Recança

 Aquesta entrada la vaig publicar al compte de Facebook del PSC Celrà el dia 29 d'octubre del 2019. Perquè la comparteixo avui al bloc? No sé, m'ha vingut al cap i no m'ho he pensat, el bloc sempre ha sigut un espai d'explicar-hi sentiments.  

En el mandat del 2011 al 2015 vaig formar part del govern de l'ajuntament de Santa Coloma de Farners com a primer tinent d'alcalde i regidor de Fires i festes i Participació ciutadana. Malgrat les diferències ideològiques en la qüestió nacional amb CIU vam treballar a gust.

En les eleccions del 2015 el partit a Santa Coloma es va trencar i vaig entrar com a únic regidor del PSC. Es va formar un govern en minoria format per set regidors d'ERC i una del MES. A l'oposició hi érem set regidors de CIU, una de la CUP i jo com a representant del PSC.

Durant els tres anys i mig que vaig estar a l'ajuntament en aquest mandat, vaig dimitir quan em vaig presentar com a candidat a Celrà, la meva voluntat a l'oposició sempre va ser constructiva al màxim. He de dir que, malgrat algunes discrepàncies en el meu grup,  vaig poder portar a terme una oposició en la que em vaig sentir força còmode. Mentre vaig ser regidor els temes importants de la gestió municipal com són  pressupostos i ordenances van sortir endavant amb el nostre suport.

Vaig manifestar la meva discrepància amb la profusió de símbols independentistes a l'ajuntament. Vaig deixar d'anar  als sopars de Festa Major i de la Festa de la Ratafia perquè es van convertir en espais de propaganda política independentista. En el sopar de la Festa de la Ratafia del 2016 el President de la Generalitat Carles Puigdemont va fer un discurs en el que va dir que la Festa del 2017 ja la celebraríem en la independència de Catalunya. En un ple i després al Punt Avui vaig dir que el discurs era una peça d'oratòria ben elaborada però que  el sopar no era el lloc més adient per exposar-la ja que era un acte per a tota la població i no tothom tenia el mateix pensament.

Tot i així vaig tenir la intenció de formalitzar un pacte d'estabilitat amb el govern. Hauria sigut un acord en el que el PSC no hauríem entrat al govern però asseguràvem la governabilitat del poble. Quines eren les contrapatides, què demanàvem a canvi? Tan sols la tranquil·litat, que Santa Coloma no sortís als diaris per la inestabilitat d'un govern en minoria.

Va arribar la tardor del 2017 i aquell pacte va anar a la paperera. No era el millor moment. Jo deia que hauria sigut bo no només pel nostre poble. Hauríem pogut dir ben alt que sí que era possible que ens entenguéssim per sobre de les diferències del pensament nacional. Santa Coloma, la seva gent, estava per sobre de tot. No va ser possible i aquesta és la recança més gran que m'ha quedat dels meus set anys i mig de regidor.

El relleu

Fa un any vaig sortir elegit regidor a l'ajuntament de Celrà. Un parell de circumstàncies van fer que em presentés a les eleccions d'un poble en el que no hi visc. Val a dir que penso que això no és lògic, crec que els candidats han de viure, fer vida i estar empadronats al municipi en el que es presenten. El fet d'haver treballat dos anys i mig a una botiga del poble poc abans de les eleccions, el fet de que el PSC no es presentés com a tal des del 1995 i que penso que una opció com  la que defenso és bo que estigui present en els ajuntaments, van fer que impulsés una candidatura al poble. Tot això tenint present que abans que acabés el mandat, l'Alícia, que anava segona a la llista, em rellevaria a la regidoria.

La previsió era de fer un regidor amb seguretat i probablement aconseguir el segon. El nombre de vots que vam aconseguir, 266, haurien suposat els dos regidors però segurament que l'espectacular resultat obtingut per la CUP que va augmentar en més d'un 50% els vots respecte el 2015 va impedir que l'Alícia aconseguís l'acta de regidora. 

Estem a l'oposició i crec que ho estem fent de forma correcta. Quan cal donar suport a les propostes del govern ho fem i quan no hi estem d'acord també ho expressem. Cal dir això? Sembla que no hauria de caldre, però moltes vegades els prejudicis, el fet de les distàncies ideològiques, fan que en els ajuntaments es mantinguin posicions contràries amb l'adversari pel fet ideològic i no pel fet de discrepància amb la proposta concreta que afecta el municipi. 

Els socialistes tenim una idea molt diferent de la CUP en el que respecta a la qüestió nacional i així ho he expressat en algun ple de l'ajuntament. Ara bé, no tindria cap inconvenient en compartir govern amb la gent de la CUP de Celrà, estic segur que, malgrat les diferències que tenim, el que més importa en un poble, la dedicació de treballar per la gent, ho faríem bé i m'hi sentiria còmode.  He de dir que en tot moment el tracte que estic rebent de tots els membres del consistori i dels treballadors de l'ajuntament ha sigut d'una total amabilitat i respecte.

Tanmateix penso que ara ja és hora de pensar en el relleu. Havíem pensat que a mig mandat seria el moment oportú per fer el canvi però hi ha hagut una circumstància que em diu que hauríem d'avançar l'entrada de l'Alícia a l'ajuntament. Aquests mesos de confinament no els he passat a Celrà, lògicament ho he fet al poble on visc i hi estic empadronat, Vilafant. Això m'ha causat un sentiment de no estar en el lloc on un regidor d'un ajuntament ha d'estar que és en el poble a on té el càrrec. Sé que el fet d'estar a l'oposició no requereix la mateixa dedicació que si estàs al govern, però hi ha el viure a diari al poble, anar a comprar el pa, anar al súper, saludar i parlar amb la gent del poble. Tot això que ho he fet des del moment de ser elegit, aquests mesos s'ha trencat i em sap greu.

