direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada