La mala oposició

En democràcia, en la dialèctica govern-oposició, cadascú ha de fer el paper que els ciutadans li van donar a les eleccions. El govern ha de governar i la oposició ha de criticar, fiscalitzar i, si ho fa bé, donar propostes alternatives al govern. Val, ja sé, direu que acabo d'inventar la pólvora. D'acord, però a vegades cal recordar-ho quan algú, govern o oposició, no fa bé els deures. Concretant: incendi d'aquest estiu passat a Horta de Sant Joan. En un primer moment es va dir des d'Interior que el foc el va provocar un llamp; ara s'ha sabut que els culpables de l'incendi van ser dos nois que van encendre una foguera. A l'estiu la oposició va criticar la descoordinació dels efectius que van treballar a la extinció del foc, ara critiquen que en un primer moment es donés la versió del llamp i que ara s'hagi tingut de rectificar. És allò que deia, la oposició ha de criticar. Però, i el criteri amb que es fa la crítica? D'entrada el President Montilla ha estat encertat avui en unes primeres declaracions quan ha dit que el primer que hauria de fer la oposició és felicitar als Mossos per la seva eficàcia. És clar que ha sigut la policia catalana la que ha descobert qui va cremar Horta de Sant Joan i no la de Tanzània. Perquè no s'ha dit abans? Tan simple com per no entorpir les investigacions que estaven protegides pel secret de sumari. La línia que marca una bona manera de fer oposició i una de dolenta és finíssima i avui Ciu no ha estat a l'alçada. I el Govern de la Generalitat penso que tindrà arguments sobrats per fer front a les crítiques.