No sé quan farem el relleu, crec que l'Alícia ho farà bé, té caràcter i capacitat més que suficient per ser una bona regidora, tan sols li cal sentir-se còmode en els plens. En tot cas, tindrà tot el meu suport a l'hora de preparar-los. No cal dir que té el grup de Celrà i la Federació del partit que l'acompanyaran en tot  moment. Jo mateix em sentiré lligat a aquest projecte mentre duri aquest mandat. El que també m'haurà deixat aquest projecte és el sentir-me lligat sentimentalment al poble, a la seva gent que m'ha tractat molt bé. El meu pas per Celrà, tant els anys que hi he treballat com el temps a la regidoria em deixaran per sempre el sentiment de formar part del poble.

La meva intervenció al ple de constitució del nou consistori de Celrà.

Gràcies, alcalde.

Felicitats alcalde, felicitats a tot el grup de la CUP i a la gent que us ha donat suport. La veritat és que heu tingut un resultat maco de veritat. Vull donar les gràcies, en primer lloc, a un tema que no és menor. Per a nosaltres no va ser un tema menor i demostra que a vegades a la política hi ha el que es diu el joc net, el fair-play.

Parlo dels cartells que es varen penjar als fanals. No sé si la gent ho sap però nosaltres, al no haver-nos presentat a les últimes eleccions ens tocaven un 5 %, una petita quantitat, però l’alcalde va proposar i els dos grups, tant Esquerra com Junts, van acceptar que tots els grups tinguéssim el mateix. I, després de tants anys de no estar aquí, una presència important. I us dono les gràcies als tres grups.

Les gràcies també a la gent que ens ha votat, els 266 electors, al poble en conjunt amb la seva acollida, al personal de l’Ajuntament i a tots els que han fet possible aquest projecte i el partit també.

Des de l’any 1995 que no ens presentem en aquest poble i, per tant, el dia d’avui per a la nostra candidatura és molt important i emotiu, fins i tot. Vull llegir un petit fragment que vaig escriure l’any 2014 i que vaig penjar en el meu blog i que sigui com una reentrada en aquesta casa de la sobirania popular del poble de Celrà.

Vaig dir:

Estic orgullós de pertànyer al PSC, és un partit que recull el meu ideal de justícia social, que és per això que estic en política. Justícia social en el seu sentit més ampli. És a dir, un món just en què no hi hagi diferències de cap tipus, on tothom tingui els mateixos drets i la mateixa capacitat d’accedir als serveis necessaris per tenir una vida digna, independentment del color de la seva pell, de la seva religió, de la seva llengua, del país on visqui. Per a mi no hi ha diferència entre un infant que pateixi mal nutrició a Catalunya o en  un altre país del món. És un ésser humà que pateix i això és injust. Estic orgullós del què ha fet i representa el PSC per a Catalunya, un partit que ha treballat per cohesionar la societat catalana com una prioritat, un partit defensor dels drets nacionals catalans, de la immersió lingüística, de la llengua i la cultura catalanes, un partit històric que defensa la justícia global des de Catalunya.

En un dels fulls que vam passar durant aquests mesos, textualment diu:

Celrà no és indiferent dels pobles del nostre entorn. És un poble viu i, per tant, divers. La diversitat és riquesa, la diversitat amb comprensió, generositat, tolerància es converteix en la millor eina per a una bona convivència. Cal que aportem aquesta diversitat al nostre Ajuntament ja que avui no la té. L’actual consistori no reflecteix la diversitat de pensament polític que Celrà va expressar a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017.

En les últimes eleccions generals del 28 d’abril, més d’una tercera part de la població de Celrà va votar opcions constitucionalistes i, per tant, és bo que en aquest consistori hi hagi algú que defensi aquesta posició. I, per tant, estem molt contents de poder estar aquí i fer-ho.

Malgrat això i tot el que he llegit abans, aquí anem a treballar per a la gent, per a les coses més petites i més ínfimes fins als grans projectes i és el que venim a fer aquí i ho farem des d’aquest humil escó de l’oposició. Seguirem el nostre programa i, per tant, en tot el que podrem ajudar els propers quatre anys aquí estarem amb vosaltres.

Estem passant uns anys que els ajuntaments es converteixen en petits parlaments on parlem i treballem i votem per qüestions que no ens pertocarien, sinó que pertocarien més als parlaments però que ho fem. També serem aquí, defensant la nostra idea. L’altre dia, preparant una mica això, vaig recordar el lema que van presentar els socialistes en les primeres eleccions generals de l’any 1977 on el partit encara no tenia aquesta estructura, amb en Joan Raventós, i amb un lema que per a mi és una declaració de principis i que deia Per una Catalunya lliure, pròspera i sense classes.

Defensarem això, una Catalunya lliure, respectuosa amb la Constitució i amb l’Estatut, una Catalunya lliure en un Estat federal i amb el somni i el projecte d’una Europa unida. Catalunya ha sigut pròspera sempre, però sembla que últimament ens costa més d’arrencar i tant de bo siguem tots capaços, plegats, de fer un país més normalitzat i que aquests milers d’empreses que han hagut de marxar de Catalunya tornin.

I, després, el sense classes. Aquest és el moll de l’os del socialisme i vol una societat justa en tot el seu sentit. I acabo i em dirigeixo a l’alcalde i el grup de la CUP: tindreu un mandat molt plàcid, teniu majoria suficient per tirar endavant tots els projectes que vulgueu. Teniu un mandat amb vuit regidors i teniu un 60 % de vots, que és moltíssim, que us donen suport. Però, precisament, a banda d’aquest 60 % heu de recordar que un 40 % no us ha votat i que l’heu d’escoltar també. I amb un règim parlamentari com és aquest, aquest 40 % el representem els que estem a l’oposició i, per tant, us demano que ens escolteu. Molta sort i moltes gràcies. Endavant.

El socialisme avui

El socialisme avui

Diu el poeta que “tot està per fer i tot és possible”.  Aquest vers d’un poema preciós de Miquel Martí Pol pot tenir, i de fet les té, moltes lectures. Si el llegim amb mirada dels que tenim en el nostre pensament la creença que un món millor és possible i necessari i lluitem perquè  algun dia sigui una realitat, té tota la vigència i la força que la realitat dels temps que estem vivint li donen.

És indubtable que la vida dels humans en el nostre planeta avança cada dia cap a espais de millor qualitat. Les noves tecnologies, aplicades a l’alimentació, la medicina, la cultura, la indústria, provoquen uns nivells de vida cada vegada més grans. Malgrat això segueix pervivint en totes les societats, de les més avançades a les més pobres, una lacra que som incapaços de vèncer: la misèria, la pobresa, les insuportables desigualtats que dibuixen uns sistemes de vida, a hores d’ara encara, inacceptables.

En aquest context, malgrat les crisis que els diferents partits socialistes del món hem patit, els fonaments sobre els que es va construir el pensament socialista segueixen  intactes, necessaris, imprescindibles si volem que algun dia el nostre planeta sigui un lloc en el que les dones i els homes d’arreu hi visquin dignament. Arribar als governs dels països a partir de la voluntat de fer realitat l’ideari del socialisme és l’única via per poder fer possible un món millor, un món just.

Aplicar el model socialista en societats estructurades sobre el capitalisme no és fàcil. Intentar revertir el sistema capitalista amb mesures socials avançades sempre es troba amb la resistència dels més poderosos. La por a perdre el poder, el desig de mantenir permanentment el control de la riquesa i el seu repartiment fa que la alternativa socialista es trobi amb obstacles de difícil superació.

Tanmateix, no tenim alternativa. Si volem canviar un món injust per un altre més humà, més digne, caldrà no perdre mai de vista l’ideari socialista. Caldrà adaptar-lo als temps, donar-li la forma idònia perquè els que més necessiten de reformes profundes per viure millor identifiquin el missatge socialista com el que els permetrà assolir graus més alts de benestar.

Una mostra ben recent de com es pot arribar la aplicar les polítiques socialistes han sigut les mesures adoptades pel govern socialista de Pedro Sánchez, d’un altíssim contingut social destinat a retornar a la societat el què havia perdut en els llargs anys de crisi econòmica. Tan sols els interessos partidistes del nacionalisme català, amb l’interès de guanyar l’hegemonia en l’espai independentista ha ocasionat que els pressupostos presentats pel govern socialista no s’hagin aprovat. Un govern que, a més a més, ha afrontat la situació de Catalunya amb una decisió i valentia com mai s’havia fet.

Presentació de la candidatura de Celrà

Benvolgudes, benvolguts,

En la presentació de la meva candidatura a l’alcaldia de Celrà el passat dia 13 de setembre vaig recordar el lema que les candidatures del Partit dels Socialistes de Catalunya  vam fer servir durant la campanya electoral a les eleccions municipals de l’any 1979. Aquest lema era “Entra amb nosaltres a l’Ajuntament”. Sortíem de quaranta anys de dictadura i era necessari, imprescindible, tornar la veu al poble. La manera de fer-ho, en aquelles eleccions, era que les forces polítiques que durant la Dictadura no ens podíem expressar amb llibertat entréssim als ajuntaments amb unes eleccions democràtiques. 

Amb el record d'aquell lema vaig dir que seria escaient en les properes eleccions municipals del mes de maig vinent fer servir a Celrà un lema que digués: “Torneu entrar amb nosaltres a l’Ajuntament”. Des de les eleccions del 1995 que al PSC no ens presentavem al poble amb les nostres sigles i, en aquesta convocatòria, hi som un grup de gent que tenim la il·lusió de construir una candidatura municipal. Som un partit que ha estat des del primer moment als ajuntaments democràtics del nostre país treballant pels pobles i ciutats catalans, tenim vocació de servei, de portar el nostre pensament de progrés a aquest primer esglaó de l’administració política que és el municipalisme. I ara ho volem tornar a fer al nostre poble.

Els temps han canviat, ara no sortim d’una dictadura, ara vivim en una democràcia que està en tots el organismes internacionals, una democràcia reconeguda i acceptada com una de les que millor funcionen del nostre entorn. Venim d’un gran pacte, un acord que ens va portar d’una dictadura a una democràcia. Un pacte que van subscriure la major part de les forces polítiques, sindicals y socials en la Transició política que va començar el 1976 i que es va materialitzar en la Constitució del 1978. Hem viscut i vivim uns temps de llibertat com mai havíem tingut en aquest país. Però el nostre Ajuntament té una carència important que els socialistes volem solucionar el proper maig.

Volem estar presents en el proper consistori que sortirà de les properes eleccions municipals. Amb humilitat, sent conscients del moment, de l’espai, dels sentiments en els que treballem, però amb la ferma convicció de que som necessaris a Celrà. En els anys de regidor a Santa Coloma de Farners vaig defensar sempre que els ajuntaments han d’ocupar-se de les competències que li són pròpies. Els temps que estem vivint han convertit els ajuntaments en petits parlaments en els que es tracten temes en què no són competents. Venim a treballar per les dones i els homes de Celrà, a tractar del porta a porta, del polígon, de la carretera de Palamós, de les escoles, de la cultura i de la gent, en definitiva.

A més, també serem ferms defensors de la democràcia que va néixer el 1976. Si hem de debatre mocions sobre política general sempre estarem amb les lleis que el poble ha votat lliurament. La Constitució del 1978 la vam votar 2.700.000 catalanes i catalans. La defensarem, com defensarem l’Estatut, com defensarem l’esperit de la Transició del 76 que recuperava l’ideal de la República del 1931. Defensarem la democràcia, una Catalunya unida i que visqui en concòrdia, una Espanya federal integrada en el gran projecte de construir una Europa federal. 

Candidatura municipal PSC 2019     Manel Roqueta Casalprim

Llibre

No sé si m'acaba d'agradar el títol d'aquesta entrada. Escriure un llibre és una cosa molt seriosa i que requereix molt de treball i dedicació. Bé, el fet és que m'he proposat fer un recull de les entrades que més m'agradin d'aquest bloc i convertir-les en un llibre digital. Per tant que el material ja el tinc i ara la feina, que serà important, serà la de classificar, ordenar i comentar les entrades que donaran forma al llibre. És aquesta una idea que ja fa temps que em volta pel cap i aquest any vull que sigui el moment de portar-la a terme. Coincideixen dos esdeveniments que han fet que tiri endavant amb el projecte: en primer lloc el bloc fa deu anys aquest 2018, el 18 d'octubre del 2008 vaig fer la primera entrada. En segon lloc aquest és l'any de la meva jubilació, que gran que m'he fet! Malgrat que els anys els compleixo a l'abril, la jubilació efectiva serà a l'octubre. Com que és a l'octubre que es compliran els deu anys del bloc m'agradaria publicar-lo aquell mes.
Aquest és un projecte, ara a fer-lo realitat.

El meu somni

Se m'està esvaint un somni. Un somni que neix en l'adolescència, cap al final dels anys 60. Un somni de pau, de justícia, de país. Un somni que en aquells anys veig reflectit en el moviment hippie, amb el seu missatge de pau contra la guerra del Vietnam. Uns anys més tard vaig trobar en el socialisme l'eina de fer possible lluitar per un món més just des del meu país, Catalunya. Sempre he pensat que la lluita dels socialistes no té fronteres, allà on hi hagi una persona que pateixi fam, desigualtats, opressió, hi ha el nostre objectiu, sigui d'on sigui qui ho pateixi. També he pensat que, en el meu cas, aquesta lluita l'he de portar a terme a on visc.
I visc en una nació, Catalunya, que forma part d'un estat, Espanya. I el somni també em diu que vull per a la meva terra el màxim de llibertat possible, com ho desitjo per a totes les terres del món. El socialisme vol la màxima llibertat per cadascun dels éssers humans. Els paisos estan formats per gent, per tant una terra que tingui el desig de ser lliure ha de poder gaudir-ho.
La meva família va lluitar per la República del 31. A França hi tinc enterrats avis i oncles que es van exiliar després de la Guerra Civil. Aquella República, que el meu pare sempre em deia que era de les més avançades del món, es va acabar després d'un cop d'estat i una guerra que va enfrontar gent que fins aquell moment haurien compartit tot el que tenien. Així de injustes són les guerres. Després van venir quaranta anys de dictadura.
Quan acaba la dictadura la major part de les forces polítiques, sindicals i socials d'Espanya es posen d'acord per començar un nou camí de democràcia i llibertat. Catalunya va estar d'acord amb aquest camí. D'això fa 42 anys que no han estat fàcils, amb un intent de cop d'estat inclòs.
Sempre he pensat que en democràcia tot ha de ser possible, tan sols cal respectar les regles del joc que el poble s'ha donat lliurement. I així, en democràcia, tots el somnis són possibles.
Avui el meu somni s'esvaeix. Avui a la meva terra s'està imposant l'enfrontament. Avui els clams pel diàleg no s'escolten. Avui, si entre tots no ho parem, si no ens posem d'acord, la meva terra va cap a espais de patiment que mai hauríem de tornar a veure, un patiment que recaurà, com sempre, sobre la gent.

Diàleg, acord.

Penso que en democràcia s'ha de poder plantejar qualsevol tema, per impossible que pugui semblar posar-lo en pràctica. En un parlament, la paraula ja porta implícita aquesta possibilitat, s'han de poder debatre totes les idees, sempre i quan no atemptin contra els drets humans. Per tant, no em sembla malament que en el Parlament de Catalunya es parli sobre la possible independència del nostre país ja que és una opció com d'altres de governar-nos. Més, quan  prop del 48% de la població ha votat en els últimes eleccions opcions independentistes.
Com hem arribat a aquest 48% si fins fa uns cinc anys els qui es declaraven favorables a la independència no arribaven al 20%. De fet, parlant amb gent que forma part del 48% et diuen que per a ells la independència no es possible però han votat aquestes opcions per fer més pressió a Espanya i aconseguir unes millors condicions, per exemple, de finançament. Què ens ha portat fins aquí? Des del meu punt de vista hi ha hagut una conjunció de factors que han provocat aquest canvi. Un debat llarguíssim i frustrat de la reforma de l'estatut d'autonomia, la campanya del PP contra Catalunya per tot Espanya amb motiu de la tramitació del projecte de reforma estatutària, la majoria absoluta del PP i la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, tot això en un clima de greu crisi econòmica que, junt amb un mal finançament d'algunes autonomies, entre elles Catalunya, la idea de que "Espanya ens roba" ha acabat quallant. Faltava només un mitjà potent per escampar aquestes idees i aquest no ha sigut altre que els mitjans d'informació públics amb TV3 al davant. Aquella minoria que ja no va estar d'acord amb la transició i que llavors ja volia una ruptura troba en tot aquest gruix de motius l'argument per trencar amb Espanya.
Després d'anys de mobilització hem arribat a què un Parlament amb majoria d'escons però no de vots populars decideix trencar amb la legalitat espanyola i començar el camí cap a un estat propi. I, és aquí precisament com, de la mateixa manera que crec que tot es pot parlar en un parlament, no tot és possible portar-ho a terme. El respecte a les normes que lliurement s'ha donat un poble és bàsic pel bon funcionament democràtic d'un país. Sense aquest respecte no hi ha democràcia.
La independència de Catalunya no arribarà saltant-se les lleis d'un estat democràtic, membre de tots els organismes internacionals. Malgrat que es digui dels somriures, avui no és possible una revolució que acabi portant a la desaparició d'un estat membre de la Unió Europea  arrossegant-la a una crisi d'una magnitud imprevisible. Estic convençut que no hi ha cap sortida per a Catalunya que no passi per l'acord amb l'Estat i la UE. Crec que un estat federal que reconegui el nostre fet nacional és la solució per tal de que Catalunya se senti molt còmoda i pugui desenvolupar tot el seu potencial. I aquesta sí que és una solució possible.

Gràcies PSC

Vull donar les gràcies al Partit dels Socialistes de Catalunya, especialment a la Federació de les Comarques Gironines i al cap de llista per Girona, Marc Lamuà, per donar-me l'oportunitat de formar part de la candidatura pel Congrés de Diputats per a les pròximes eleccions generals del 20 de desembre. Us asseguro que és una satisfacció i una gran emoció per un militant que vaig participar en la unitat dels socialistes catalans el 1978, poder representar a les nostres comarques en uns moments tan transcendentals pel nostre país.

El 20 de desembre hi hauran dues alternatives per a presidir el futur govern d’Espanya:  Mariano Rajoy o Pedro Sánchez. Cal un canvi, el necessitem, ja n’hi ha prou de retallades, de retrocessos en els avenços socials aconseguits durant els governs socialistes. Cal sortir de la crisi però cal fer-ho amb una visió progressista, mirant els qui més han patit i estan patint la crisi econòmica: els treballadors, les classes populars. I això no ho pot fer qui ha governat aquests darrers anys amb una manca de sensibilitat cap els que menys tenen.

M’il·lusiona formar part d’aquesta candidatura tan sols pel fet de ser-hi, però sento orgull de militar al PSC quan escolto dir als caps de llista al congrés i al senat, Marc Lamuà i Cristina López, el dia de la presentació del programa del PSC per a les comarques gironines: “Els socialistes recuperem l’anàlisi de classes per efectuar un gir a l’esquerra que serà clau per combatre l’excessiva diferència de classes i per assegurar l’equitat i la justícia”. Aquesta és la raó de ser del socialisme, lluitar per una societat justa.

Diàleg, negociació i pacte, aquesta és la solució de l’encaix entre Catalunya i Espanya. L’enfrontament, l’aïllament internacional, la divisió social de Catalunya, serien la conseqüència de la proposta dels partits independentistes. No hi haurà solució que no passi per un gran acord amb l’estat, que es materialitzi en una profunda reforma de la Constitució i l’evolució de l’actual estat de les autonomies cap a un Estat Federal. El PSOE i Pedro Sánchez han recollit aquest idea en el seu programa de govern i seran els grans aliats de Catalunya per anar cap endavant sense traumes.

Per acabar us vull demanar  el vostre suport el proper 20 de desembre. Un suport per fer realitat el canvi, un canvi de progrés, un canvi que porti a Pedro Sánchez a la presidència del govern d’Espanya. Les candidates i els candidats, per a les eleccions del dia 20, amb tots els militants i simpatitzants socialistes treballarem per fer realitat el canvi necessari. Vull repetir les gràcies a tots el qui han confiat amb mi per formar part de la candidatura al Congrés i també us vull donar les gràcies per endavant pel vostre suport.

0,158%

Vagi per endavant que prefereixo a la Colau abans que en Trias per a l'alcaldia de Barcelona. Dit això explico un petit conte.
La Lluïsa i l'Enric són una parella que tenen uns ingressos moderats, treballen tots dos i venen a guanyar a l'any uns 25.000 euros. En Pau, el seu fill, estudia música i necessita que se li repari el violí. La reparació de l'instrument val uns 40 euros. La família no té dificultats per viure però tampoc li sobra res i per pagar aquests diners han de pensar de on els trauran. Després de parlar-ne molt l'Enric diu que els 40 euros coincideixen amb la despesa en gasolina que ell té per anar a fer un treball eventual i que la solució pot ser deixar de fer aquest treball i així podran estalviar els diners per arreglar el violí d'en Pau. Els 40 euros venen a representar, aproximadament, el 0,158% dels ingressos anuals de la família. L'Enric deixa la feina i ja tenen solucionat el finançament de la reparació de l'instrument.
Una de les primeres mesures que ha anunciat la Ada Colau, després de ser elegida alcaldessa de Barcelona, és la de retirar la subvenció de quatre milions d'euros que l'ajuntament de Barcelona dóna al circuit de Montmeló. Aquests diners, que representen el 0,158% del pressupost anual de l'ajuntament de Barcelona,  es destinaran a beques menjador. L'alcaldessa ha dit que les beques tenen prioritat sobre la fórmula 1. I té raó.
Ara bé, recordeu els 40 euros que l'Enric estalvia deixant la feina? Quins guanys tenia la família amb aquesta feina? Siguin els que siguin amb tota seguretat són molts més que la despesa que ocasionaven els desplaçaments en cotxe. Si la família volia estalviar els 40 euros ho podia haver fet no anant a fer el sopar d'aniversari que els costarà 50 euros i fer un sopar més discret a casa per 10 euros i ja tenien els 40 pel violí.
Quatre milions d'euros en un pressupost de dos mil cinc cents milions és una xifra que de ben segur es pot estalviar en moltes partides que no aporten riquesa a la ciutat. No m'agrada la fórmula 1, la trobo pesada, però mils de milions d'espectadors la segueixen arreu del món i veuen el nom de Barcelona a les seves televisions i això reporta uns beneficis indubtables a la ciutat.
Això sí, la mesura fa goig i ha merescut les portades de diaris i telenotícies.

Paraules en el nou ajuntament

En primer lloc vull felicitar al nou alcalde. Joan, sincerament, et desitjo a tu i el teu equip de govern tots els èxits, si ho feu bé el poble el poble avançarà. Vull també donar les gràcies a la candidatura i a la gent que ens va votar en les passades eleccions, gràcies a tots ells avui el PSC té representació en aquest consistori.

Permeteu-me que us llegeixi uns fragments d’un article que tinc penjat al meu bloc.

Sí, hi serem, com ho hem fet des del 1979. Hi serem defensant el nostre programa de govern.

Hi serem malgrat les dificultats, perquè el PSC és un partit molt fort, venim de molt lluny defensant els que menys tenen, treballant per la justícia social al món des de Catalunya. Perquè aquest és l’ideal socialista, per nosaltres no hi ha diferències entre els qui tenen llengües, religions, o llocs de naixement diferents. La nostra lluita és universal i ens agermanem amb tots els socialistes del món en el mateix objectiu: aconseguir un món just.

Hi serem per treballar per a Santa Coloma com ho he fet els darrers quatre anys. Han sigut uns  anys profitosos pel nostre poble. Hem sabut  trobar l’equilibri necessari per tal de conformar un govern estable en el que m’hi he sentit molt còmode en les meves obligacions com a regidor de Fires i Festes i Participació ciutadana. Santa Coloma sempre ha estat per sobre de tot.

Hi serem amb l’ànim de tornar a governar. Naturalment, governar en un projecte atractiu, sòlid, responsable, en el que les relacions personals entre els membres de l’equip de govern facilitin les tasques del dia a dia.

Presentem un programa de govern que es pot complir al cent per cent. No fem propostes irrealitzables, sabem perfectament el que és governar i en som responsables.

I ara,vull donar les gràcies als dos grups majoritaris per haver-nos convidat a participar del govern, però he de dir que aquesta vegada no es donen les circumstàncies per acceptar la proposta, i ens sap greu. El lema del nostre programa de govern és Pel que realment importa. Per el PSC el que realment importa és Santa Coloma quan estem parlant de governar el nostre ajuntament. Mireu, els darrers quatre anys hem votat unes quantes mocions que feien referència al debat nacional que vivim. Al cap d’un dia, d’una setmana, d’un mes, un, dos, tres o quatre anys, cap d’aquestes mocions  ha incidit ni positiva ni negativament sobre la gent de Santa Coloma. Això sí, han generat els debats més brillants i alhora els més allunyats dels problemes reals de la població. No ens hauríem sentit còmodes en un govern que té com una de les seves prioritats intensificar el debat nacional al nostre ajuntament.

Defensarem el nostre programa, serem responsables al màxim, si hem d’arribar a acords mai tindrem el no per endavant. He demostrat durant els quatre anys passats que els socialistes som gent compromesa amb millorar la qualitat de vida de la gent de Sta. Coloma. Estarem vigilants en que el nostre ajuntament protegeixi els que pateixen amb més cruesa aquesta crisi econòmica que encara no ha acabat. Que cap família es quedi sense un sostre per viure-hi dignament, cap infant amb malnutrició, crear ocupació, un local per els joves, crear la regidoria de Santa Coloma residencial, un poble més participatiu. Aquestes són algunes de les prioritats que sí farien de Santa Coloma una ciutat millor, Per això treballarem els propers quatre anys. Esperem que el nou govern sigui receptiu a la nostra voluntat sincera de participar en la tasca de fer avançar el nostre poble.

Moltes gràcies.

Hi serem

Deixeu-me començar pel final. Gràcies alcalde, gràcies Loli per acompanyar-nos i donar-nos el vostre suport tancant la llista del PSC. Joan Arrú va liderar l'època més important del PSC a Santa Coloma en tota la nostra història. En Joan va ser un bon alcalde i per això ens omple d'alegria que hagi acceptat tancar la nostra candidatura aquest any. Moltes gràcies.

Sí, hi serem, com ho hem fet des del 1979. Hi serem defensant el nostre programa de govern.

Hi serem malgrat les dificultats, perquè el PSC és un partit molt fort, venim de molt lluny defensant els que menys tenen, treballant per la justícia social al món des de Catalunya. Perquè aquest és l’ideal socialista, per nosaltres no hi ha diferències entre els qui tenen llengües, religions, o llocs de naixement diferents. La nostra lluita és universal i ens agermanem amb tots els socialistes del món en el mateix objectiu: aconseguir un món just.

Hi serem per treballar per a Santa Coloma com ho he fet els darrers quatre anys. Han sigut uns  anys profitosos pel nostre poble. Malgrat les diferències ideològiques amb els regidors i l’alcalde de CIU hem sabut  trobar l’equilibri necessari per tal de conformar un govern estable en el que m’hi he sentit molt còmode en les meves obligacions com a regidor de Fires i Festes i Participació ciutadana. Santa Coloma sempre ha estat per sobre de tot. Amb l’experiència aconseguida en aquesta passada legislatura crec que puc assumir amb fermesa i responsabilitat l’alcaldia de la nostra ciutat.

Hi serem amb l’ànim de tornar a governar, és governant que es prenen les decisions que milloren la qualitat de vida de la gent. Naturalment, governar en un projecte atractiu, sòlid, responsable, en el que les relacions personals entre els membres de l’equip de govern facilitin les tasques del dia a dia.

Hi serem amb una candidatura renovada, amb gent jove i moltes ganes de treballar per a Santa Coloma. Presentem un programa de govern que es pot complir al cent per cent. No fem propostes irrealitzables, sabem perfectament el que és governar i en som responsables.

Hi serem per a tots vosaltres, per a Santa Coloma.

Amb el PSC de sempre

Sempre havia dit que si el PSC es dividís en dos partits, un de totalment autònom, i un altre que seguís amb vinculació al PSOE, jo estaria en el primer. Quan vam fer la unitat socialista l'any 1978 jo era militant del PSC (C), partit que no tenia lligams de cap tipus amb cap partit estatal. Bé, dissortadament, ha arribat un moment en què el partit no ha pogut mantenir l'estructura que vam crear amb la fundació del 78. El procés sobiranista ha ocasionat que un sector, el mal anomenat sector catalanista, hagi pensat que no tenia lloc al partit i en fundaran un altra. Dic mal anomenat perquè tot el PSC és catalanista, ho és des de la seva fundació i mai ha deixat de ser-ho. El que el PSC no ha sigut mai és un partit independentista.
Perquè, doncs, no estic jo en el nou partit escindit del PSC? En primer lloc, perquè l'actual PSC segueix sent el partit de sempre, manté intactes els tres eixos que el van configurar com el gran partit de l'esquerra catalana, és a dir: socialista, catalanista i federalista. Res ha canviat. En el tema que ha provocat l'escissió, la consulta del 9n, el partit ha mantingut una posició adient amb els seus principis: dret a decidir, sí, però legal i pactat amb l'estat. Proposta de solució per a Catalunya: reforma de la constitució i estat federal.
No em sentiria còmode en el nou partit que ja ha pres posició a favor de la independència, entrant a formar part d'un moviment nacionalista que crec que no li cal a Catalunya. No crec que l'enfrontament de nacionalismes sigui la solució de Catalunya. El pacte, l'acord, per difícil que sigui, i ho és, ha de ser la millor solució. El PP no estarà sempre al poder, podria ser que les eleccions generals de l'any que ve dibuixessin un mapa molt diferent de l'actual. Llavors pot ser el moment de trobar aquesta solució tan necessària.
Em sento molt còmode al PSC, com sempre, i estic treballant amb altres companyes i companys per oferir a Santa Coloma una candidatura de progrés per a les properes municipals. Estic segur que hi ha molta gent que espera seguir donant-nos la confiança. Per això treballem.

10.000

Deu mil visites. Aquests dies el contador que fa un temps he instal·lat a la dreta del bloc ha registrat deu mil visites. No sé  si són moltes o poques, no té importància, però és una xifra rodona i em fa gràcia. En tot cas, moltes gràcies a tots els qui heu dedicat alguna estona a llegir-me.
Vaig crear el bloc el 18 d'octubre del 2008 quan ja pensava que podria presentar-me a les eleccions municipals del 2011, per tant, la intenció de tenir un bloc era la de disposar d'un canal d'informació per arribar a la gent. Quan vaig començar a escriure-hi no tenia clar què hi posaria i aquesta ha sigut la línia que hi he seguit des de llavors.
El bloc és un espai íntim en el que hi he escrit entrades de tot tipus, si bé les polítiques hi tenen molta importància. Però també n'hi han  moltes de personals. Hi ha un fil conductor en la pràctica totalitat de totes elles que és haver-les escrit a raig, tal i com les idees anaven sorgint sense filtres. Molts cops he tingut de retocar faltes d'ortografia quan l'article ja estava penjat.
He volgut així que fos un espai que reflectís com sóc. Hi busco la espontaneïtat per sobre de tot, la sinceritat, el diàleg clar amb qui em pugui llegir. Un espai a on sincerar-me i, fins i tot, contradir-me. He penjat entrades que ara no les escriuria però no les tocaré ja que reflecteixen estats d'ànim concrets en moments determinats. És un espai en el que parlo amb mi mateix i amb els potencials lectors com si ho féssim asseguts en una terrassa tot fent un cafè.
El bloc, per tant, és un amic al que un dia li expliques idees profundes i un altre petites anècdotes. Fins i tot hi he penjat un relat eròtic amb to humorístic. Tot hi té cabuda.
Hi ha hagut temporades que no hi he escrit per diferents motius però sempre l'he volgut mantenir viu i vull que ho segueixi sent. Independentment del que faci a la vida el meu bloc serà un bon amic que m'acompanyarà. Per molts anys, bloc amic.

Sóc del PSC

Sóc militant del PSC. Vaig entrar a la militància política el 1976 al PSC (congrés) d'en Joan Reventós i el 1978, amb la fundació de l'actual PSC, en vaig ser militant. Em vaig donar de baixa del partit per motius personals, la feina a la botiga no em donava temps per la militància, i torno al partit amb motiu de les eleccions municipals del 2007. Sempre m'he considerat afiliat al PSC, amb carnet o sense.
Estic orgullós de pertànyer al PSC. És un partit que recull el meu ideal de justícia social, que és per això que estic en política. Justícia social en el seu sentit més ampli, és a dir: un món just en el que no hi hagi diferències per cap tipus de motiu, en el que tothom tingui els mateixos drets i la mateixa capacitat d'accedir als serveis necessaris per tenir una vida digna. Independentment del color de la seva pell, de la seva religió, de la seva llengua, del país a on visqui. Per a mi no hi ha diferència entre un infant que pateixi malnutrició a Catalunya o a qualsevol altre país del món. És un ésser humà que pateix i això és injust.
Estic orgullós del que ha fet i representa el PSC per a Catalunya. Un partit que ha ajudat a cohesionar la societat catalana com cap altre, un partit defensor dels drets nacionals catalans, de la immersió lingüística, de la llengua i la cultura catalanes. Un partit històric que defensa la justícia global des de Catalunya.
Estic d'acord amb tot el que ha fet i fa el PSC? No. Hi ha coses que s'haurien d'haver fet diferent des del meu punt de vista. Ara bé, hi ha algun militant a qualsevol partit que al llarg de la seva vida ha estat d'acord amb tot el que ha fet el seu partit? Jo diria que no. Però això no em fa renegar del que ha sigut i és el PSC.
No són temps fàcils pels socialistes catalans. El tema del dret a decidir ens està portant moltes dificultats per mantenir-nos units i jo crec que una escissió quasi és inevitable, malgrat que es podria evitar. Cap dirigent del PSC se'n sortiria massa bé en aquests moments. Cap.
Estic orgullós del meu partit i vull seguir treballant amb ell. No estaré a cap altre partit que defensi aquest procés sobiranista que portarà a Catalunya a una situació de confrontació interna i externa que farà patir als catalans. Dret a decidir, sí, però legal i pactat amb l'estat i la UE. Si ara no pot ser ens esperem a tenir les condicions que ho han fet possible al Regne Unit amb Escòcia.
Em vull presentar a les eleccions municipals sota les sigles del PSC. Si no ho aconsegueixo  potser serà hora d'abandonar qualsevol militància política. El que no vol dir que deixi de preocupar-me i lluitar per la justícia social al món.

Mentrestant, què fem?

Qualsevol canvi en l'estructura de l'estat espanyol necessitarà anys de treball. Per tant, crec que Catalunya no serà independent, ni aviat ni d'aquí en molt de temps. Parlant de la independència de Catalunya estem parlant de la desaparició d'un estat membre de la Unió Europea, i això és un canvi molt gran a Europa. Si Catalunya s'independitza també ho farà Euskadi i potser Les Canàries i Les Illes Balears i potser Galícia. Desapareix Espanya. Un canvi d'aquesta envergadura requereix molts anys si es vol fer de forma democràtica.
I mentrestant, què fem? Governarem el país, governarem els ajuntaments? Resoldrem els problemes de la gent o esperarem un canvi impossible que vingui a solucionar-ho tot. Què farem?
Què farem a les properes eleccions municipals?  Ens posarem a governar o esperarem que vinguin uns canvis que ens ho resolguin tot. Algú voldrà fer servir els ajuntaments per aconseguir aquesta independència que no vindrà? En tot cas aquests no serem els socialistes.
El que sí us puc assegurar és que els regidors socialistes ens arremangarem i ens posarem a treballar de valent amb els recursos que tinguem a la mà com ho estem fent ara. Treballarem perquè vinguin empreses als nostres polígons, cuidarem de que ningú  quedi desprotegit i pateixi els efectes de la crisi econòmica, seguirem treballant perquè les finances de l'ajuntament tinguin un bon curs com el que tenen ara. Vetllarem perquè tots els grans equipaments ( piscina, museu, arxiu, pavellons esportius, auditori, etc.) tinguin els recursos suficients per funcionar amb normalitat. Cuidarem les escoles, el CAP, els carrers. Treballarem, en definitiva, per a Santa Coloma com ho haurem fet aquesta legislatura. I tot això ho farem amb la il·lusió de que Santa Coloma tindrà un alcalde socialista.
El nostre compromís és amb el nostre poble i també amb el nostre país, però no defugirem en cap cas la nostra obligació de treballar pels que tenim més a prop, és a dir, les dones i homes de la nostra ciutat, Santa Coloma.

Joia

M'il·lusiona treballar perquè un dia les generacions futures puguin decidir en llibertat el futur del nostre país.
M'apassiona lluitar perquè un dia desaparegui la pobresa i la fam al món.
Em fa feliç sentir-me amic dels meus companys del PSC.
Sento joia quan sóc coherent amb el què penso.

M'engresca pensar que potser em presentaré a alcalde les properes eleccions.

M'agrada treballar pel meu poble des de l'equip de govern de l'ajuntament.
M'alegra pensar que amb la meva militància política contribueixo a la felicitat del meu poble.
M'emociona veure els resultats de la meva tasca com a regidor.
Em fa goig mostrar-me políticament tal i com  penso.
Em complau ser fidel als meus ideals de joventut.
Em satisfà compartir equip de govern amb gent que no pensa com jo però amb els que coincideixo en treballar pel meu poble.

Decidir en llibertat i democràcia

Vaig entrar en política d’una manera activa el dia de 1976 que em vaig adherir a l’Assemblea de Catalunya a Farners amb una colla de gent. Eren dies de grans il·lusions col·lectives: la dictadura que havia governat Espanya durant quasi quaranta anys s’estava acabant i arribaven temps de llibertat i democràcia. Amb el crit de Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia demanàvem la llibertat individual i la del nostre país, Catalunya, amb la recuperació de les nostres institucions. Compartíem aquests anhels amb totes les forces democràtiques d’Espanya, Europa i el món que  demanaven la recuperació de la democràcia que havíem perdut amb la guerra civil.

Avui Catalunya torna a viure un altre moment de gran il·lusió. Una part del nostre país demana que Catalunya se separi d’Espanya. Molta gent creu que l’encaix de Catalunya amb Espanya ja no és possible. El sentiment nacional, la incomprensió de la dreta espanyola cap a Catalunya i la sentència del tribunal constitucional contra l’Estatut, han alimentat la desconnexió amb Espanya que viu la meitat de Catalunya. I tot, no ho oblidem, en un context de crisi econòmica que radicalitza les posicions polítiques arreu.

He volgut ressaltar les semblances amb els dos processos que he relatat abans. Però també hi ha diferències. Si bé en la transició de la dictadura a la democràcia hi havia complicitats que afavorien els anhels catalans, l’actual demanda d’independència genera sentiments contraposats. La gran majoria de forces polítiques espanyoles i dels ciutadans de la resta de l’Estat no volen el trencament d’Espanya. La Unió Europea no desitja la desestabilització política que pot produir la independència de Catalunya i ens recorda que, en cas de produir-se, Catalunya quedaria fora automàticament de la UE. I, sobretot, segons la majoria d’enquestes, la meitat de Catalunya no desitja la independència.

Està clar que no podem seguir en l’actual situació. L’estat no tracta bé Catalunya. La fiscalitat espanyola ens perjudica, estem retrocedint en l’àmplia autonomia que tenim des de la transició; les ingerències de l’estat en un tema cabdal com és la immersió lingüística a les escoles, són una mostra, entre d’altres, del tractament injust que rebem. És inaudit el comportament del PP, que en comptes de fer un esforç per entendre el malestar de Catalunya, de parlar i pactar solucions, es nega a qualsevol diàleg. La dreta espanyola, amb aquesta posició intransigent, vol aparèixer davant el seu electorat com la garantia de la unitat d’Espanya. Més encara quan el PSOE demana la reforma de la Constitució cap un estat federal.

Quina és la millor solució? La que el poble català esculli, sense cap dubte. Som una nació i les nacions han de poder triar lliurement el seu destí. Si em pregunteu quin és el millor camí, us diré que el que no provoqui enfrontaments, que arribi consensuat amb Espanya i la Unió Europea; el que permeti que Catalunya exerceixi lliurement el seu dret a construir el seu futur en llibertat. El Regne Unit i Escòcia en són el millor exemple. En tot cas ha de ser un procés que no divideixi els catalans en bons i dolents. Ningú és millor o pitjor pel fet de pensar d’una o altra forma, totes les opinions són respectables sempre i quan respectin les dels altres. Hem desitjat, exigit, durant cents d’anys, un marc de llibertats per fer escoltar la nostra veu i ara el tenim. Molta gent ha patit l’exili, la presó o la mort per arribar on estem. Conservem-ho. I, no ho dubteu, el camí cap a més espais de llibertat serà lent i complicat. Les presses no ens portaran al destí desitjat, al contrari, poden fer que caminen en sentit contrari al que prevèiem.

Tots els moviments polítics són legítims si són democràtics. La independència és una opció com ho és el federalisme i l’estat unitari. L’independentisme és potent, té un discurs clar i entenedor. Altres, com el federalisme, costen més d’explicar, però crec que avui és la millor solució, que no és fàcil, però és la que ens pot fer avançar cap a més altes quotes d’autogovern sense traumes. Sé que molta gent pensa així i que potser no veu reflectit el seu pensament en cap proposta política. Els socialistes ens hem basat des de sempre en la concòrdia, el pacte, el diàleg i el respecte. Catalanisme, democràcia i socialisme són els tres eixos en els què es mou el treball del PSC. No esteu sols els qui penseu així, som molta gent que creiem que aquesta és la millor proposta.